• Por

  • |
  • 12/06/2015
Compartir

Carta cultural iberoamericana – Versión aimara

IBEROAMÉRICA MARKANAKANA SARNAQAWINAKAPXATA KARTA
QILLQATA
QALLTA ARUNAKA
Iberoamérica jach’a markanakana mallkunakapampi, píqichirinakampixa
akhama arsupxi:
I
Cumbre
Iberoamericana
mathapiwina
arsuta
amtawinaka
amxasina;
ukhamarusa, kuna laykutixa nanakaxa wali yatipxtha kunaymana markanakana
maya tunuta sartatapa; ukhamarusa taqinisa kunaymana markanakata,
kunaymana
wilani,
kunaymana
amuyunakanitasa
yatpxthwa.
Nanakana
lurawinakajaxa taqi markana maya amuyunakapa, sarnaqawinakapa, taqinisa
mayacht’asispa,
ukhamarusa
kunaymana
uñstatanakasa,
jakawinakasa
jakisthapiñaparuwa ch’amachapxtha.
Kuna laykutixa wali wakisiriwa Organización de las Naciones Unidas para la
Educación, la Ciencia y la Cultura utt’ata jach’a mathapitana markanakana
sarnaqawinakapa,
amuyunakapa
nayraru
sartañapataki
kunaymana
amuyutanaka, ukhamarusa kuna amuyunakatixa “Declaración sobre la
Diversidad Cultural” (2001) ukana arsuta, ukhamarusa kuna amtawinakatixa 12,
13, 14 t’aqanakana arsutäki “Convención sobre la Protección y Promoción de la
Diversidad de las Expresiones Culturales” XXXIII Conferencia General de la
UNESCO, París markana iyawa satäkana uka amtawinaka amtasina.
Wali yäqata, wali ch’amanchatawa yaqha tuqi markanakankiri taqpacha
p’iqinchiri jach’a utanakana markanakasana sarnaqawinakapa, yatitanakapa,
amuyutanakapa
nayraru
sartañapataki
luratanakapaxa.
Ukhamarakiwa
Organización de los Estados Iberoamericanos para la Educación, la Ciencia y
la Cultura (OEI) nayraru sartañataki yanapatapaxa waliwa. Uka kikiparakiwa,
kunanaktixa
Secretaría
General
Iberoamericana
(SEGIB),
taqpacha
markanakana maynita mayniru yanapt’asipxañapataki luraña qalltapki ukaxa
wali yäqataskarakiwa.Nanakaxa yatipxtha, kawki markanakantixa jaqinakapaxa kikipa kamachinakani,
kikipa phuqañanakani, ukanwa jaqinakapaxa kunanaktixa amuyupki uka
lurapxani,
ukhamatwa
khitinakatixa
uñstayapkäna,
khitinakatixa
yatipki;
ukhamarusa khitinakatixa markanakapana sarnaqawinakapa, yatitanakapa,
amuyutanakapa jani
jakayapkani
ukanakawa
khitinsa
jark’ata
nayraru
sartayapxani.
Markanakana
sarnaqawinakapasa,
yatitanakapasa,
amuyutanakapasa
kunjamatixa yaqha markanakanxa, jani khitinsa jark’ata sartki, taqinsa yäqata,
aka pachana utjiri jaqinakana kamachinakapa uñt’atarjama, uka kikiparakiwa
sartañapa; ukhamarakiwa,
amuyutanakapaxa
wali
markanakana sarnaqawinakapa, yatitanakapa,
yäqata,
jaqinakana
wayt’ata
kamachinakapjama
amuyutañapawa.
Sarnaqawinaka, yatitanaka, amuyunaka iyawa sasa
apnaqataxa,
marka
jaqitasa amuyuyasixa, ukatwa ukaxa taqinsa mayacht’asiñataki, jani khitirusa
t’aqaqtayañataki, jani armanukuñatakiwa; ukhamarusa, ukaxa sapa maynirisa,
sapa markanakaparusa jupanaka kikipa yäqasiñaparuwa ch’amachi.
Aka pachana sartiri markanakana
mayacht’asitapaxa, walja jaqinakana,
markanakana jani kikipa yäqata, maya qhawqha munañani jaqinakana,
markanakana
munañanakaparu sartatawa; ukamipanwa ukaxa janipuniwa
Iberoamérica jaqinakana, markanakana mayacht’asiñaparusa yanapkiti, jani
ukaxa maynita mayniru yanapt’asiña lantixa k’atampi maynita mayniru
uñkatasiñaruwa ch’amachi.
Taqi maynisa, markanakapasa suma pampachasisa utjañataki, maynita
mayniru kikipa yäqasisa aruskipasipxañataki, markanakana amuyunakapsa,
yatitanakapsa
maynita
mayniru
kikipa
yäqasisa
yanapt’asipxañataki;
markanakasasa, yaqha markanakasa suma utjapxañapatakiwa nanakaxa
yanapt’awinakaja yatiyapxtha.Jaqinaka
jakañapatakixa,
kunaymana
yatiwinaka,
amuyuwinaka,
sarnaqawinakawa wali wakisirixa, kunatixa ukanakaxa aka pachana utjiri
jaqinakana
nayraru
yatitanakapasa,
sartañaparuwa
amuyutanakapasa,
yanapi.
Ukatwa
sarnaqawinakapasa,
taqi
markana
jani
khitinsa
jark’atawa, taqinsa munatañapa, iyawa satañapa. Ukhamarakiwa, taqi tuqinsa
uñt’atanaparaki,
yatitañaparakiwa,
ukhamatwa
markanakasaxa
kikipa
jach’aptapxaspa.
Markanakana kunaymana yatitanakapa, amuyutanakapaxa, kawkita kawkirusa
uraqinakapasa, kunjamasa aka pachankiri jaqinakana, yänakapata, jakirinakata
amuyupxi
uka
khititapasa,
qhananchiriwa.
kunjamatapasa
Ukhamawa,
janiwa
jaqinakana,
jukïrinakapata,
markanakana
utjawipa
chiqata
t’aqaqatäkaspati.
Taqpacha
markanakana
amuyutanakapasa kikipa
sarnaqawinakapasa,
yatitanakapasa,
uñjatañapa, yäqatañapaxa arsutanaka mayampi
amtaskasina; ukhamaraki, nayratpacha jutiri markanaka, jisk’a markanaka
kunjamapkitixa ukhama uñt’añataki, kunaymana chijinakata jark’aqañataki,
yatitanakapsa, amuyutanakapsa nayraru irptañatakixa, kunanakatixa luraña
wakiski ukaxa wali amtata qhananchataskiwa.
Kuminiräranakana, jaqi markanakana yatitanakapata, kunaymana luraña
yatitanakapata, kunanakatixa jupanaka kikipataki wakiqayapki, uka wayt’ata
kamachinakaxa yatitaskaraki, uñt’ataskarakiwa.
Iberoamérica markanakaxa mayakispasa ukkamawa. Ukanxa jani yaqha
chiqanakana uñasiri sarnaqawinaka, yatitanaka, amuyutanakawa qhansti;
ukhamarakiwa, taqi markatakisa kunaymana sarnaqawinakasa, yatiwinakasa,
amuyuwinakasa khuskha jukïripawa. Ukanakaxa jani chhaqtañapatakixa,
kunaymana chijinakata jark’aqaña; ukhamarusa, nayraru sartayañawa wakisi.
Iberoamérica
amuyutanakapasa
markanakana
mayja
sarnaqawinakapasa,
mayjawa,
ukaxa
aka
yatitanakapasa,
pachankiri
jaqinakaruyatiyataskiwa. Ukaxa markanakana sarnaqawinakapa uñt’ayiriwa, ukhamatwa
kunaymana
yatitanakani,
amuyutanakanixa.
Uka
yatitanaka
taypinxa
arunakawa wali yäqañaxa; ukhamarakiwa, kunalaykutixa uka arunakana
achachilanakata allchhinakaruxa mayjt’atapaxa wali yäqatarakiwa.
Nayra pachatpacha jutiri jaqi markanaru wasitata yäqañatakixa, arunakapa
mayampi uñstayaña, jani chhaqtañapataki arunakapa parlaskakiñawa wakisi,
kunalaykutixa ukaxa marka kankañaparuwa ch’amachi.
Kunatixa markanakana qullqipa, jukïrinakapa mirañatakixa yatitanakapasa,
amuyutanakasa wali chaninchatawa; ukhamarakiwa, ukanakaxa aka tuqinkiri
jach’a suyusa jukïrinakapa mirañaru, jaqinakapa nayraru sartañaparuwa
ch’amachi.
Lurawinakasa, yänakasa kunaymana luqatanakasa jaqinakana masinakapampi,
pachampi suma utjañataki amuyutanaka yatiyiriwa, ukatwa ukanakaxa janiwa
qullqitakiki, jukïritakikiti wakiskixa, jani ukaxa, nayraqatxa jaqinakana suma
utjañataki amuyutanakaparjama ch’amachatapaxa chiqaskapuniwa.
Jaqinakana
kunjamatixa
kikiparakiwa
amuyutanakapa
yaqha
jaqi
uñstayata
jaqinakana
markanakana
wali
wakisiritapa
uñstayatanakapaxa
uñstayata
chaninchatarakiñapawa.
Taqinisa
sasina;
uñt’atäkixa,
amuyunakaxa
ukhamarakikiwa, inuqirínakapa, uñstayirinakapaxa
jukhampi
iyawa
uka
uñt’atañapa;
qhawqhäkitixa chanipaxa
jani
khitina
jark’atawa
yatitanakapasa, amuyutanakapasa uñt’atañapa, ukanakaxa iyawa satawa.
Markanakana kunaymana yatitanaka, amuyutanakaxa jani khitinsa jark’ata,
jisk’achata, maynita mayniru khuskha yatikipayasina, uñt’ayasina jach’aptisa,
nayrarusa
sarti;
ukhamarakiwa,
ukatakixa
yaqha
tuqinakana
sartiri
markanakampi yanapt’asiña wakisiritapaxa uñt’ataskiwa.
Jichha uñstiri sarnaqawinakasa, yatitanakasa, amuyutanakasa uñt’ataskiwa,
ukanakaxa jaqinakana kunaymana jakatapata, qullqi, yänaka apnaqatapatajutixa; ukhamawa ayllunakana, kumuniräranakana utjiri jaqinakaxa ch’amjasirixa
maysata maysaruwa sarapxi, yaqhipanakaxa yaqha markanakaru utjirirakiwa
sarxapxi, jach’a markanakansa mayja utjañanakarakiwa uñsti, kunaymana
yänaka lurañanaka nayraru sartatapaxa yatitarakiwa, ukhamatwa machaqa
amuyunakasa, yatitanakasa, lurañanakasa uñstaraki. Uka uñstatanakaxa
maynita
mayniru
suma
aruskipasiñaru,
mayninakampi
suma
jakañaru,
aruskipasipxañanakaparuwa ch’amachi.
Iberoamérica markanakana maynita mayniru yanapt’asitanakapampi sartiri;
ukhamarakiwa yatitanakapasa, amuyutanakapasa khuskha yäqatañapataki,
ch’amanchañataki yanapañaxa iyawa sataskiwa.
Kunanakatixa
Ministros
Iberoamericanas
de
Cultura,
p’iqichirinaka
ukhamarusa
mathapiwina
Políticas
arsutäki,
Culturales
kunanakatixa
Iberoamérica markanakana kunaymana yatitanaka, amuyutanaka kunaymana
chijinakata jark’aqañataki, nayraru irptañataki; ukhamarusa, Iberoamérica sapa
markanakaxa
marka
kankañaparu,
kunaymana
yatitanakaparu,
amuyutanakaparu ch’amachañataki, mayninakampi khuskha aruskipañataki,
jani jisk’achasisa utjañataki San José de Costa Rica (2004) arsutana amtatäki;
kunanakatixa “Declaración de Córdoba” (2005) amtatanxa XV Cumbre
Iberoamericana jach’a markanakana p’iqichirinakaparu, mallkunakaparuxa, taqi
markanakana
yatitanakapa,
amuyutanakapa
khuskha
sartapxañapataki
ch’amachañataki; ukhamarusa Iberoamérica markanakaxa yatitanakapatsa,
amuyutanakapatsa maynita mayniru yanapt’asiña utt’ayañatakixa “Carta
Cultural Iberoamericana” wakichata qillqañaxa ch’amachatäphana siri amuyuxa
puriyatawa;
ukhamarusa,
kunanakatixa
“Declaración
amtatanxa maya “Carta Cultural Iberoamericana”
de
Salamanca”
qillqañaxa amtatäna,
markanakana kunaymana sarnaqawinakapatpacha Iberoamérica markanakana
khuskha jakañawjama utt’añaparu, jaqinakapasa t’aqisiña jakawita mistusina
nayraru sartañapataki yanapaña amuyusina,
ARSUPXII JAKXATAÑANAKA
?
Jaqinakana khuskha jaqichasiñapataki, t’aqisiña jakawita mistusina nayraru
sartañataki; ukhamarusa jani khitisa jila yäqatañapatakixa, markanakana
sarnaqawinakapa, yatitanakapa, amuyutanakapaxa wali
chaninchatawa,
ukhamarusa wali wakisirirakiwa.
?
Markanakana
kunaymana
sarnaqawinakapa,
yatitanakapa,
amuyutanakapaxa jani walinakata jark’aqaña, nayraru irptañawa wakisi,
kunatixa ukanakaxa Iberoamérica markanakana kawkita jutatasa, uñstatapa,
marka kankañapa unanchi; ukhamarakiwa, ukawa walja
jaqinakana,
markanakana kunjamatapa, arunakapa, sarnaqawinakapa utjki, ukampi
jach’aptapki uka unanchayasi.
?
Maynita mayniru yanapt’asitanakapampi, yäqasitapampi, jani khitinsa
jark’ayasiñampi, taqinisa khuskha yatitanaksa, amuyutanaksa uñt’asiñampi,
maynita mayniru jakawinakapsa uñt’asiñampi, taqi markanakata sipansa
Iberoamérica markanakjama sayt’añawa wakisi.
?
Iberoamérica markanaka
amuyutanaka taqina
taypina
kunaymana
uñt’añapataki,
yänaka,
mayikipasipxañataki
yatitanaka,
yanapañawa
wakisi.
?
Iberoamérica
markanakaxa,
yanapt’asipxañanakapataki,
aka
pacha
ukhamarusa
yaqha
maynita
tuqi
markanakampi
mayniru
suma
aruskipasipxañanakapatakixa, khuyapayasiña, yanapt’asiñawa wakisi.
?
Iberoamérica
markanakanxa
qhawqhäkitixa
sarnaqawinakapasa,
yatitanakapasa, amuyutanakapasa, yänakapasa, kunatixa jakaña pachana
utjki ukanaka jani walinakata jark’aqañatakixa, Iberoamérica markanakaxa
maynita mayniru yanapt’asipxañapawa wakisi.
II IYAWA SATA ARSUTANAKA
MARKANAKANA
SARNAQAWINAKAPA,
YATITANAKAPA,
AMUYUTANAKAPA UÑT’AÑATA, JARK’AÑATA IYAWA SATA ARSUTA
Aka pachana mayachasita, jani t’aqkxtayaña, mayta mayniru uñjasiña,
arxatasiña iyawa sata
arsutanakatakixa, yatitanakasa, amuyutanakasa waliwakisiri
wakt’asiri
kamachinakjama
amuyutañapawa.
Uka
wakt’asiri
kamachinakaxa, aka pacha jaqinakana walinkañapataki arunaka taypina
phuqañawa,
ukhamatwa
uka
phuqañaxa,
taqi
jaqinakarusa,
mathapita
jaqinakarusa kunanakatixa ch’amanakapankki uka lurañaparuwa ch’amachi,
uka kikiparakiwa, qhawqhäkitixa yatitanakapasa, amuyutanakapasa ukanakaru
mantaña, ukankaña walt’añaruwa ch’amachi. Uka wakt’asiri kamachinakaxa,
jaqinakaruxa
markanaka taypina khuskha yäqata jaqinakjama utjañaruwa
wakiqayi; ukhamarakiwa, sapa mayni jaqisa markapa taypinxa jupanakawa
qhawqhäkitixa
yatitanakapasa,
amuyutanakapasa
uka
uñstayirinakjama,
inuqirinakjama uñt’atapxixa.
LURAÑANAKARU MANTAÑATA IYAWA SATA ARSUTA
Iberoamérica
kunaymana
marka
tuqinakana,
sarnaqawinakapa,
sartañapatakixa,
kunanakantixa
sapa
jach’a
yatitanakapa,
wakiski
markanaka
tuqinakana
amuyutanakapa
ukanakaru
taqpacha
nayraru
jaqinaka
mantasina ch’amachatapaxa wakisiriwa. Ukatakixa qillqata kamachinaka,
arxatiri utanakawa utjañapa, ukanakawa kunaymana wakisirinakankañaru
ch’amachañapa.
MAYACHASIÑATA, YANAPASIÑATA IYAWA SATA ARSUTA
Jisk’a markanakpura, jach’a markanakpura mayacht’asitapaxa, taqi markanaka
jani jisk’achasisa, taqisa khuskha yäqasisa sarnaqañanakaparuwa irpti,
ukhamatwa Iberoamérica markanakaruxa jani jisk’achasisa sartañaparuwa
ch’amachi.
Maynita mayniru yäqasiñxaru, ukhamarusa taqinsa khuskha irnaqatanakapxaru
sartiri maynita mayniru kikipa yanapasiñawa Iberoamérica markanakana
sarnaqawinakapa, yatitanakapa, amuyutanakapana wali yäqata thakipaxa.
JAYSAÑATA, KIKIPA UÑJASIÑATA IYAWA SATA ARSUTAIberoamérica
markanaka
taypinxa
sarnaqawinakapasa,
yatitanakapasa,
amuyutanakapasa, taqi tuqiru sarañapataki, mayninakampi kikipa yäqasisina,
aynisisa mayikipasiñatakixa maynita mayniru yanapasiñaru ch’amachañawa
wakisi.
TAQSARU WAKT’IRI IYAWA SATA ARSUTA
Markanakana
kunaymana
uñt’atañapataki,
yatitanakapa,
Iberoamérica
utt’ayañatakixa,
taqina
amuyutanakapa
markanakana
yatkaña,
uñjkaña
taqinsa
sarnaqawinakapa
luratanakanxa,
khusa
markanakana
sarnaqawinakapa, yatitanakapa, amuyutanakapa yäqañawa wakisixa.
MAYNINAKAMPI ARKXATASISA SARTAÑATA IYAWA SATA ARSUTA
Markanakana
sarnaqawinakapa,
wakichatanakasa,
luratanakasa,
yatitanakapa,
kunjamatixa
amuyutanakaplayku
jukïrinakapasa,
jaqinakana
sarnaqatanakapasa, aruskipatanakapasa, yatitanakapasa, amuyutanakapasa
janiwa yaqhaqtatapxañapäkiti,
jani ukaxa arkxatasipxañapawa, kunatixa
Iberoamérica jukïrinakapasa, jaqinakana jakawinakapasa nayraru sartañapataki
ch’amachatañapawa.
MARKANAKANA LURATANAKAPATA, YÄNAKAPATA, LUQAÑANAKATA
IYAWA SATA ARSUTA
Markanakana
luratanakapa,
yänakapa,
luqatanakapaxa,
aka
pachana
jaqinakampi chika jakirinakata amuyutanakapa apiriwa, ukatwa jukïrinakapata
sipanxa nayraqatankaraki, k’atampi yäqatarakiwa.
NAYRARU
SARTAYAÑARU
YANAPAÑATA,
MAYACHASIÑATA,
JANI
KHITIRUSA ARMANUKUÑATA IYAWA SATA ARSUTA
Markanakaxa,
kunapachatixa
taqita
amuyusina
kunanaksa
wakichapxi,
kunaymana sarnaqawinakapsa, yatitanakapsa, amuyutanakapsa yäqapxi ukapachawa jukïrinakapa mirañapsa, jaqinakapana nayraru sartañapsa, jani
khitirusa armanukuñsa jakxatapxi.
MARKANAKAPANA
SARNAQAWIPLAYKU
AMUYUTANAKAPATA,
LUP’ITA
ESTADONAKANA
LURAWINAKA
IRPTAÑATA,
PHUQAYAÑANAKATA IYAWA SATA ARSUTA
Markanakanxa qhawqhätixa kunaymana yatitanakapasa, amuyutanakapasa
utjki
uka
chijinakata
kamachinaka,
jark’aqañataki,
lurañanaka
nayraru
amuyuñasa
irptañatakixa,
phuqayañasa
kunaymana
estadonakana
amparapankiwa.
III AMTATANAKA PHUQAÑAWJANAKATA
MARKANAKANA
SARNAQAWINAKAPATA,
YATITANAKAPATA,
AMUYUTANAKAPATA; UKHAMARUSA, JAQINAKA WALINKAÑAPATAKI
ARUNAKATA
Jaqinaka
walinkañapataki
yatitanaka,
amuyutanaka
Markanakana
arunaka
nayraru
ch’amachaña
sarnaqawinakaplayku
aptañana,
wakisiritapaxa
amuyutanakasa,
khuskhachañana,
iyawa
satawa.
jakikiptañapataki
chámachatasa, taqinsa uñjkañampi, yäqasiñampi; ukhamarusa jaqinaka
walinkañapataki aru jaysañampi jakisthapitañapawa.
Ukhamarakiwa, jisk’achasitata qhispiñataki, markasa jaqinakjamaxa taqinisa
kikipa
wayt’aña,
phuqaña
kamachinakampi
sartañatakixa,
iyawa
sata
lurañanaka amuñuña wakisiritapaxa uñt’atawa.
NAYRA PACHATA JUTIRI MARKANAKANA, JAQI MARKANAKANA,
ÁFRICA TUNUNI MARKANAKANA, YAQHA MARKANAKARU SARXIRI
JAQINAKANA
SARNAQAWINAKAPATA,
AMUYUTANAKAPATA
YATITANAKAPATA,Nayra
pachata
jutiri
markanakana,
markanakana,
yaqha
sarnaqawinakapa,
jaqi
markanakaru
yatitanakapa,
markanakana,
sarxiri
África
jaqinakana
amuyutanakapaxa,
tununi
kunaymana
Iberoamérica
markanakana kunaymana sarnaqawinakapa, jakawinakapa taypinkirjamaxa
wali yäqatawa, ukhamarusa aka pachankiri jaqinakana jukïripawa.
Ukata wakisiwa:
?
Aka markanakana sarnaqawinakapa, yatitanakapa, amuyutanakapa nayraru
irptañatakixa kunanakatixa lurañäki, uka amuyusina luraña; ukhamarusa taqi
chijinakata
jark’aqaña,
taqinsa
munata
amxasiña,
achachilanakata
allchhinakaru yatiyañawa wakisi.
?
Uka markanakana nayratpacha jutiri kunaymana kusisiyañanakapsa, siwa
sawinakapsa,
jawarinakapsa
nayraru
irptaña;
uka
kikiparakiwa,
iwxanakapsa, taqikuna luraña yatitanakapsa, taqikuna apnaqatanakapsa,
uñstayatanakapsa, inuqatanakapsa uñt’ana. Taqpacha ukanaka jani khitinsa
kamsata lunthatasiñata jark’aqañawa wakt’asi, kunatixa ukaxa inuqiripa,
uñstayiri markanakatakixa janiwa walïkiti.
?
Markanakana sartawinakapana inuqata tunupa uñt’aña; ukhamarusa,
kunanaktixa yatitanakapampi, uñstayatanakapampi, luratanakapampi luraña
munapki, uka qhanpacha amuyusina jupanaka kikipawa sapxañapa.
?
Kunanakatixa,
qhawqhatixa
yatitanakapa,
uñstayatanakapa,
lurawi
lurawinakapa apnaqatata jalaqki, uka jaljtayasiñataki, qhawqhatixa sapa
mayniru wakt’añapäki uka wakt’ayañatakixa kunanakatixa wakiski uka
amuyusina phuqañawa wakisi.
?
Markanakana jakawipana kunaymana lurawinakarusa, jani khitinsa jark’ata,
ina ch’usa mantañatakixa, jaqi markanakana, África tununi markanakana,
yaqha markanakaru sarxiri jaqinakana kunaymana sarnaqawinakapana,
yatitanakapana, amuyutanakapana chanipa uñt’añawa wakisi.
?
Yaqha markanakaru sarxiri jaqinakana, jach’a markanakasa taypina
mayninakampi suma aruskipasiñaru, suma
uñt’atawa.
utjañaru yanapt’atanakapaxa?
Markanakasansa ina jaqisa, mistisa, janq’usa, ch’iyarasa jani kikipa
uñjatasa, mayninakaru uñisnukuña, lakinukuña, jisk’achaña utjatapaxa
yatitaskiwa, ukata ukhama jani walt’awinaka chhaqtayaña wakisiritapaxa
iyawa sataskapuniwa.
TAQI
CHUYMAMPI
ARSUTA
ARUNAKATA,
LURATANAKA
INUQATANAKATA
Taqi chuymampi arsuta arunakasa luratanakasa Iberoamérica kankañapa,
kunaymana sarnaqawinakasa, yatitanakasa, amuyutanakasa qhananchiriwa;
ukatwa
ukanaka
jani
chhaqtañapataki,
nayraru
sartañapatakixa
wali
ch’amachañawa.
Taqi chuymampi arsutanaka, luratanaka uñstayatanakaxa, amuyt’awinaka, jaqi
marka
kankañapa,
uñt’ayasitapa,
jukïrinakapa
miratatapa,
yatiñanaka
uñstatapa, markanaka mayjt’ayata imxasiriwa, ukatwa taqi chuymampi arsuta
arunakasa, luratanakasa taqinsa chuymart’asiñapataki, yatiqañanakapatakixa
taqiru uñt’ayañawa wakisi.
WALJATA APSUTA, INUQATA YATITANAKATA, AMUYUTANAKATA
Waljata
apsuta,
inuqata
yatitanaka,
amuyutanakaxa,
markanakana
yatitanakapa, amuyutanakapa uñstayañaru, taqirusa uñt’ayañaru irpiriwa;
ukhamarakiwa, ukaxa kunjamäkitixa jaqinakasa, markanakasa uka arsuri,
jukïrinakapa mirayiri, jilayiriwa.
Uka waljata apsuta, inuqata yatitanakata, amuyutanakata jutata utjirinakaru
khuskhata
taqinisa
mayikipasipxañataki;
mantañanakapataki,
ukhamarusa
maynita
maynirusa
Iberoamérica
pachpaki
markanakana
sarnaqawinakapa, kunaymana yatitanakapa, amuyutanakapa yatiyañatakixa,
akhamanaka lurañanakaru kiptatawa:?
Iberoamérica markanaka taypina yatitanaka, amuyutanaka uñstayañaru,
lurawinakapa,
utjirinakapa
khuskha
jaljtayañaru
ch’amachañaraki,
yanapañaraki.
?
Iberoamérica markanaka
manqhansa,
qhawqhatixa yatitanakapasa,
yaqha
tuqi
amuyutanakapasa,
markanakansa
uñch’ukiñanakasa,
ist’añanakasa, tukt’awinakasa, ullaña pankanakasa utjki ukanaka khuskhata
jaljtayañatakixa kunjamattixa yanapt’asipxaspa uka utt’ayañawa wakisi.
?
Markanakasana
maynita
mayniru
yanapt’asiñataki,
yatitanakasa,
amuyutanakasa sapa markatakisa uka kikipa miratatañapataki, , jani khitinsa
jark’ata kawksarusa sarañapataki,
maynirusa jani qullqilyku
taqi chiqansa uñt’ayañataki, maynita
mayikipasiñatakixa, kunaymana lurawinaka
amuyusina utt’ayañawa wakisi.
?
Kunanakatixa lurañanakxata yatitäki; ukhamarusa kunaymana yatitanaka
mayninakaruyatiyañataki,
uñt’ayañatakixa,
kunaymana
yanapt’asiñanakampi, waxt’anakampi uñstayañawa wakisi. Ukampiwa khaya
qhipt’ata jach’a markanakana waljata apsutanakaparu ch’amachañaxa
wakisirakiwa.
?
Waljata
apsuta
kunanakatixa
inuqata
yatitanakxata,
markanakana
amuyutanakxata,
jukïrinakapankki,
ukhamarusa
sarnaqawinakapankki
ukanakxata jakhutanakasa utjki uka nayraru sartayaña, mayninakaru
yatiyaña, uñt’ayañawa wakisi; ukhamarakiwa,
?
Iberoamérica markanakana sarnaqawinakapana kunanakatixa luratäki, kuna
yatitanaka
amuyutanakatixa
jaljtayañataki
amtanakaru
utjki
ukanaka
arxatañawa
purapata
wakisi,
apsuñataki,
ukhamarusa,
kawki
markanakantixa waljata apsuta, inuqata yatitanakasa, amuyutanakasa
qhipt’atäki ukanakaru nayraqata mantayañawa wakisi.
UÑSTAYIRINA, INUQIRINA KAMACHINAKAPATA
Sarnaqawinakana,
yatitanakana,
amuyutanakana,
yant’ata
yatiñanaka,
yatichañanakana qhanstitr inuqatanakaxa ch’amachatarakini, jark’atarakiniwa,
kunatixa inuqirinakana kamachinakapaxa taqinisa khuskhata yatiyawinakauñt’atampi, yatiñanakampi, yatitanakampi, amuyutanakampi jukha purata
jalthapitaxa, jach’a markanakana nayraru sartatapa, walt’atapa imxasiriwa.
Inuqirinakana kamachinakapa imxasiñatakixa, kunanakatixa lurañanakataki
machaqa
yatitanaka
uñstki
uka
jakxatañataki,
kunaymana
machaqa
uñstatanakaru mantañataki, ukhamarusa kunaymana utjirinaka yatiyañatakixa,
kunaymana lurawinaka ch’amachañawa wakisi.
MARKANAKANA SARNAQAWIPA, YATITAPA, AMUYUTAPA JUKÏRIPATA
Markanakana sarnaqawipa, yatitapa, amuyutapa jukïripaxa, kunjamsa sapa
maynisa
aka
pachanxa
sarnaqtana,
jaktana,
kunanaksa
lurtana
uka
qhananchiriwa. Ukhamarakiwa, Iberoamérica kumuniräranakapaxa kunjamsa
uñasitapatpacha mayjt’apxi uka arsuriwa; ukatwa sapa markana kankañapa
uñachayi.
Markanakana yatitapa, amuyutapa jukïrinakapanxa, kunaymana yänakapampi,
lup’itanakapampiwa ukanki, ukatwa kamachinakapaxa iyawa sataxa.
Markanakana
uñt’asina,
sarnaqawinakapa,
achachilanakata
tatitapa, amuyutapa jukïripxa k’atampi
allchhinakaru yatiyasina, nayraru irptasina,
chijinakata jark’aqañawa wakisixa, ukatakixa kunanakatixa luraña wakiski uka
lurañawa,
aka
pachana
utjasirjamaruxa
taqpachaniru
wakt’situ;
uka
kikiparakiwa ukaxa markanakasa irpnaqiri, p’iqichirinakaruxa wakt’arakikiwa.
Kuna pachatixa markanakasana yatitanakapa, amuyutanakapa apxastana
ukaxa,
chiqpachapuniwa
nayraru
sartaspa,
jaqinakapasa
khuskha
ukanakampixa kusist’apxarakispa, walt’apxarakispa.
Iberoamérica markanakana sarnaqawinakapa, yatitanakapa, amuyutanakapa
jukïripa iyawa sasa uñt’añataki, kuna jani walinakatsa jark’aqañataki, yaqha
tuqinakaru jani alakipañataki, jani lunthatasiñataki, jani kuna kamachini yaqhatuqinakaru
apsuta
kutsuyasiñatakixa,
taqi
markanakana
yanapt’asiñanakaparuwa waytata.
MARKANAKANA
SARNAQAWINAKAPATA,
YATITANAKAPATA,
AMUYUTANAKAPATA, YATICHAÑANAKATA
Kunalaykutixa
markanakana
sarnaqawinakapampi,
yatitanakapampi,
amuyutanakapampi, yatichañanakampixa, jani yaqhaqtatapkiti, ukata wakisiwa:
?
Iberoamérica markanakana kunaymana sarnaqawinakapa, yatitanakapa,
amuyutanakapa khusa uñt’añataki, wali yäqañatakixa Sistema Educativo
taypina ch’amachañawa.
?
Markanakana yatichaña
tuqita
akhamanaka apantañawa
amuyutanakarusa,
wakisi:
inquirí
wakichatanakarusa
jaqinakaru
yanapt’aña,
markanakana sarnaqawinakapata khusa amuyt’iri jaqinaka yatichaña.
?
Iberoamérica
amuyutanakapa
markanakana
sarnaqawinakapa,
uñasitanakapatpacha
yatitanakapa,
sarnaqawinakapa
currículo
wakichataru apantañawa wakisi; ukhamarakiwa, taqpacha markanakasa
khuskha yatiqañaru waytasiñanakapawa wakisi.
?
Kawki chiqanakantixa nayra pachata jutiri markanaka, jaqi markanaka
utjapki ukawjanakanxa, yatichañata amuyutanakaru, wakichatanakaruxa
taqinsa
iyawa
sata,
amuyuta,
kamachjama
utt’ayata
arunakapasa,
amuyutanakapasa, yatiwinakapasa uskutañapawa.
?
Taqpachanirusa khuskhata liyiñasa, qillqañasa, qallta yatichawi katuqañasa
wakt’iwa;
ukhamarakiwa,
pankanakarusa,
taqini
pankanakani
liyiñapataki,
utanakarusa
taqpachani
khuskhaki
kuna
liyiña
puriñanakapaxa
wayt’aña kamachinakaskapuniwa.
MARKANAKANA
SARNAQAWINAKAPATA,
AMUYUTANAKAPATA, PACHASATA.
YATITANAKAPATA,Markanakana sarnaqawinakapampi, yatitanakapampi, amuyutanakapampi, aka
pachankirinakampi,
pachampixa
mayachasitapxiwa.
Aka
mayachasitaru
ch’amachañatakixa wakisiwa:
? Wiñaya taqpachani jani t’aqisisa jakañataki amuyusisa nayraru sartaña.
? Aka
pachana
utjirinaka,
jaqinakapana
yatitanakapa,
amuyutanakapa
khuskha chaninchañataki, jani walinakata jark’aqañataki, kunaymana
lurawinaka aruskipaña.
?
Aka pachasa chaninchañataki ch’amachañawa wakisi, kunatixa ukaxa
markanakana sarnaqawinakapa, yatitanakapa, amuyutanakapa jukïripana
maya chiqaparakiwa.
MARKANAKANA
SARNAQAWINAKAPATA,
AMUYUTANAKAPATA,
YANT’ATA
YATITANAKAPATA,
YATIWINAKATA,
LURAÑA
YATIÑANAKATA
Iberoamérica markanakana sarnaqawinakapa, yatitanakapa, amuyutanakapa
nayraru sartayañatakixa, yant’ata yatiwinaka, luraña yatiñanaka , taqpachani
yanapt’asisa ch’amachañawa wakisi, ukhamatwa walt’awinakapaxa khuskhata
taqinirusa munataparjamawa wakt’añapa.
Uka jakxatañatakixa, wakt’iwa:
?
Sapa jach’a markanakana, mathapita jach’a suyunakana apnaqañataki
amuyutanakapa nayraru irptaña, ch’amachaña; ukhamarakiwa, yant’ata
yatiwinaka, luraña yatiñanaka yatxataña nayraru irptañataki, taqi tuqiru
yatiyañatakixa,
Iberoamérica
markanaka
yanapt’asiñanakaparu
ch’amachañawa.
?
Markanakana
utjasiri
taqpacha
jaqinakana,
machaqa
uñstiri
luraña
yatiñanakaru, walt’atanakaparu khuskhaki puripxañapataki yanapañawa.
?
Qhawqhatixa markanakana yatitanakapasa, amuyutanakapasa utjki uka
uñstayañataki, mirañapataki, yatiyañataki, uñt’ayañatakixa, machaqa uñstiri
luraña yatiñanaka nayraru irptaña, apnaqaña ch’amachañawa. Ukatamaysatxa, yaqha jaqinakaru yatichañaru yanapaña, markanakaxa maynita
mayniru yatitanakapsa, amuyutanakapsa wakisitapjama, munatanakapjama
mayikipasipxañapa.
MARKANAKANA
SARNAQAWINAKAPATA,
YATITANAKAPATA,
AMUYUTANAKAPATA, YATIYAÑANAKATA
Yatiyawinaka
puriyirinakaxa
kunanaka
uñstayañatakisa,
markanakasana
kunaymana sarnaqawinakapa, yatitanakapa, amuyutanakapa yatiyañatakisa,
nayraru irptañatakisa khusa chiqawjapxiwa. Ukhamaxa akhamañapawa:
?
Taqpacha kumuniräranakasa, taqpacha mathapita jaqinakasa luraña
yatiñanakarusa,
yatiyawi
apnaqiri
chiqawjanakarusa
khuskhaki
puripxañapataki ch’amachaña.
?
Markanakana kunaymana sarnaqawinakapa jach’a suyunsa, aka pachansa
uñt’añatakixa,
Iberoamérica
chiqawjanakana
machaqa
yatiyawi
apnaqirinanaka uñstañaparu yanapañawa.
?
Yatiyawi apnaqirinakana, jaqinakaru sarnaqawinakapata, yatitanakapa,
amuyutanakapa luqaña wakt’ataparu chaninchaña.
?
Kumuniräranakpura
yatitanakapa,
aruskipañaparu,
amuyutanakapa
jaqinaka
markanakana
taypina
kunaymana
miratatañapatakixa
yatiyawinaka apnaqirinakaxa maya jaqinkpansa, kumuniräranakankpansa
nayraru sartañapataki ch’amachañawa.
MARKANAKANA
SARNAQAWINAKAPATA,
YATITANAKAPATA,
AMUYUTANAKAPATA, MAYACHASITA JUKÏRITA.
Markanakana sarnaqawinakapata, yatitanakapata, amuyutanakapata jaliri
yänaka,
lurañanaka
uñstañapataki,
mirañapataki,
maysata
maysaru
apañatakixa, kuna lurañanakatixa wakiski uka lurañaru yanapañawa
Markanaka irptañataki amuyutanakaxa, aka uñstatanakxa taqi tuqitsa iyawa
sasa uñt’at’añapawa, ukata nayraru sartañapatakixa
kunatixa wakiski ukawakichañawa. Jach’a markanaka taypinsa, Iberoamérica markanaka taypinsa
uñt’atañapatakisa, chaninchatañapatakisa ch’amachatarakiñapawa.
MARKANAKANA
SARNAQAWINAKAPATA,
YATITANAKAPATA,
AMUYUTANAKAPATA, YAQHA TUQI JAQINAKANA MARKANAKARU
SART’ATATA
Markanakana
yaqha
tuqi
machaqa
sarnaqawinakapampi,
jaqinakana
lurawinakawa
yatitanakapampi,
markanakaru
wakisi,
sart’atapampi
kunatixa
amuyutanakapampi,
jakisthapiyañatakixa,
markanaka
sart’iri
jaqinaka
irpanaqirinakaxa amuyutanakapansa, jakxatañanakapansa sapa urutjama
jilxati. Ukatwa uka jakisthapiyañaxa ch’ama jakxatañaru, jalantañanakaru puriña
wayt’asi, ukhamatwa jukïrinaka suma imxasinawa wakisi. Uka kikiparakiwa
kunaymana lurañanaka, suma apnaqatañapataki uñstayi.
Ukhamawa, ukatakixa:
?
Markanakaru sart’iri jaqinakataki amuyuta lurawinakaxa, markanakana
kunaymana
sarnaqawinakapa,
yatitanakapa,
amuyutanakapa
wali
yäqapxañapa, kunjamäkitixa ukhama uñjañapa.
?
Kunanakatixa markanakaru sart’iri jaqinakataki lurawinaka luratäki ukata
jalaqatanakaxa, markanakana kunaymana sarnaqawinakapa, yatitanakapa,
amuyutanakapa wiñaya jakañaparuwa yanapañapa.
?
Markanaka sarnaqawinakapa irptañataki amuyutanakaxa, sart’iri jaqinaka
apnaqirinakana lurawinakaparuxa khuskhata amuyusina yanapañapawa.
IV IBEROAMÉRICA MARKANAKANA SARNAQAWINAKAPATA
Iberoamérica
markanakanxa,
sarnaqawinakapasa,
yatitanakapasa,
amuyutanakapasa taqiwjana jakaski, ukata yaqha chiqanakata sipanxa
mayjarakiwa; ukanxa kunjamatixa achachilanakapaxa jakapkäna, kunjamatixa
tununakasa mayjäki, sarnaqawinakasa mayjäki, uka uñt’ayasi.Iberoamérica
markanaka
mayachasitapaxa,
kunaymana
jakawinakaparu,
sarnaqawinakaparu iyawa sasawa uñt’asiyi. Ukata ukaxa yaqha markanakampi
khuskhata aruskipañaruwa apasi.
Jach’a suyunakpura yanapt’asiñanakapataki ch’amachasiñawa wakisi, kunatixa
ukampixa Iberoamérica markanakaxa, aka pachankiri markanaka taypiruxa
walpacha sarxarutawa mantaspa.
Ukhamawa, aka arsutanaka taypinxa, kunanakatixa iyawa satäki, amuyunaka,
jaqinakana wali utjañapataki inuqata arunakawa aka kartana yäqkaña
qillqantataxa, ukata nayraru sartañapataki ch’amachatarakiniwa, kunatixa uka
arsutanaka
patxaruwa
Iberoamérica
markanakana
yatitanakapa, amuyutanakapasa sayt’arakini.
sarnaqawinakapa,

  • Por

  • |
  • 12/06/2015
Compartir

Carta cultural iberoamericana – Versión portugués

carta cultural
iberoamericana
carta cultural
ibero-americana
XVI Cumbre Iberoamericana
de Jefes de Estado y de Gobierno
Montevideo, Uruguay
4 y 5 de noviembre de 2006
XVI Cimeira Ibero-Americana de
Chefes de Estado e de Governo
Montevidéu, Uruguai
4 e 5 de novembro de 2006Presentación
Apresentação
Enrique V. Iglesias
Secretario General Iberoamericano
Secretário-Geral Ibero-Americano
Álvaro Marchesi Francisco Piñón
Secretario General de la Organización de Estados
Iberoamericanos para la Educación, la Ciencia y la Cultura
Secretario-Geral da Organização dos Estados Ibero-Americanos
para la Educação, a Ciência e a Cultura
Iberoamérica se caracteriza por su gran diversidad cultural
y lingüística. Que la Comunidad Iberoamericana de Naciones
constituye una comunidad cultural es, probablemente, la idea
fuerza que concita un mayor consenso. La diversidad iberoameri-
cana no es una simple suma de culturas diferentes. Por el contra-
rio, el conjunto de pueblos iberoamericanos se manifiesta ante el
mundo como un sistema cultural integrado, caracterizado por una
dinámica entre unidad y diferencia, lo que constituye un poderoso
factor de capacidad creativa.
La Carta Cultural Iberoamericana adoptada por la XVI Cumbre
Iberoamericana de Montevideo, favorecerá sin duda, una mayor
articulación y mejor cooperación entre los países de la región. Es
un proyecto político de gran magnitud que sienta las bases para
la estructuración del “espacio cultural iberoamericano” y para la
promoción de una posición más fuerte y protagonista de la
Comunidad Iberoamericana ante el resto del mundo en uno de
sus recursos más valiosos, su riqueza cultural.
Los beneficios concretos que se derivan del desarrollo de esta
Carta Cultural en cada nación iberoamericana pueden ser nume-
rosos. Busca defender y favorecer el desarrollo de nuestra propia
diversidad interior. Pretende promover nuevas fórmulas y trata-
mientos comunes en la región para que los países iberoamerica-
nos puedan expresarse hacia fuera con voces coordinadas en los
asuntos culturales, especialmente, en los relativos al derecho de
autor, el patrimonio cultural o las industrias culturales.
La Carta impulsa la cooperación cultural entre los países ibero-
americanos y facilita mecanismos para un mejor conocimiento de
la riqueza cultural propia, creando las condiciones para una mejor
circulación de los bienes y productos culturales de la región.
Es un compromiso voluntario de cooperación, que surge de
la solidaridad entre Estados y su visión integral de la cultura
queda patente en la amplitud y variedad de los ámbitos de
aplicación de la misma: los derechos humanos y los derechos
culturales, las culturas tradicionales, indígenas, de afrodescen-
dientes y de poblaciones migrantes, los ámbitos propios del
sector cultural como la creación artística y literaria, las indus-
trias culturales, los derechos de autor y el patrimonio cultural,
o las relaciones de la cultura con otros ámbitos de las políticas
públicas, como la educación, el ambiente, la ciencia y la tecno-
logía, la comunicación, la economía solidaria y el turismo.
La Secretaría General Iberoamericana y la Organización de
Estados Iberoamericanos para la Educación, la Ciencia y la Cultura,
impulsarán en sus respectivos ámbitos de actuación y de manera
coordinada los mecanismos y programas que den cuerpo al com-
promiso político y al mandato de la XVI Cumbre sumando a todos
los actores sociales y culturales implicados: los representantes de
la sociedad civil, los creadores, los emprendedores y las adminis-
traciones e instituciones culturales Iberoamericanas.
Con esta declaración política, la Comunidad Iberoamericana
de Naciones envía un mensaje universal a favor de la coopera-
ción y la utilización de la cultura como un instrumento, cada vez
más poderoso, de dignificación de los ciudadanos y de diálogo
entre los pueblos.A Ibero-América se caracteriza por sua grande diversidade
cultural e lingüística. Que a Comunidade Ibero-americana
Nações uma comunidade cultural é, provavelmente, a idéia-
força que concita um maior consenso. A diversidade ibero-
americana não é uma simples soma de culturas diferentes;
pelo contrário, o conjunto de povos ibero-americanos se mani-
festa ante o mundo como um sistema cultural integrado, ca-
racterizado por uma dinâmica entre unidade e diferença, o que
constitui um poderoso fator de capacidade criativa.
A Carta Cultural Ibero-americana, adotada pela XVI Cimeira
Ibero-americana de Montevidéu, favorecerá, sem dúvida, uma
maior articulação e melhor cooperação entre os países da região.
É um projeto político de grande magnitude que assenta as bases
para a estruturação do “espaço cultural ibero-americano” e para a
promoção de uma posição mais forte e protagonista da
Comunidade Ibero-americana ante o resto do mundo em um de
seus recursos mais valiosos, sua riqueza cultural.
Os benefícios concretos que se derivam do desenvolvimento
desta Carta Cultural em cada nação ibero-americana podem
ser numerosos. Busca defender e favorecer o desenvolvimento
de nossa própria diversidade interior. Pretende promover no-
vas fórmulas e tratamentos comuns na região para que os países
ibero-americanos possam expressar-se para fora, com vozes
coordenadas nos assuntos culturais, especialmente, nos relati-
vos ao direito de autor, ao patrimônio cultural ou às indústrias
culturais.
A Carta impulsiona a cooperação cultural entre os países ibero-
americanos e facilita mecanismos para um melhor conhecimen-
to da riqueza cultural própria, criando as condições para uma
melhor circulação dos bens e produtos culturais da região.
É um compromisso voluntário de cooperação que surge da
solidariedade entre Estados, e sua visão integral da cultura fica
patente na amplitude e variedade dos âmbitos de aplicação da
mesma: os direitos humanos e os direitos culturais, as culturas
tradicionais, indígenas, de afrodescendentes e de populações
migrantes, os âmbitos próprios do setor cultural como a cria-
ção artística e literária, as indústrias culturais, os direitos de au-
tor e o patrimônio cultural, ou as relações da cultura com
outros âmbitos das políticas públicas, como a educação, o am-
biente, a ciência e a tecnologia, a comunicação, a economia
solidária e o turismo.
A Secretaria-Geral Ibero-americana da Organização dos
Estados Ibero-Americanos para la Educação, a Ciência e a
Cultura impulsarão, em seus respectivos âmbitos de atuação e
de maneira coordenada, os mecanismos e programas que dêem
corpo ao compromisso político e ao mandato da XVI Cimeira,
somando todos os atores sociais e culturais envolvidos: os repre-
sentantes da sociedade civil, os criadores, os empreendedores e
as administrações e instituições culturais ibero-americanas.
Com esta declaração política, a Comunidade Ibero-america-
na das Nações envia uma mensagem universal a favor da coo-
peração e utilização da cultura como um instrumento, cada
vez mais poderoso, de dignificação dos cidadãos e de diálogo
entre os povos.carta cultural
iberoamericana
carta cultural
ibero-americanaPreámbulo
Preâmbulo
Los Jefes de Estado y de Gobierno de los países ibero-
americanos:
Teniendo en cuenta los principios enunciados en la
Declaración de la I Cumbre Iberoamericana, celebrada
en Guadalajara (México, 1991), y convencidos de que
“representamos un vasto conjunto de naciones que
comparten raíces y el rico patrimonio de una cultura
fundada en la suma de pueblos, sangres y credos di-
versos”, y de que nuestro “propósito de convergencia
se sustenta no sólo en un acervo cultural común sino,
asimismo, en la riqueza de nuestros orígenes y de su
expresión plural”;
Reafirmando la importancia de los instrumentos
adoptados y de las acciones emprendidas en el ámbi-
to de la cultura con vistas a su fortalecimiento y a la
ampliación del intercambio cultural, por parte de la
Organización de las Naciones Unidas para la
Educación, la Ciencia y la Cultura (UNESCO) en mate-
ria de cultura y, concretamente, de los principios
enunciados en la “Declaración sobre la Diversidad
Os Chefes de Estado e de Governo dos países ibero-
americanos:
Levando em conta os princípios enunciados na
Declaração da I Cimeira Ibero-americana, celebrada em
Guadalajara (México, 1991), e convencidos de que “re-
presentamos um vasto conjunto de nações que com-
partilham raízes e o rico patrimônio de uma cultura
fundada na soma de povos, sangues e credos diversos”,
e de que nosso “propósito de convergência se sustenta
não só no acervo cultural comum mas também na ri-
queza de nossas origens e de sua expressão plural”;
Reafirmando a importância dos instrumentos adota-
dos e das ações empreendidas no âmbito da cultura,
com vistas ao seu fortalecimento e à ampliação do in-
tercâmbio cultural, por parte da Organização das
Nações Unidas para a Educação, a Ciência e a Cultura
(UNESCO) em matéria de cultura e, concretamente,
dos princípios enunciados na “Declaração sobre a
Diversidade Cultural” (2001) e na “Convenção sobre a
Proteção e Promoção da Diversidade das Expressões
Culturais” aprovada na cidade de Paris (2005), durante
a XXXIII Conferência Geral da UNESCO, em especial
seus artigos 12, 13 e 14;
Reconhecendo e valorizando os programas de desen-
volvimento cultural realizados pelos organismos inter-
nacionais e mecanismos de cooperação regional e, em
especial, o significativo papel que desempenha a
Organização dos Estados Ibero-Americanos para a
Educação, a Ciência e a Cultura (OEI), como organiza-
ção para o desenvolvimento da cooperação cultural, as-
sim como as funções que começou a desempenhar a
Secretaria-Geral Ibero-americana (SEGIB) no fortaleci-
mento da cooperação ibero-americana;
Convencidos de que é nos sistemas democráticos que
a cultura e sua gestão melhor se estabelecem e se
desenvolvem, e que esse âmbito permite a livre criação
de mecanismos de expressão e assegura a plena parti-
cipação dos povos na cultura e, em particular, de seus
criadores, portadores e destinatários;
Cientes, igualmente, de que a cultura se deve exer-
cer e desenvolver num âmbito de liberdade e justiça,
reconhecimento e proteção dos direitos humanos,
e de que o exercício e a fruição das manifestações e
expressões culturais devem ser entendidos como direitos
de caráter fundamental;
Cultural” (2001) y en la “Convención sobre la
Protección y Promoción de la Diversidad de las
Expresiones Culturales” aprobada en la ciudad de
París (2005), durante la XXXIII Conferencia General de
la UNESCO, en especial sus artículos 12, 13 y 14;
Reconociendo y valorando los programas de desa-
rrollo cultural realizados por los organismos inter-
nacionales y mecanismos de cooperación regional y,
en especial, el significativo papel que cumple la
Organización de Estados Iberoamericanos para la
Educación, la Ciencia y la Cultura (OEI), como organiza-
ción para el desarrollo de la cooperación cultural, así
como las funciones que ha comenzado a desempeñar la
Secretaría General Iberoamericana (SEGIB) a los efec-
tos de fortalecer la cooperación iberoamericana;
Convencidos de que es en los sistemas democráti-
cos, donde la cultura y su gestión mejor se establecen
y desarrollan, y que ese marco permite la libre crea-
ción de mecanismos de expresión y asegura la plena
participación de los pueblos en la cultura y, en par-
ticular, de sus creadores, portadores y destinatarios;
Convencidos igualmente de que la cultura se debe
ejercer y desarrollar en un marco de libertad y justicia,
reconocimiento y protección de los derechos humanos,
y de que el ejercicio y el disfrute de las manifestaciones
y expresiones culturales, deben ser entendidos como
derechos de carácter fundamental;Preámbulo/Preâmbulo
Considerando que el ejercicio de la cultura, entendido
como una dimensión de la ciudadanía, es un elemento
básico para la cohesión y la inclusión social, y que gene-
ra al mismo tiempo, confianza y autoestima no sólo a
los individuos, sino también a las comunidades y nacio-
nes a las cuales pertenecen;
Conscientes de que el proceso de mundialización par-
te de profundas inequidades y asimetrías y se desarro-
lla en un contexto de dinámicas hegemónicas y
contrahegemónicas, generando y profundizando tanto
desafíos y riesgos, como influencias mutuas y benéfi-
cas, en las culturas de los países iberoamericanos;
Manifestando nuestra contribución específica hacia
otros pueblos y culturas del mundo, con el propósito de
estimular la construcción de una cultura de paz, centra-
da en el intercambio, el diálogo intercultural y la coope-
ración en aras al logro de una mejor convivencia a nivel
nacional e internacional;
Resaltando que la diversidad cultural es una condición
fundamental para la existencia humana, y que sus expre-
siones constituyen un valioso factor para el avance y el
bienestar de la humanidad en general, diversidad que
debe ser disfrutada, aceptada, adoptada y difundida en
forma permanente para enriquecer nuestras sociedades;
Reconociendo que la diversidad cultural se manifies-
ta en identidades organizadoras de territorios y de
mundos simbólicos, identidades inseparables de su
patrimonio y del medio en que los bienes u obras son
creados, así como de sus contextos naturales;
Considerando que o exercício da cultura, entendido
como uma dimensão da cidadania, é um elemento bási-
co para a coesão e a inclusão social e que gera, ao mes-
mo tempo, confiança e auto-estima não só nos
indivíduos, mas também nas comunidades e nações às
quais pertencem;
Cientes de que os processos de mundialização par-
tem de profundas iniqüidades e assimetrias e se desen-
volve em um contexto de dinâmicas hegemônicas e
contra-hegemônicas, gerando tanto desafios e riscos
quanto influências mútuas e benéficas nas culturas dos
países ibero-americanos;
Manifestando nossa contribuição específica para com
outros povos e culturas do mundo, com o propósito de
estimular a construção de uma cultura de paz, centrada
no intercâmbio, no diálogo intercultural e na coopera-
ção, visando a alcançar uma melhor convivência nacio-
nal e internacional;
Ressaltando que a diversidade cultural é uma condi-
ção fundamental para a existência humana e que suas
expressões constituem fator valioso para o avanço e o
bem-estar da humanidade em geral, diversidade que
deve ser usufruída, aceita, adotada e divulgada de for-
ma permanente para enriquecer nossas sociedades;
Reconhecendo que a diversidade cultural se manifes-
ta em identidades organizadoras de territórios e mun-
dos simbólicos, identidades inseparáveis do seu
patrimônio e do meio onde os bens ou obras são cria-
dos, bem como de seus contextos naturais;
Reiterando o princípio de igual dignidade de todas as
culturas, e a necessidade de adotar medidas preventi-
vas para o reconhecimento, a defesa, a promoção e a
proteção das culturas tradicionais e dos grupos consi-
derados minoritários;
Reconhecendo o direito que as comunidades locais e
as populações indígenas possuem sobre os benefícios
decorrentes da utilização de seus conhecimentos e tec-
nologias tradicionais;
Reafirmando que a Ibero-América se manifesta como
um grande sistema, no qual aparecem elementos úni-
cos e excepcionais, e que é possuidora de um patrimô-
nio cultural comum e diverso que é indispensável
promover e proteger;
Reconhecendo que a cultura ibero-americana é diver-
sa, plural, universalmente difundida e que representa
uma singular expressão dos povos e está dotada de
grande riqueza cultural, da qual se destacam como ma-
nifestações mais significativas as línguas e suas trans-
formações, produto de uma multiplicidade de
contribuições interculturais;
Certos de que a dignificação dos povos indígenas su-
põe a recuperação e preservação de suas línguas como
fator de fortalecimento de suas identidades;
Reiterando el principio de igual dignidad de todas
las culturas, y la necesidad de adoptar medidas pre-
ventivas para el reconocimiento, la defensa, la promo-
ción y la protección de las culturas tradicionales y las
de los grupos considerados minoritarios;
Reconociendo el derecho que las comunidades loca-
les y las poblaciones indígenas poseen sobre los be-
neficios que se derivan de la utilización de sus
conocimientos y tecnologías tradicionales;
Reafirmando que Iberoamérica se manifiesta como
un gran sistema donde aparecen elementos únicos y
excepcionales, y que es poseedora de un patrimonio
cultural común y diverso que es indispensable promo-
ver y proteger;
Reconociendo que la cultura iberoamericana es di-
versa, plural, universalmente difundida y que repre-
senta una singular expresión de los pueblos y está
dotada de una gran riqueza cultural, una de cuyas ma-
nifestaciones más significativas son las lenguas y sus
transformaciones producto de una multiplicidad de
aportes interculturales;
Convencidos de que la dignificación de los pueblos
indígenas supone la recuperación y preservación de
sus lenguas como factor de fortalecimiento de sus
identidades;Destacando el valor estratégico que tiene la cultura
en la economía y su contribución fundamental al
desarrollo económico, social y sustentable de la región;
Convencidos de que las actividades, bienes y servi-
cios culturales son portadores de valores y contenidos
de carácter simbólico que preceden y superan la di-
mensión estrictamente económica;
Aceptando la importancia de la creación intelectual
y la necesidad de equilibrar el derecho al reconoci-
miento y la justa retribución a los creadores, con la ga-
rantía del acceso universal a la cultura;
Reconociendo que la diversidad cultural se nutre y
se promueve a través de la libre interacción y el in-
tercambio en condiciones de igualdad entre todas
las culturas, de preferencia, mediante la cooperación
internacional;
Reconociendo la presencia de culturas emergentes re-
sultantes de fenómenos económicos y sociales como el
desplazamiento interno, las migraciones, las dinámicas
urbanas, el desarrollo de las tecnologías; culturas que
estimulan el surgimiento de nuevas narrativas y estéti-
cas, y refuerzan el diálogo intercultural;
Decididos a contribuir a la consolidación de un espa-
cio cultural iberoamericano, enriquecido por un acer-
vo de experiencias y por la cooperación entre los
Estados iberoamericanos; y
Destacando o valor estratégico que a cultura tem na
economia, e sua contribuição fundamental para o
desenvolvimento econômico, social e sustentável da
região;
Convencidos de que as atividades, bens e serviços
culturais são portadores de valores e conteúdos de ca-
ráter simbólico que precedem e superam a dimensão
estritamente econômica;
Aceitando a importância da criação intelectual e a ne-
cessidade de equilibrar o direito ao reconhecimento e à
justa retribuição aos criadores, com a garantia do
acesso universal à cultura;
Reconhecendo que a diversidade cultural se nutre e se
promove por meio da livre interação e do intercâmbio
em condições de igualdade entre todas as culturas, de
preferência mediante a cooperação internacional;
Reconhecendo a presença de culturas emergentes re-
sultantes de fenômenos econômicos e sociais, como o
deslocamento interno, as migrações, as dinâmicas ur-
banas, o desenvolvimento das tecnologias culturas que
estimulam o surgimento de novas narrativas e estéticas
e reforçam o diálogo intercultural.
Decididos a contribuir para a consolidação de um es-
paço cultural ibero-americano, enriquecido por um
acervo de experiências e pela cooperação entre os
Estados ibero-americanos; e
Levando em conta as Declarações emanadas das
Reuniões de Ministros de Cultura e dos Responsáveis
pelas Políticas Culturais Ibero-americanas; o acordado
na Declaração de San José de Costa Rica (2004) rela-
tivo a “promover e proteger a diversidade cultural
que é a base da Comunidade Ibero-americana de
Nações”, e a que sejam encontrados “novos mecanis-
mos de cooperação cultural ibero-americana, que
fortaleçam as identidades e a riqueza de nossa diver-
sidade cultural e promovam o diálogo intercultural”; o
acordado na “Declaração de Córdoba” (2005), na
qual se propõe aos Chefes de Estado e de Governo
da XV Cimeira Ibero-americana avançar na elabora-
ção de um projeto de Carta Cultural Ibero-americana
que fortaleça o “espaço cultural comum a nossos
países” e estabeleça um “instrumento inovador de
cooperação cultural ibero-americana”; e o acordado
na “Declaração de Salamanca” (2005), que decide
“elaborar uma Carta Cultural Ibero-americana que, da
perspectiva da diversidade de nossas expressões cul-
turais, contribua para a consolidação do espaço ibero-
americano e para o desenvolvimento integral do ser
humano e a superação da pobreza”;
Teniendo en cuenta las Declaraciones emanadas de las
Reuniones de Ministros de Cultura y de los Responsables
de las Políticas Culturales Iberoamericanas; lo acordado
en la Declaración de San José de Costa Rica (2004), en
lo relativo a “promover y proteger la diversidad cultural
que está en la base de la Comunidad Iberoamericana
de Naciones”, y a que se busquen “nuevos mecanismos
de cooperación cultural iberoamericana, que fortalez-
can las identidades y la riqueza de nuestra diversidad
cultural y promuevan el diálogo intercultural”; lo acor-
dado en la “Declaración de Córdoba” (2005), donde
se propone a los Jefes de Estado y de Gobierno de la
XV Cumbre Iberoamericana avanzar en la elaboración
de un proyecto de Carta Cultural Iberoamericana que
fortalezca el “espacio cultural común a nuestros paí-
ses” y establezca un “instrumento innovador de coo-
peración cultural iberoamericana”; y lo acordado en la
“Declaración de Salamanca” (2005), que decide “ela-
borar una Carta Cultural Iberoamericana que, desde la
perspectiva de la diversidad de nuestras expresiones
culturales, contribuya a la consolidación del espacio
iberoamericano y al desarrollo integral del ser humano
y la superación de la pobreza”;Declaran:
Declaram:Fines
1 Fins
ô s ç
e
g
ñ
A h
• afirmar el valor central de la cultura como base indis-
pensable para el desarrollo integral del ser humano y
para la superación de la pobreza y de la desigualdad;
• promover y proteger la diversidad cultural que es
origen y fundamento de la cultura iberoamericana, así
como la multiplicidad de identidades, lenguas y tradi-
ciones que la conforman y enriquecen;
• consolidar el espacio cultural iberoamericano
como un ámbito propio y singular, con base en la solida-
ridad, el respeto mutuo, la soberanía, el acceso plural al
conocimiento y a la cultura, y el intercambio cultural;
• facilitar los intercambios de bienes y servicios
culturales en el espacio cultural iberoamericano;
• incentivar lazos de solidaridad y de cooperación
del espacio cultural iberoamericano con otras regiones
del mundo, así como alentar el diálogo intercultural en-
tre todos los pueblos; y
• fomentar la protección y la difusión del patrimonio
cultural y natural, material e inmaterial iberoamericano
a través de la cooperación entre los países.
• afirmar o valor central da cultura como base indis-
pensável para o desenvolvimento integral do ser hu-
mano e para a superação da pobreza e da
desigualdade;
• promover e proteger a diversidade cultural que
é origem e fundamento da cultura ibero-americana,
assim como a multiplicidade de identidades, línguas e
tradições que a conformam e a enriquecem;
• consolidar o espaço cultural ibero-americano como
um âmbito próprio e singular, com base na solidarieda-
de, no respeito mútuo, na soberania, no acesso plural ao
conhecimento e à cultura, e no intercâmbio cultural;
• facilitar os intercâmbios de bens e serviços culturais
no espaço cultural ibero-americano;
• incentivar laços de solidariedade e de cooperação
do espaço cultural ibero-americano com outras regiões
do mundo, assim como promover o diálogo intercultu-
ral entre todos os povos; e
• fomentar a proteção e a divulgação do patrimônio
cultural e natural, material e imaterial ibero-americano
por meio da cooperação entre os países.Principios
2 Principios
I
J T
K
E R U
PRINCIPIO DE RECONOCIMIENTO Y DE PROTECCIÓN
DE LOS DERECHOS CULTURALES
Los derechos culturales deben ser entendidos como
derechos de carácter fundamental según los principios
de universalidad, indivisibilidad e interdependencia. Su
ejercicio se desarrolla en el marco del carácter integral
de los derechos humanos, de forma tal, que ese mismo
ejercicio permite y facilita, a todos los individuos y gru-
pos, la realización de sus capacidades creativas, así
como el acceso, la participación y el disfrute de la cultu-
ra. Estos derechos son la base de la plena ciudadanía y
hacen de los individuos, en el colectivo social, los prota-
gonistas del quehacer en el campo de la cultura. PRINCÍPIO DE RECONHECIMENTO E DE PROTEÇÃO
DOS DIREITOS CULTURAIS
Os direitos culturais devem ser entendidos como di-
reitos de caráter fundamental, segundo os princípios de
universalidade, indivisibilidade e interdependência. Seu
exercício desenvolve-se no âmbito do caráter integral
dos direitos humanos, de forma tal que esse mesmo
exercício permite e facilita, a todos os indivíduos e gru-
pos, a realização de suas capacidades criativas, assim
como o acesso, a participação e a fruição da cultura.
Estes direitos são a base da plena cidadania e tornam
os indivíduos, no conjunto social, os protagonistas dos
afazeres no campo da cultura.
PRINCIPIO DE PARTICIPACIÓN
La participación ciudadana es esencial para el desarro-
llo de las culturas en los ámbitos nacionales y en el espa-
cio cultural iberoamericano. Deben existir marcos
normativos e institucionales que faciliten dicha partici-
pación en todas sus manifestaciones. PRINCÍPIO DE PARTICIPAÇÃO
A participação dos cidadãos e cidadãs é essencial
para o desenvolvimento das culturas nos âmbitos na-
cionais e no espaço cultural ibero-americano. Devem
existir marcos normativos e institucionais que facilitem
esta participação em todas suas manifestações.PRINCÍPIO DE SOLIDARIEDADE E DE COOPERAÇÃO
A solidariedade entre os povos e países promove a
construção de sociedades mais justas e eqüitativas
numa Comunidade Ibero-americana com menores
assimetrias.
A cooperação horizontal, baseada no respeito e no
trabalho mancomunado, é o canal privilegiado do espa-
ço cultural ibero-americano.
PRINCÍPIO DE ABERTURA E DE EQÜIDADE
Deve-se facilitar a cooperação para a circulação e os
intercâmbios em matéria cultural, com reciprocidade e
eqüidade no seio do espaço cultural ibero-americano.
PRINCÍPIO DE TRANSVERSALIDADE
No conjunto das atuações públicas, é essencial levar
em conta a dimensão cultural que estas possam apre-
sentar para o fomento da diversidade e da consolida-
ção do espaço cultural ibero-americano.
PRINCÍPIO DE COMPLEMENTARIDADE
Os programas e as ações culturais devem refletir a
complementaridade existente entre o econômico, o so-
cial e o cultural, levando em conta a necessidade de for-
talecer o desenvolvimento econômico e social da
Ibero-América.
PRINCIPIO DE SOLIDARIDAD Y DE COOPERACIÓN
La solidaridad entre los pueblos y países promueve la
construcción de sociedades más justas y equitativas, en
una Comunidad Iberoamericana con menores asimetrías.
La cooperación horizontal, basada en el respeto y el
trabajo mancomunado es el canal privilegiado del espa-
cio cultural iberoamericano.
PRINCIPIO DE APERTURA Y DE EQUIDAD
Se debe facilitar la cooperación para la circulación y
los intercambios en materia cultural con reciprocidad y
equidad en el seno del espacio cultural iberoamericano.
PRINCIPIO DE TRANSVERSALIDAD
En el conjunto de las actuaciones públicas, es esencial
tomar en cuenta la dimensión cultural que puedan pre-
sentar para el fomento de la diversidad y la consolida-
ción del espacio cultural iberoamericano.
PRINCIPIO DE COMPLEMENTARIEDAD
Los programas y las acciones culturales deben reflejar
la complementariedad existente entre lo económico, lo
social y lo cultural, teniendo en cuenta la necesidad de
fortalecer el desarrollo económico y social de
Iberoamérica.
PRINCIPIO DE ESPECIFICIDAD DE LAS ACTIVIDADES,
BIENES Y SERVICIOS CULTURALES
Las actividades, bienes y servicios culturales son por-
tadores de valores y contenidos de carácter simbólico
que preceden y superan la dimensión estrictamente
económica.
PRINCIPIO DE CONTRIBUCIÓN AL DESARROLLO
SUSTENTABLE, A LA COHESIÓN Y A LA INCLUSIÓN
SOCIAL
Los procesos de desarrollo económico y social susten-
tables, así como la cohesión e inclusión social, sólo son
posibles cuando son acompañados por políticas públi-
cas que toman plenamente en cuenta la dimensión cul-
tural y respetan la diversidad.
PRINCIPIO DE RESPONSABILIDAD DE LOS ESTADOS
EN EL DISEÑO Y EN LA APLICACIÓN DE POLÍTICAS
CULTURALES
Los Estados tienen la facultad y la responsabilidad de
formular y aplicar políticas de protección y promoción
de la diversidad y del patrimonio cultural en el ejercicio
de la soberanía nacional.
PRINCÍPIO DE ESPECIFICIDADE DAS ATIVIDADES,
BENS E SERVIÇOS CULTURAIS
As atividades, bens e serviços culturais são porta-
dores de valores e conteúdos de caráter simbólico
que precedem e superam a dimensão estritamente
econômica.
PRINCÍPIO DE CONTRIBUIÇÃO PARA O AO DESEN-
VOLVIMENTO SUSTENTÁVEL, À COESÃO E À
INCLUSÃO SOCIAL
Os processos de desenvolvimento econômico e social
sustentáveis, assim como a coesão e inclusão social, só
são possíveis quando acompanhados por políticas pú-
blicas que levam plenamente em conta a dimensão cul-
tural e respeitam a diversidade.
PRINCÍPIO DA RESPONSABILIDADE DOS ESTADOS
NO DESENHO E NA APLICAÇÃO DE POLÍTICAS
CULTURAIS
Os Estados têm a faculdade e a responsabilidade de
formular e aplicar políticas de proteção e promoção da
diversidade e do patrimônio cultural no exercício da so-
berania nacional.Ámbitos de aplicación
3 Âmbitos de aplicação
4
8 1 5
7
9
6
2CULTURA E DIREITOS HUMANOS
Reconhece-se a importância de reforçar o papel da
cultura na promoção e consolidação dos direitos huma-
nos e manifesta-se a necessidade de que o desenho e
gestão das políticas culturais correspondam à observân-
cia, ao pleno respeito e à vigência dos direitos humanos.
Reconhece-se, também, a conveniência de adotar
ações afirmativas para compensar assimetrias e asse-
gurar o exercício da plena cidadania.
CULTURA Y DERECHOS HUMANOS
Se reconoce la importancia de reforzar el papel de la
cultura en la promoción y consolidación de los dere-
chos humanos y se manifiesta la necesidad de que el
diseño y gestión de las políticas culturales se corres-
pondan con la observancia, el pleno respeto y la vi-
gencia de los derechos humanos.
Se reconoce, asimismo, la conveniencia de adoptar
acciones afirmativas para compensar asimetrías y
asegurar el ejercicio de la plena ciudadanía.
CULTURAS TRADICIONALES, INDÍGENAS, DE AFRO-
DESCENDIENTES Y DE POBLACIONES MIGRANTES
Las culturas tradicionales, indígenas, de afrodescen-
dientes y de poblaciones migrantes en sus múltiples
manifestaciones son parte relevante de la cultura y de
la diversidad cultural iberoamericana, y constituyen
un patrimonio fundamental para la humanidad.
A tal fin, corresponde:
• adoptar medidas para fomentar el desarrollo de es-
tas culturas, y para garantizar la protección, preserva-
ción, transmisión;
• promover los elementos artístico-tradicionales de
estas culturas, el conocimiento de sus valores, técni-
cas, usos e innovaciones e impedir su apropiación in-
debida en perjuicio de las comunidades a las que
pertenecen;
• reconocer los orígenes de las manifestaciones cul-
turales y el derecho a decidir sobre sus conocimien-
tos, innovaciones y prácticas;
• garantizar las condiciones para que se haga efecti-
vo el principio de justa remuneración y un reparto
equitativo de los beneficios de la utilización de dichos
conocimientos, innovaciones y prácticas;
• reconocer el valor y la diversidad del patrimonio cul-
tural de los indígenas, afrodescendientes, y poblaciones
migrantes con el propósito de facilitar su plena partici-
pación en todos los niveles de la vida ciudadana;
• reconocer la riqueza del aporte de las poblaciones
migrantes al proceso de la interculturalidad en nuestros
países; y
• admitir la persistencia del racismo, la discriminación
racial, la xenofobia y las formas conexas de intolerancia
en nuestras sociedades y reafirmar la necesidad de
combatirlos.
CULTURAS TRADICIONAIS, INDÍGENAS, DE AFRO-
DESCENDENTES E DE POPULAÇÕES MIGRANTES
As culturas tradicionais indígenas, de afro-descenden-
tes e de populações migrantes em suas múltiplas mani-
festações são parte relevante da cultura e da
diversidade cultural ibero-americana e constituem um
patrimônio fundamental para a humanidade.
Para tal fim, cabe:
• adotar medidas para fomentar o desenvolvimento
dessas culturas e para garantir sua proteção, preserva-
ção e transmissão;
• promover os elementos artístico-tradicionais dessas
culturas, o conhecimento de seus valores, técnicas,
usos e inovações e impedir sua apropriação indevida
em prejuízo das comunidades às quais pertencem;
• reconhecer as origens das manifestações culturais e
o direito a decidir sobre seus conhecimentos, inovações
e práticas;
• garantir as condições para que se torne efetivo o
princípio de justa remuneração e uma distribuição eqüi-
tativa dos benefícios da utilização de tais conhecimen-
tos, inovações e práticas;
• reconhecer o valor e a diversidade do patrimônio
cultural dos indígenas, afro-descendentes e populações
migrantes, com o propósito de facilitar sua plena parti-
cipação em todos os níveis da vida cidadã;
• reconhecer a riqueza da contribuição das populações
migrantes ao processo da interculturalidade em nossos
países; e
• admitir a persistência do racismo, da discriminação
racial, da xenofobia e das formas conexas de intolerân-
cia em nossas sociedades e reafirmar a necessidade de
combatê-los.Ámbitos de aplicación/Âmbitos de aplicação
CREACIÓN ARTÍSTICA Y LITERARIA
La literatura y las artes son por excelencia expresión
de las identidades iberoamericanas y de la riqueza de
nuestra diversidad cultural, y representan una inmen-
sa posibilidad de expresión que debe ser estimulada.
La creatividad artística es fuente de sentidos, de
identidad, de reconocimiento y enriquecimiento del
patrimonio, de generación de conocimiento y de trans-
formación de nuestras sociedades. Por ello, es funda-
mental el fomento de la producción literaria y artística,
su disfrute por toda la ciudadanía y el acceso universal
a la educación en las artes.
INDUSTRIAS CULTURALES Y CREATIVAS
Las industrias culturales y creativas son instrumentos
fundamentales de creación y de difusión de la cultura,
de expresión y afirmación de las identidades, así como
de generación de riqueza y crecimiento.
Con el propósito de garantizar tanto un acceso más
democrático a los bienes y servicios que generan di-
chas industrias, como un intercambio más equilibrado y
una difusión de contenidos que expresen la diversidad
cultural del espacio iberoamericano, se propende a:
• apoyar y fomentar la producción de contenidos
culturales y las estructuras de distribución de activi-
dades, bienes y servicios culturales en el espacio cul-
tural iberoamericano;
CRIAÇÃO ARTÍSTICA E LITERÁRIA
A literatura e as artes são, por excelência, expressões
das identidades ibero-americanas e da riqueza da nossa
diversidade cultural e representam uma imensa possibi-
lidade de expressão que deve ser estimulada.
A criatividade artística é fonte de sentidos, de identida-
de, de reconhecimento e enriquecimento do patrimônio,
de geração do conhecimento e de transformação de
nossas sociedades. Por isso, é fundamental por o fomen-
to da produção literária e artística, sua fruição todos os
cidadãos e o acesso universal à educação nas artes.
INDÚSTRIAS CULTURAIS E CRIATIVAS
As indústrias culturais e criativas são instrumentos
fundamentais de criação e de difusão da cultura, de
expressão e afirmação das identidades, assim como
de geração de riqueza e crescimento.
Com o propósito de garantir tanto o acesso mais de-
mocrático aos bens e serviços que geram essas indús-
trias, como o intercâmbio mais equilibrado e a
divulgação de conteúdos que expressem a diversida-
de cultural do espaço ibero-americano, nos compro-
metemos a:
• apoiar e fomentar a produção de conteúdos cultu-
rais e as estruturas de distribuição de atividades, bens e
serviços culturais no espaço cultural ibero-americano;
• estabelecer mecanismos de cooperação que promo-
vam uma distribuição de seus bens e serviços culturais
no espaço ibero-americano e no exterior, com especial
atenção no setor cinematográfico e audiovisual, na mú-
sica e no livro;
• criar mecanismos que facilitem efetivamente o livre
trânsito de bens culturais na região, com o firme propó-
sito de promover ao máximo a cooperação e o mútuo
enriquecimento cultural dos nossos povos, mediante
um fluido intercâmbio de mostras e exposições com
fins não comerciais;
• promover incentivos e vias de cooperação para a
transferência de tecnologia e conhecimento que
contribuam para o fortalecimento destas indústrias
nos países onde se registram menores avanços;
• propiciar o desenvolvimento e o intercâmbio de es-
tatísticas e estudos sobre as indústrias culturais e criati-
vas, e demais áreas da economia da cultura; e
• favorecer acordos de co-produção e co-distribuição
de atividades, bens e serviços culturais no espaço cul-
tural ibero-americano, e procurar um acesso preferen-
cial para países que tenham indústrias culturais e
criativas incipientes.
• establecer mecanismos de cooperación que pro-
muevan una distribución de sus bienes y servicios cul-
turales en el espacio iberoamericano y en el exterior,
con especial atención en el sector cinematográfico y
audiovisual, en la música y el libro;
• instrumentar mecanismos que habiliten efectiva-
mente el libre tránsito de bienes culturales en la re-
gión, con el firme propósito de promover al máximo la
cooperación y el mutuo enriquecimiento cultural de
nuestros pueblos, mediante un fluido intercambio de
muestras y exposiciones con fines no comerciales;
• promover incentivos y vías de cooperación para la
transferencia de tecnología y conocimiento que contri-
buyan al fortalecimiento de estas industrias en aquellos
países en donde se registran menores avances;
• propiciar el desarrollo y el intercambio de estadísti-
cas y estudios sobre las industrias culturales y creati-
vas, y demás áreas de la economía de la cultura; y
• favorecer acuerdos de coproducción y codistribu-
ción de actividades, bienes y servicios culturales en el
espacio cultural iberoamericano, y procurar un acceso
preferencial para países que tengan industrias cultura-
les y creativas incipientes.DERECHOS DE AUTOR
Se incentivarán y protegerán las creaciones expresa-
das en las obras culturales, científicas y educativas,
asumiendo que los derechos de los creadores, equili-
brados con la garantía del acceso universal a la infor-
mación, al conocimiento y a la cultura, son fuentes de
desarrollo y bienestar en las naciones.
Se promoverán alternativas para articular el resguardo
de los derechos de autor, el desafío planteado por las
nuevas tecnologías, el acceso masivo a innovadoras
formas de creación y la difusión de bienes y servicios
culturales.
PATRIMONIO CULTURAL
El patrimonio cultural representa una larga experien-
cia de modos originales e irrepetibles de estar en el
mundo, y representa la evolución de las comunidades
iberoamericanas y, por ello, constituye la referencia
básica de su identidad.
Integran el patrimonio cultural iberoamericano tanto
el patrimonio material como el inmaterial los que de-
ben ser objeto irrenunciable de especial respeto y
protección.
DIREITOS AUTORAIS
Serão incentivadas e protegidas as criações expressas
nas obras culturais, científicas e educativas, assumindo
que os direitos dos criadores, equilibrados com a garan-
tia do acesso universal à cultura, são fonte de desenvol-
vimento e bem-estar nas nações.
Serão promovidas alternativas para articular a prote-
ção dos direitos autorais, diante do desafio colocado
pelas novas tecnologias, do acesso em massa a formas
inovadoras de criação e da divulgação de bens e servi-
ços culturais.
PATRIMÔNIO CULTURAL
O patrimônio cultural representa uma longa experiên-
cia de modos originais e irrepetíveis de estar no mundo,
e representa a evolução das comunidades ibero-ameri-
canas e, por isso, constitui a referência básica de sua
identidade.
Integram o patrimônio cultural ibero-americano
tanto o patrimônio material como o imaterial, os
quais devem ser objetos irrenunciáveis de especial
respeito e proteção.
As manifestações culturais e lingüísticas das comuni-
dades tradicionais, indígenas e afro-descendentes são
parte do patrimônio cultural ibero-americano e seus di-
reitos são reconhecidos.
A proteção do patrimônio cultural por meio do seu re-
conhecimento, transmissão e promoção, e o cumpri-
mento de medidas adequadas é responsabilidade do
poder público e da sociedade em seu conjunto.
A apropriação social do patrimônio assegura tanto a
sua preservação quanto a sua fruição pelos cidadãos.
Com o objetivo de reconhecer e de proteger o patri-
mônio cultural ibero-americano, promove-se a coope-
ração para evitar a exportação e o tráfico ilícito de bens
culturais, assim como para recuperar os bens ilegal-
mente exportados.
Las manifestaciones culturales y lingüísticas de las
comunidades tradicionales, indígenas y afrodescen-
dientes, son parte del patrimonio cultural iberoameri-
cano y se les reconocen sus derechos.
La protección del patrimonio cultural a través de su
reconocimiento, transmisión, promoción, y el cumpli-
miento de medidas adecuadas necesita de la participa-
ción de la sociedad en su conjunto y es responsabilidad
esencial del poder público.
La apropiación social del patrimonio asegura tanto su
preservación como el goce y disfrute por la ciudadanía.
Con el objeto de reconocer y de proteger el patrimo-
nio cultural iberoamericano, se promueve la coopera-
ción para evitar la exportación y el tráfico ilícito de
bienes culturales, así como para recuperar los bienes
ilegalmente exportados.Ámbitos de aplicación/Âmbitos de aplicação
CULTURA E EDUCAÇÃO
Pela estreita relação existente entre a cultura e a edu-
cação, é necessário: CULTURA Y AMBIENTE
Cultura, naturaleza y ambiente están íntimamente re-
lacionados. Para fortalecer esta relación es necesario:
• reforçar, nos sistemas educacionais, o conhecimento
e a valorização da diversidade cultural ibero-americana;
• propiciar a incorporação, nos planos e programas
de educação, de linhas temáticas orientadas para estí-
mulo da criatividade e para a formação de públicos
culturais críticos;
• incorporar conteúdos da cultura e da história ibero-
americana, reafirmando seus componentes próprios e
identitários nos currículos e fomentar uma perspectiva
regional da aprendizagem;
• propiciar que, nas zonas onde habitam comunidades
tradicionais e indígenas, os planos e programas de edu-
cação incorporem suas respectivas línguas com pleno
reconhecimento social e cultural; e
• assegurar o direito de toda a população à alfabetiza-
ção e à educação básica, bem como fomentar o cultivo
da leitura e o acesso ao livro e às bibliotecas públicas
como centros de promoção cultural. • fomentar la cultura de la sustentabilidad;
• coordinar medidas de protección y valorización del
patrimonio ambiental y del patrimonio cultural;
• promover la valorización del ambiente como parte
integrante del patrimonio cultural.
CULTURA Y EDUCACIÓN
Por la estrecha relación existente entre la cultura y la
educación, es necesario:
• reforzar, en los sistemas educativos, el conocimiento
y la valoración de la diversidad cultural iberoamericana;
• propiciar la incorporación en los planes y progra-
mas de educación líneas temáticas orientadas al es-
tímulo de la creatividad y la formación de públicos
culturales críticos;
• incorporar contenidos de la cultura y de la historia
iberoamericana, reafirmando sus componentes pro-
pios e identitarios, en los currículos y fomentar una
perspectiva regional del aprendizaje;
• propiciar que, en las zonas donde habitan comuni-
dades tradicionales e indígenas, los planes y progra-
mas de educación incorporen sus respectivas lenguas,
valores y conocimientos con pleno reconocimiento
social, cultural y normativo; y
• asegurar el derecho de toda la población a la alfa-
betización y educación básica, así como fomentar el
cultivo de la lectura y el acceso al libro, y a las bibliote-
cas públicas como centros de promoción cultural.
CULTURA, CIENCIA Y TECNOLOGÍA
El desarrollo cultural iberoamericano precisa del forta-
lecimiento de la ciencia y la tecnología en la región, des-
de un enfoque solidario, en beneficio del interés general.
A tal fin, corresponde:
• promover y fortalecer las políticas nacionales y re-
gionales, y la cooperación iberoamericana para el fo-
mento y la difusión de la investigación en ciencia y
tecnología;
• facilitar el acceso de todos los sectores de la pobla-
ción a las innovaciones tecnológicas y a sus beneficios; y
• promover el desarrollo y la utilización de las nuevas
tecnologías como oportunidades de creación, produc-
ción, difusión y promoción de bienes y servicios cultura-
les, así como su contribución a la formación de nuevos
públicos y al intercambio cultural entre los países.
CULTURA E AMBIENTE
Cultura, natureza e ambiente estão intimamente rela-
cionados. Para fortalecer esse relacionamento é preciso:
• fomentar a cultura da sustentabilidade;
• coordenar medidas de proteção e valorização do
patrimônio ambiental e do patrimônio cultural;
• promover a valorização do ambiente como parte in-
tegrante do patrimônio cultural.
CULTURA, CIÊNCIA E TECNOLOGIA
O desenvolvimento cultural ibero-americano precisa
do fortalecimento da ciência e da tecnologia na região,
a partir de um enfoque solidário, em benefício do inte-
resse geral.
Para tal fim, cabe:
• promover e fortalecer as políticas nacionais e regio-
nais, e a cooperação ibero-americana para o fomento e
a divulgação da pesquisa em ciência e tecnologia;
• facilitar o acesso de todos os setores da população
às inovações tecnológicas e a seus benefícios; e
• promover o desenvolvimento e a utilização das no-
vas tecnologias para contribuir para a divulgação e pro-
moção dos bens culturais, assim como a sua
contribuição para a formação de novos públicos, e para
o intercâmbio cultural entre os países.CULTURA E COMUNICAÇÃO
Os meios de comunicação são cenário para a criação,
e espaços importantes para divulgar e fomentar a di-
versidade cultural. Em tal sentido, deve-se:
• promover o acesso plural das comunidades e dos gru-
pos sociais às tecnologias e aos meios de comunicação;
• favorecer a criação de meios de comunicação no
âmbito ibero-americano para a expressão das diferen-
tes manifestações culturais da região e do mundo;
• valorizar a missão de serviço público cultural que
cabe aos media;
• fomentar o desenvolvimento dos meios de comuni-
cação comunitários que estimulem o diálogo entre as
comunidades locais e enriqueça a presença da diversi-
dade na esfera pública.
CULTURA E ECONOMIA SOLIDÁRIA
Serão promovidas ações para apoiar a criação, produ-
ção e circulação de bens e serviços culturais que se insi-
ram na esfera da economia solidária.
As políticas públicas culturais devem reconhecer essas
criações em todas suas dimensões, gerando condições
para seu desenvolvimento e promovendo sua valori-
zação e reconhecimento, tanto nacionalmente como
no espaço cultural ibero-americano e no seu relacio-
namento com outras regiões do mundo.
CULTURA Y COMUNICACIÓN
Los medios de comunicación son escenarios para la
creación, y cauces importantes para la difusión y el fo-
mento de la diversidad cultural. En tal sentido se debe:
• promover el acceso plural de las comunidades y de
los grupos sociales a las tecnologías y a los medios de
comunicación;
• favorecer la creación de medios de comunicación
en el ámbito iberoamericano para la expresión de las
distintas manifestaciones culturales en la región y en
el mundo;
• poner en valor la misión de servicio público cultural
que corresponde a los medios de comunicación; y
• fomentar el desarrollo de los medios de comunica-
ción ciudadanos y comunitarios que estimulen el diá-
logo entre las comunidades locales y enriquezcan la
presencia de la diversidad en la esfera pública.
CULTURA Y ECONOMÍA SOLIDARIA
Se promoverán acciones para apoyar la creación, pro-
ducción y circulación de bienes y servicios culturales
que se inserten en la esfera de la economía solidaria.
Las políticas públicas culturales deben reconocer es-
tas creaciones en todas sus dimensiones, generando
condiciones para su desarrollo, promoviendo su valo-
rización y reconocimiento, tanto en el nivel nacional
como en el espacio cultural iberoamericano, y en su
relación con otras regiones del mundo.
CULTURA Y TURISMO
La relación entre cultura y turismo implica nuevas
acciones, dado el crecimiento de los objetivos e inte-
reses culturales en los servicios turísticos. Esta rela-
ción genera desafíos y riesgos que exigen la
protección del patrimonio. Asimismo, produce opor-
tunidades que deben ser aprovechadas, para lo cual:
• las actividades turísticas deben tener un trato res-
petuoso y cuidadoso de las expresiones culturales tra-
dicionales, preservando su autenticidad;
• los beneficios de las actividades turísticas deben
contribuir a la sustentabilidad de las expresiones cul-
turales, tanto materiales como inmateriales; y
• la planificación de las políticas públicas de cultura
debe incidir en la dinámica del sector turismo.
CULTURA E TURISMO
A relação entre cultura e turismo implica novas ações,
tendo em vista o crescimento dos objetivos e interesses
culturais nos serviços turísticos. Essa relação gera
desafios e riscos que exigem a proteção do patrimônio.
Bem assim, produz oportunidades que devem ser apro-
veitadas, para o que:
• as atividades turísticas devem conceder tratamento
respeitoso e cuidadoso às expressões culturais tradicio-
nais, preservando sua autenticidade;
• os benefícios das atividades turísticas contribuirão,
de alguma maneira, para a sustentabilidade das ex-
pressões culturais, tanto materiais como imateriais; e
• o planejamento das políticas públicas de cultura
deve incidir na dinâmica do setor de turismo.Espacio Cultural Iberoamericano
4 Espaço Cultural Ibero-Americano
Iberoamérica es un espacio cultural dinámico
y singular; en él se reconoce una notable profundi-
dad histórica, una pluralidad de orígenes y variadas
manifestaciones. A Ibero-América é um espaço cultural dinâmico
e singular; nele se reconhece uma notável profundi-
dade histórica, uma pluralidade de origens e varia-
das manifestações.
La consolidación de un espacio iberoamericano que
reconoce la multiplicidad de matices, conlleva voces
que dialogan con otras culturas. A consolidação de um espaço ibero-americano que
reconhece a multiplicidade de matizes comporta vozes
que dialogam com outras culturas.
Es necesario fortalecer las estructuras regionales de
cooperación con la finalidad de crear mejores condi-
ciones para la inserción de Iberoamérica en el esce-
nario global. É necessário fortalecer as estruturas regionais de coo-
peração com a finalidade de criar melhores condições
para a inserção da Ibero-América no cenário global.
En este marco se promoverán las afirmaciones, ideas
y valores consagrados en la presente Carta Cultural
como líneas rectoras en la construcción de un espacio
cultural iberoamericano.
Neste âmbito, serão promovidas afirmações, idéias e
valores consagrados na presente Carta Cultural, como
diretrizes para a construção de um espaço cultural
ibero-americano.
@
“” *
!
?
#
{

  • Por

  • |
  • 12/06/2015
Compartir

Carta cultural iberoamericana – Versión árabe

??2006?? ???????? ??5?? ??-?? ??4??
????????
??????????? ???????? ??????? ????????? ????? ????????
???????????? ???? ???????? ?????? ????? ???????? ??????????? ???????? ????? ??????? ???? ????? ???? ????????? ???????? ??? ?????????? ???? ???????
?????? ???????? ??????? ????????? ???????? ???? ??????? ???? ???? ????????? ???? ?????? ?????? ?????? ??????? ?»? ????????? ??? ????? ??1999?? ????? ??????????
?????? ???? ???????? ????????? ????????? ??? ??????? ???????? ???? ????????? ??????? ?»? ???? ??????? ????? ?»? ???????? ????????? ??????? ??????? ???????? ????
??».?? ??????? ?????? ?????????? ??? ??????? ??????
????????? ?????? ???????? ????????? ?????? ???????? ?????? ???????? ?????? ?????????? ????????? ?????????? ??????? ????? ?????? ???? ????????
????????? ?????? ?????????????? ????????? ???? ???? ?(? ?????????? ?)? ?????????? ????????? ????????? ????????? ??????? ??????? ????? ?????? ??????? ????????????
?»? ???????? ?????????? ??????????? ?????? ??????? ???????? ?»? ???? ??????? ?(? ??2001?? ?)? ?»? ????????? ???????? ??????? ?»? ???? ??????? ?????????
??????? ??????? ???? ????????? ????? ??33?? ????? ?????????? ?????????????? ??????? ?????? ?(? ??2005?? ?)? ??????? ??????? ???? ?????????? ?????? ???????
??.?? ??14?? ??? ??13?? ??? ??12??
?????? ??? ??????? ??? ?????????? ????????? ???????? ???????? ?????????? ????? ?????? ?????? ?????????? ????????? ??????? ????????? ?????????
???????? ??????? ???????? ????? ?(? ??OEI?? ?)? ?????????? ????????? ????????? ????? ???? ??????????? ???????? ????? ??????? ???? ?????? ?????? ???????
?????? ?)?(SEGIB?? ??????????? ????????? ???????? ???????????? ????? ???????? ???? ????? ??? ?????? ???????? ???? ????? ??????? ???????????? ?????????
??.?? ??????????? ???????? ????? ????? ????????? ???????
?????? ???????? ????? ????? ?????? ?????? ?????????? ???????? ??? ???????? ????????? ?????? ???????????????? ????????? ???? ?????? ?????????
??.?? ???????????? ?????????? ????????? ???????? ??????? ????????? ??? ??? ????????? ????? ???? ??? ?????????? ?????? ????? ?????????? ???????? ???? ????????
???????????? ??????? ?????????? ???????? ???? ?????????? ????????? ??????? ?????? ???? ?????????? ????????? ???????? ????? ?????? ???????? ?????????
??.?? ???????? ??????? ??????? ???? ????? ????? ???????????? ?????????? ????????? ???????? ?????
?????????????? ??????????? ????????? ???????? ??????? ????? ????????????? ?????? ????? ??????? ???????????? ?????? ??? ??? ???? ?????????? ???? ???????
??????????? ????? ?????? ???? ???????? ????????? ???? ????? ????? ???? ?????? ??????? ????????? ??????? ?????? ????? ??????? ????? ???? ?????? ?????
??.?? ??????? ???????? ?????? ??????????
??????? ???????? ??????? ???? ?????? ???? ????????? ?????????? ???? ??? ??????? ?????? ?????? ????? ???? ?????? ??? ?????? ????? ????? ???????
???????? ??????? ???????? ???? ??????? ??? ????????? ?????????? ??????????? ???? ????? ????????? ?????????? ?????????? ?????? ???????????? ???????
??.?? ?????????????.?? ?????????? ?????????? ?????????? ????? ?????? ??????? ??????? ?????? ???? ?????????? ?????????? ????? ????????? ????????? ???? ????????
?????? ??????? ?????? ???????? ????? ???? ????????? ????? ????????????? ???????? ????? ????? ???? ????????? ???????? ???? ????? ?????? ???? ????????
?????? ?????? ??????? ?????????? ???????? ???????? ?????? ??????????? ????????? ????? ????? ?????? ?????? ?????? ????????? ??????? ???????
??.?? ??????????? ?????? ????? ???????
???? ?????? ???? ???????? ????? ??????? ??????? ???????? ???????? ???? ??????? ???????? ?????? ???? ?????? ????????? ???????? ????? ????????
??.?? ?????????? ?????????? ???? ??????? ???? ????? ????????????? ?????????? ????? ?????? ?????? ??????? ???? ????? ????????
??????????? ??????????? ?????????? ????? ??? ????? ??????????? ???????? ???????? ??? ?????????? ????? ????????? ???????? ?????? ????????
??.?? ?????????? ?????????? ?????? ???????? ????? ?????????? ????? ????? ??????? ????? ?????? ????????????
??.?? ??????????? ??????????? ????????? ????????? ??????? ????? ???? ?????????? ????????? ????????? ??????????? ??????? ?????? ??????? ???????? ???
???????? ???? ??????? ???????????? ??????? ??????? ?????? ????? ?????? ??????? ??????? ??????????? ???????? ???? ????? ?????? ???? ????????
??.?? ????????? ?????? ???? ????? ???? ?????? ?????????? ??? ??????? ??????? ??????? ??????? ??????? ???? ???????????
????? ???????????? ??????? ???????? ?????? ??????? ???????? ????????? ???????? ???????? ??????? ???? ??????????? ???????? ??????? ????? ?????????
??.?? ?????????? ????? ????????? ????????? ?????? ?????? ?????? ?????? ??? ????? ???????? ????????? ????? ????? ????? ??????? ??????? ??????? ??????
??.?? ????????? ???????? ??????? ?????????? ???????? ????????? ?????? ?????????? ???????? ??????? ??????? ????? ????????
???????????? ????????? ???? ?????????? ??????????? ?????????? ???? ????????? ????? ??????? ?????? ?????????????? ???????? ????? ????????? ????????
??.?? ????????? ???? ??????????? ????????? ??????? ?????????????
??????? ???? ?????? ??????? ?????????? ?????? ???????? ???? ?????? ?????????? ?????????? ?????????? ????????? ???? ???? ????? ????????
??.?? ?????????? ??????? ???????????
???? ????? ????????????? ????????? ?????????? ??? ?????????? ???? ????? ????????? ??????? ????? ????????? ???????? ????????? ??????? ?????????
??.?? ??????? ??????? ????? ????????? ??????? ??????
?????????? ?????? ????? ?????????? ???? ?????? ???? ?????????? ?????? ????????? ?????? ???? ???????? ?????? ????????? ???????? ????? ?????????
??.?? ???????? ????????? ?????? ???? ??????????
????? ?????? ?????????? ?????????? ????????? ???????? ????? ??????????? ?????????? ??????? ???? ??????? ??????? ???????? ??????? ???????
??.?? ????????? ????????? ?????? ??????? ?????????? ??????? ?????? ????? ????? ???????? ?????? ????? ???????????????? ???????
???????? ????? ????? ?????????? ????????? ???? ?????? ??????? ??????? ??????????????? ????????? ?????? ??????? ???? ?????????? ????? ????????
??.?? ???????????
????? ?????????????? ????????? ?????????? ?????????? ???????? ????????? ??????? ????????? ??? ???? ????????? ??????????? ?????????? ???? ???????
????????? ????????? ???????? ???????? ?»? ?????? ???? ??? ??2004?? ????? ?????? ???????? ??????? ????? ??????? ???? ?????? ???? ????? ???????? ??? ???
???????? ??????? ????? ?????? ????? ????????? ??????? ??????? ?»? ???? ??????? ?????? ?»? ??????????? ???????? ????? ??????? ?????? ????? ????? ?????
??????? ?»? ????????? ?»? ??.?? ?????????? ????? ???????? ?????? ??????? ????????? ???????? ??????? ????????? ???????? ?????? ??????? ??????? ?»? ??????????????
????? ????? ????????? ??????????? ???????? ?????? ??????????? ??????? ???????? ?????? ???????? ?????? ????? ?»? ??2005?? ?????? ????????????? ?????????? ??????? ?»? ???? ?????? ?????? ???? ?????? ?????????? ????? ?»? ??????????? ???????? ????? ????? ????????? ???????? ?????? ?»? ??? ???? ???
???????? ????? ???????? ???????? ??????? ????? ???? ?????? ??? ??????????? ???????? ????? ????? ?????? ???? ??????? ??????? ?»? ????? ??????? ?»? ??2005??
??».?? ?????????? ??????????? ?????? ????? ?????? ???? ?????? ?????????? ????? ????????? ????????? ??????? ?????????
??:?? ????????
????????? ??-?? ??1??
?•?
?•?
?•?
?•?
?•?
?•?
??????? ????? ???????? ??????? ????????? ??????????? ????????? ????? ????? ???? ??????? ??? ???????? ?????????? ???????? ????? ?????? ?????
??.?? ??? ??????? ???? ??????
?????? ??? ??????? ???? ??????? ??????????? ???????? ??????? ??????? ????? ????? ????????? ????????? ???????? ??????? ???? ????????
??.?? ??????????? ????????? ?????????
??????? ?????? ???? ?????? ???? ??????? ??????? ?????? ???????? ??????????? ????????? ?????????? ????????? ????? ????? ???????
??.?? ??????????
??.?? ??????????? ????????? ?????????? ?????? ????? ???? ?????????? ?????????? ??????? ????? ????????? ??????? ???????
?????? ????? ???????? ???? ?????? ??????? ???? ??????????? ????????? ?????????? ????????? ???? ?????????? ????????? ???? ??????? ???????
??.?? ????????? ?????? ????? ?????????? ????? ???????? ???????? ???????? ?????? ?????
????? ????????? ????? ??????????? ???????? ???? ??????? ???????? ????????? ?????????? ????????? ???????? ?????? ??????? ???????
??.?? ???????
????????? ??-?? ??2??
?????????? ?????????? ???????? ?????? ??? ??????
???????? ??????? ??.?? ??? ?????????? ???? ??????????? ?????????? ?????? ????????? ??????? ??? ??? ?????? ???????? ??????? ?????????? ???????? ???????? ?????
??????????? ??? ????????? ????? ???? ???????? ????? ???????? ??????? ?????? ?????? ???????????? ??????? ????????? ??? ???????? ???? ???????? ?????
????????? ?????? ???? ???????? ????? ???? ??.?? ????? ???????????? ?????? ??????????? ????????? ????? ???????? ????? ?????????????? ?????? ????? ???????
??.?? ??????? ???? ?????? ???? ????????? ?????? ???? ??????? ???????? ?????? ????????? ??????? ????????
?????????? ??????
???? ????? ??.?? ??????????? ????????? ?????????? ????????? ????? ????????? ????????? ???? ?????????? ???????? ???????? ?????? ????????? ?????????? ?????
??.?? ????????? ?????? ???? ?????????? ????? ??????? ????? ?????? ????????? ??????? ???????? ????? ???
?????????? ????????? ??????
??????? ???? ???????? ???????? ??????? ???? ????????? ?????? ?????? ????????? ??????? ??????????? ?????? ???? ????? ????? ????????? ??????
??????????? ??????? ?????? ????? ???????????? ????? ???????? ?????????? ????? ???????? ??????????? ????????? ???? ??.?? ????????? ????? ???? ???????
??.?? ??????????? ????????? ?????????? ?????????
?????????? ?????????? ??????
??????? ????? ?????????? ??????? ??????? ???? ????? ????? ????????? ??????? ???????????? ????????? ????????? ??????? ???? ??? ??????? ?????
??.?? ??????????? ????????? ?????????? ???????????.?? ??????????? ????????? ?????????? ??? ????????
????????? ??????
???? ??????? ???? ????????????? ???????????? ??????????? ???????? ????? ????????? ????????? ?????????? ???????? ???? ????????? ?????? ???? ?????
??.?? ????????? ???? ????????? ???? ??????????? ???????????? ????????? ??????? ????? ???????? ??????????
?????????? ?????????? ???????????? ????????? ??? ????????? ??????? ??????
????? ????? ??????????? ??????? ???? ?????? ????? ?????????? ?????? ?????????? ?????? ???????? ?????????? ?????????? ????????? ?????
??.?? ?????????? ????????
??????????? ?????????? ?????????? ??????????? ????????? ???? ?????????? ??????
?????? ???? ?????? ??????????? ?????????? ????????? ??????? ???????????? ???? ??????????? ???????????? ????????? ???????? ???? ???? ????
??.?? ???????? ??????? ??????? ????????? ??????? ?????? ?????? ?????????? ???? ?????? ?????? ???????? ?????????? ??????? ??? ??? ????? ????? ?????
?????????? ?????????? ?????????? ??????? ???? ??????? ???????? ??????
???? ????????? ???????? ???????? ??????? ???????? ???????? ???????? ???????? ???????? ??????? ????????? ?????? ??????? ??????? ????
??.?? ????????? ????????? ???????
????????? ???????? ??-?? ??3??
????????? ??????? ?????????
??????? ???? ???? ???? ?????? ???? ????? ???????? ?????? ????? ?????????????? ????????? ?????? ??????? ???? ????????? ????? ????? ???????? ?????? ???
??.?? ?????????? ??????? ???????? ??????????? ????????? ?????? ???????? ???? ?????????? ?????????? ????????
??.?? ???????? ????????? ??????? ??????? ????????? ????? ???????? ??????? ??????? ??????? ????????? ??????? ?????
??????????? ????????? ????????? ?????? ???? ??????????? ?????????? ??????????? ??????????
???? ?????? ?????????? ????????? ???? ?????? ??????????? ????????? ????????? ?????? ???? ??????????? ?????????? ??????????? ????????? ??? ????
??.?? ????????? ???????? ??????? ?????????? ????? ?????? ????? ?????????????? ????????? ????????? ????????? ?????????? ?????
??:?? ????????? ???????? ??????? ????? ?????????
??.?? ??? ????????? ??????? ??????? ?????? ??????? ?????????? ???? ??? ??????? ??????? ??????? ??????? ?•?
????? ??????? ????????????? ?????????????? ??????????? ??????? ???????? ?????????? ?????? ??????????? ???????? ????????? ??????? ?•?
??.?? ????? ????? ??? ?????? ???????????? ??????? ?????? ????? ???? ??????? ??????? ??????????
??.?? ???????????? ????????????? ???? ????? ???? ?????? ???????? ???? ??????? ????? ?????????? ????????? ??????? ?????????? ?•?
????????? ????? ????????? ???????? ???????? ?????????? ???????? ???????? ?????? ???????? ?????????? ???????? ?????? ?•?
??.?? ???????????? ?????????????
????????? ????????? ?????? ???? ??????????? ????????? ?????????? ???????? ????????? ???????? ??????? ?????? ??????? ?•?
??.?? ????????? ???????? ????????? ?????? ????? ???????? ?????????? ??????? ???? ????? ?????? ??????????
??.?? ???????? ???? ????????? ????????? ??????? ???? ?????????? ????? ??????????? ???????? ??????? ????? ??????? ??????? ?????????? ?•?
?????? ?????????? ?????????? ????????? ???? ???????? ?????????? ?????????? ???? ??????? ?????? ????? ???????? ???? ???????? ?•?
??.?? ??????? ?????????? ??????? ????? ?????????? ??????????? ???? ??????? ????????? ??.?? ???? ??????????? ???????? ??????? ????? ??????? ???????? ?????? ??? ???? ??????? ????????? ???? ??.?? ??????? ???? ????? ????????? ??????? ?????????
???????????? ???????? ???????? ????????? ??????? ??????? ???? ?????? ??????? ?????????????? ???? ?????????? ????????? ???? ?????? ????????? ?????
??.?? ???????? ?????????? ????? ??????? ????????? ??????? ??????? ?????? ??????? ????? ????? ??????? ????????? ???????
?????????? ???????? ????????
?????????? ????????? ???? ????????? ???? ??????? ???????? ????????? ??????? ???? ???????? ??????? ???????????? ?????????? ?????????? ?????
??.?? ?????????? ???????? ???? ?????? ??????? ???? ???????
???????? ?????? ???????? ?????? ??????? ?????????? ????? ?????? ?????? ?????????? ????????? ??????????? ????? ??? ??????? ?????? ????? ????
??:?? ????? ?????? ?????? ????? ??????????? ???????? ??????? ???? ???????? ???? ????????? ????????? ???? ??? ??????? ???
???????? ??????? ???? ?????????? ???????????? ?????????? ????????? ???????? ????????? ???????? ????????? ?????? ???? ????? ????? ?•?
??.?? ???????????
??????? ???? ??????????? ????? ??????????? ???????? ??????? ???? ?????????? ????????? ???????? ??????????? ?????? ??? ??????? ????? ?•?
??.?? ???????? ?????????? ???? ???????? ???????? ????????? ??????????? ????????? ???? ??????? ?????? ???????
??????? ????? ???????? ????????? ??????? ???? ????? ???????????? ???? ?????????? ????????? ?????? ?????????? ???????? ?????? ??????? ??????? ?•?
??.?? ???????? ???? ???????? ???????? ??????? ??????? ?????? ???? ?????? ????????? ?????????? ????????? ????????? ????????? ??????
????? ???? ?????????? ????? ??????? ???? ????????? ???????? ?????????? ????????????? ???????? ??????? ?????? ??????? ??????? ?•?
??.?? ???????? ???? ?????? ????? ?????? ????? ????????
??????? ?????? ???????? ?????????? ?????????? ????? ??????????? ?????????? ???????????? ?????? ??? ???? ????? ????? ??????? ???? ?•?
??.?? ?????????? ?????????? ????????
???????? ??????? ???? ??????? ????? ?????????? ?????????? ????????? ????????? ?????????? ????????? ????????? ?????????? ??????? ?•?
??.?? ??????? ?????????? ???????? ???????? ????? ??????? ??????? ??????? ???????? ???????????
???????? ??????
?????? ??????? ?????? ???? ??????????? ?????????? ?????????? ????????? ?????? ???? ?????? ???? ???? ?????? ??????????? ???????? ??????? ??????
??????? ??????? ??????? ????? ?????? ????? ??????? ?????? ????? ?????????? ?????????? ??????????? ??????? ??????? ??????????
??.?? ?????????
???????? ?????????? ??? ???????? ?????????????? ???????? ?????? ??????????? ???????? ?????? ?????? ???????? ??????? ????? ??????
??.?? ?????????? ????????? ???????????? ????????? ????? ??????? ????????? ???? ??????? ??????? ????? ????????
????????? ????????
?????? ???????? ????? ????? ??? ????? ??????????? ???? ???????? ???? ??????? ??? ?????? ??????? ????????? ??????? ?????? ????????? ???????? ??????
??.?? ???????? ????????? ??????? ??? ?????? ??????? ??????????? ???????? ?????????
???? ?????? ???? ???????? ???? ????? ????? ????????? ???????? ???????? ???????? ???? ????? ????? ??????????? ????????? ????????? ???????? ??????
??.?? ???????? ?????? ????????? ???????? ???? ????? ????? ????? ???????? ??????
????? ????????? ???? ??????????? ????????? ???? ???????? ???????? ?????????? ??????????? ??????????? ?????????? ?????????? ????????? ????
??.?? ????????? ???????? ??????????? ????????? ????????? ???????? ???? ??????
???? ????? ????? ????? ?????????? ???????? ????? ???????? ???? ?????????? ??????? ???? ?????????? ?????? ???? ????????? ???????? ??????? ??????? ????
??????? ????????? ???????? ??????? ????? ????? ????????? ????????? ???? ?????? ????? ??????? ??????? ???? ??????????? ???????? ??????? ??????
??.?? ??????????????????? ????? ??? ??????? ????????? ???? ?????? ????????? ????????? ??????? ?????????? ???????????? ????????? ???????? ??????? ??????????
??.?? ????????? ??????????? ???????? ??????? ?????????? ?????? ??????
?????????? ?????????
??:?? ???????? ??????? ?????????? ????????? ????? ????????? ????????? ????????? ????
??.?? ?????????? ????????? ???? ????????? ??????????? ????????? ????????? ???????? ??????? ??????? ?•?
????? ???????? ???? ??????? ??????? ???????? ????????? ???????? ??????? ??????????? ?????? ??????? ?????? ??????? ??????? ?•?
?????????? ?????????? ??????? ?????? ???? ??????????
???????? ???????? ????? ????? ????????? ??????? ???? ??????????? ???????? ???????? ????????? ???? ????????? ??????? ????? ??????? ?•?
??.?? ????????? ???????? ??????? ???????? ????????? ??????????
?????? ???? ?????? ??????????? ?????? ?????? ???? ?????? ?????? ???? ???? ??????????? ?????????? ???? ????? ???????? ??????? ?•?
??.?? ??????????? ?????????? ??????????? ?????????
???????? ????????? ??????? ??????? ??????? ????????? ?????????? ???????? ????? ???? ???????? ?????? ???? ?????? ????? ??????? ?•?
??.?? ????????? ???? ??????? ??????? ???????? ???????? ??????????? ??????? ????? ????????
????????? ?????????
??:?? ??????? ?????? ????????? ???? ????????? ????? ????????? ????????? ?????????? ????????? ????? ??????? ??????? ??????
??.?? ?????????? ??? ??????? ??????? ?•?
??.?? ????????? ????????? ???????? ???????? ???????? ???????? ??????? ??????? ?•?
??.?? ????????? ???????? ???? ??????? ???? ????? ???????? ???????? ??????? ????? ?•?
?????????????? ????????? ?????????
???????? ?????? ????????? ?????? ???? ???????????? ???? ?????????????? ???????? ??????? ????? ??????????? ???????? ???? ?????????? ????????? ??????
??.?? ???????
??:?? ??????? ??????? ??????? ????? ?????????
???? ????????? ?????? ???????? ??????????? ???????? ????? ????? ????????? ??????? ???????????? ????????? ?????????? ???????? ????? ?•?
??.?? ?????????????? ???????? ??????
??.?? ?????????? ?????????? ?????? ???? ?????????? ???????????? ????????????? ???????????? ??????? ??????? ?•?
?????????? ?????? ????? ?????????? ?????????? ????????? ???? ???? ???????? ????????? ????????????? ????????? ?????? ??????? ?•?
??.?? ??????? ????? ????????? ????????? ??? ???? ?????? ??????? ????? ???? ???? ?????????? ??????? ?????????????
?????????? ?????????
??:?? ????? ????? ???????? ????? ??????? ????? ?????? ????????? ????????? ???????? ?????? ?????? ???????? ????????? ???????? ????????? ??????? ?????
??.?? ???????????? ???????????? ??????????? ?????? ????? ????????? ???????? ????????????? ??????? ????? ?•?
????? ????????? ???? ?????????? ?????????? ????????? ???? ????????? ??????????? ???????? ?????? ???? ??????? ??????? ??????? ??????? ?•?
??.?? ????????
??.?? ????????? ??????? ???? ???????? ?????? ???????? ?????????? ????????? ????? ?????? ??????? ?•?
?????? ??????? ??? ???????? ??????????? ????? ???????? ?????? ?????? ????????????? ????????? ????????? ??????? ??????? ??????? ?•?
??.?? ??????? ???????? ???? ????????
?????????? ?????????? ??? ?????????
?????? ???? ?????? ?????? ?????????? ?????????? ????????? ???????? ?????????? ????????? ?????? ??????? ????? ?????? ????? ??????? ?????
??????? ??????? ?????????? ???? ??????? ??????????? ?????? ??????? ???? ???????? ?????????? ?????????? ????? ????? ????? ??.?? ?????????? ??????????
????????? ?????????? ????????? ??????? ????? ??????? ???????? ????????? ????? ?????????? ???????? ??????? ????????? ????? ??????
??.?? ???????? ???? ?????? ??????? ???? ???????? ???? ??????? ????? ????????????????? ??????????? ????? ?????? ?????? ??????? ???????? ??????? ??????? ???????? ???????? ?????? ????????? ????? ???? ??.?? ?????????? ?????????
??:?? ???????
?????? ???????? ??????? ???????? ??????? ?????? ??????????? ??????????? ?????? ???? ?????? ?????????? ????????? ?????? ???? ????? ?•?
??.?? ??? ????????
???????? ?????????? ????????? ????? ???? ?????????? ??????????? ????????? ???? ?????????? ????????? ??????? ??????? ???? ????? ?•?
??.?? ????????
??????? ???? ???? ????????? ??? ????????? ????? ???? ??-?? ??4??
???? ??.?? ????????? ??????? ???????? ??????? ?????????? ??????? ?????? ??????? ????? ????????? ??????????? ??????? ??????????? ???????? ?????
???????? ???? ???????? ???????? ??????? ???? ?????? ???????? ?????????? ?????? ??????????? ????????? ?????????? ????????? ???? ??? ????????
???? ??????????? ???????? ???????? ?????? ??????? ??????? ?????? ????????? ??????????? ????????? ??????? ????????? ???? ????? ??.?? ??????
??????? ???? ???????? ??????? ???????? ????????? ???????? ???????? ???? ??????????? ??????? ??????????????? ????? ???? ??.?? ?????????? ????????
??.?? ?????????? ????????? ????? ???? ??????????? ????????? ?????????? ?????????

  • Por

  • |
  • 12/06/2015
Compartir

Carta cultural iberoamericana – Versión inglés

Ninth Iberoamerican Conference on Culture
Montevideo, July 13 and 14, 2006
“IBEROAMERICAN CULTURAL CHARTER”
1IBEROAMERICAN CULTURAL CHARTER
PREAMBLE
The Heads of State and Government of the Iberoamerican countries:
Taking account of the principles stated in the Declaration of the First Iberoamerican
Summit held in Guadalajara, Mexico (1991), and convinced that “we represent a vast
set of nations that share roots and the rich heritage of a culture founded upon the
sum of diverse peoples, bloodlines and credos” and that our “aim of convergence
rests not only upon a common cultural store, but also upon the richness of our origins
and their plural expression;”
Reaffirming the importance of the instruments adopted and the actions undertaken in
the realm of culture with a view to strengthening culture and broadening cultural
exchange by the United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization
(UNESCO) in matters of culture and, specifically, the principles stated in the
“Declaration on Cultural Diversity” (2001) and the “Convention on the Protection and
Promotion of the Diversity of Cultural Expressions” approved in the city of Paris
(2005) during the Thirty-Third General Conference of the UNESCO, especially
articles 12, 13 and 14;
Recognizing and valuing the cultural development programs carried out by
international organizations and regional cooperation mechanisms and especially the
significant role played by the Organization of Iberoamerican States for Education,
Science and Culture (OEI), as an organization for the development of cultural
cooperation, likewise the functions that the Iberoamerican General Secretariat
(SEGIB) has begun to perform to strengthen Iberoamerican cooperation;
Convinced that it is in democratic systems where culture and its management are
best established and developed and that said framework permits the free creation of
mechanisms of expression and ensures the full participation of peoples in culture,
particularly the creators, bearers and recipients of culture;
Convinced also that culture must be exercised and developed within a framework of
freedom and justice, recognition and protection of human rights and that the exercise
and enjoyment of cultural manifestations and expressions must be understood as
fundamental rights;
Considering that the exercise of culture, understood as one dimension of citizenship,
is the basic element for social cohesion and integration and that it instills at the same
time confidence and self-esteem not only in individuals but also in the communities
and nations to which those individuals belong;
Aware that the process of globalization begins in deep inequities and asymmetries
and develops within a context of hegemonic and counterhegemonic dynamics,
2generating and deepening both challenges and risks as well as mutual, beneficial
influences, in the cultures of the Iberoamerican countries.
Manifesting our specific contribution to other peoples and cultures of the world, in
order to stimulate the construction of a culture of peace, centered on exchange,
intercultural dialogue and cooperation for the achievement of better coexistence at
the national and international level;
Highlighting that cultural diversity is a fundamental condition for human existence and
that its expressions constitute a valuable factor for the advancement and well-being
of humanity in general, which diversity must be continuously enjoyed, accepted,
adopted and spread to enrich our societies;
Recognizing that cultural diversity manifests itself in identities that organize territories
and symbolic worlds, identities inseparable from their heritage and from the
environment where the goods or works are created, likewise their natural contexts;
Reiterating the principle of equal dignity of all cultures and the need to take
preventive measures for the recognition, defense, promotion and protection of
traditional cultures and the cultures of what are regarded as minority groups;
Recognizing the right that local communities and indigenous populations have to the
benefits stemming from the use of their traditional knowledge and technologies;
Reaffirming that Iberoamerica manifests itself as a great system where unique,
exceptional elements appear and that it is the holder of a common, diverse cultural
heritage whose promotion and protection are indispensable;
Recognizing that Iberoamerican culture is diverse, plural, universally spread and that
it represents a singular expression of peoples and is endowed with a great cultural
richness, whose most significant manifestations include languages and their
transformations as the product of a multiplicity of intercultural contributions;
Convinced that the dignification of indigenous peoples involves the recovery and
preservation of their languages as a factor that strengthens their identities;
Stressing the strategic value of culture in the economy and culture’s fundamental
contribution to the region’s economic, social and sustainable development;
Convinced that cultural activities, goods and services are bearers of symbolic
contents and values that go before and beyond the strictly economic dimension;
Accepting the importance of intellectual creation and the need to balance the
creator’s right to recognition and fair reward with the guarantee of universal access to
culture;
Recognizing that cultural diversity feeds and is promoted through free interaction and
exchange under conditions of equality among all cultures, preferably by means of
international cooperation;
Recognizing the presence of emerging cultures resulting from economic and social
phenomena such as internal displacement, migrations, urban dynamics, the
3development of technologies; cultures that stimulate the rise of new narratives and
esthetics and reinforce intercultural dialogue;
Determined to contribute to the consolidation of an Iberoamerican cultural space,
enriched by a wealth of experiences and by cooperation among the Iberoamerican
States; and
Taking account of the Declarations issued by the Meetings of Ministers of Culture
and Officials in Charge of Iberoamerican Cultural Policies; the terms accorded in the
Declaration of San José de Costa Rica (2004), relating to “promoting and protecting
the cultural diversity that lies at the base of the Iberoamerican Community of Nations”
and to seeking “new mechanisms of Iberoamerican cultural cooperation, to
strengthen the identities and the richness of our cultural diversity and to promote
intercultural dialogue;” the terms accorded in the “Córdoba Declaration” (2005),
where it is proposed to the Heads of State and Government of the Fifteenth
Iberoamerican Summit to advance in the writing of a draft Iberoamerican Cultural
Charter to strengthen the “cultural space common to our countries” and to establish
an “innovative instrument of Iberoamerican cultural cooperation;” and the terms
accorded in the “Salamanca Declaration” (2005), which decided “to draw up an
Iberoamerican Cultural Charter that, from the perspective of the diversity of our
cultural expressions, contributes to the consolidation of the Iberoamerican space and
to the comprehensive development of the human being and the defeat of poverty;”
DECLARE:
I – GOALS
– to affirm the central value of culture as the indispensable basis for the
comprehensive development of the human being and for the defeat of poverty and
inequality;
– to promote and protect the cultural diversity that is the origin and fundament of
Iberoamerican culture, likewise the multiplicity of identities, languages and traditions
that make up and enrich Iberoamerican culture;
– to consolidate the Iberoamerican cultural space as a singular environment of its
own, based upon solidarity, mutual respect, sovereignty, plural access to knowledge
and to culture, and cultural exchange;
– to facilitate exchanges of cultural goods and services in the Iberoamerican cultural
space;
– to provide incentive for bonds of solidarity and cooperation between the
Iberoamerican cultural space and other regions of the world, likewise to encourage
intercultural dialogue amongst all peoples; and
– to foster the protection and dissemination of the Iberoamerican cultural and natural,
material and immaterial heritage through cooperation among countries.
4II. PRINCIPLES
PRINCIPLE OF RECOGNITION AND PROTECTION OF CULTURAL RIGHTS
Cultural rights must be understood as fundamental rights under the principles of
universality, indivisibility and interdependence. Their exercise takes place within the
framework of the comprehensive nature of human rights, such that their exercise
permits and facilitates, to all individuals and groups, the fulfillment of their creative
capacities, likewise access to, participation in and enjoyment of culture. These rights
are the basis of full citizenship and make individuals, in the social collective, the
protagonists of the work to be done in the field of culture.
PRINCIPLE OF PARTICIPATION
Citizen participation is essential for the development of cultures in national realms
and in the Iberoamerican cultural space. There must be regulatory and institutional
frameworks facilitating said participation in all its manifestations.
PRINCIPLE OF SOLIDARITY AND COOPERATION
Solidarity among peoples and countries promotes the construction of fairer, more
equitable societies in an Iberoamerican Community with fewer asymmetries.
Horizontal cooperation, based upon joint work and respect, is the privileged channel
of the Iberoamerican cultural space.
PRINCIPLE OF OPENNESS and FAIRNESS
Cooperation must be facilitated for circulation and exchanges in cultural matters with
reciprocity and fairness in the Iberoamerican cultural space.
PRINCIPLE OF MAINSTREAMING
In public activities as a whole, it is essential to take account of the cultural dimension
may be therein involved, for the fostering of diversity and the consolidation of the
Iberoamerican cultural space.
PRINCIPLE OF COMPLEMENTARINESS
Cultural actions and programs must reflect the complementariness existing between
the economic, the social and the cultural, taking account of the need to strengthen
the economic and social development of Iberoamerica.
5PRINCIPLE OF SPECIFICITY OF CULTURAL ACTIVITIES, GOODS AND
SERVICES
Cultural activities, goods and services are bearers of symbolic contents and values
that go before and beyond the strictly economic dimension.
PRINCIPLE OF CONTRIBUTION TO SUSTAINABLE DEVELOPMENT, COHESION
AND SOCIAL INTEGRATION
The processes of sustainable economic and social development, likewise cohesion
and social integration, are only possible when they are accompanied by public
policies that take the cultural dimension into full account and respect diversity.
PRINCIPLE OF RESPONSIBILITY OF
APPLICATION OF CULTURAL POLICIES
STATES
IN
THE
DESIGN
AND
States have the power and the responsibility to formulate and apply policies to
protect and promote diversity and the cultural heritage in the exercise of national
sovereignty.
III. REALMS OF APPLICATION
CULTURE AND HUMAN RIGHTS
The importance of reinforcing the role of culture in the promotion and consolidation of
human rights is recognized, and it is stated that the design and management of
cultural policies need to be put in line with the observance of, full respect for and
validity of human rights.
It is moreover recognized that it is advisable to take affirmative action to offset
asymmetries and to ensure the exercise of full citizenship.
TRADITIONAL CULTURES, INDIGENOUS CULTURES, CULTURES OF PERSONS
OF AFRICAN DESCENT AND CULTURES OF MIGRANT POPULATIONS
Traditional cultures, indigenous cultures, cultures of persons of African descent and
cultures of migrant populations, in their multiple manifestations, are a relevant part of
the culture and cultural diversity of Iberoamerica, and they constitute a fundamental
heritage for humanity.
To that end, it is in order:
– to take measures to foster the development of these cultures, and to guarantee
protection, preservation, transmission;
6- to promote the artistic and traditional elements of these cultures, knowledge of their
values, technologies, uses and innovations, and to prevent these things from being
misappropriated to the detriment of the communities to which they belong;
– to recognize the origins of cultural manifestations and the right to decide about their
knowledge, innovations and practices;
– to guarantee adequate conditions for the enforcement of the principle of fair
remuneration and an equitable distribution of the profits from the use of said
knowledge, innovations and practices;
– to recognize the value and the diversity of the cultural heritage of indigenous
persons, persons of African descent and migrant populations, for the purpose of
facilitating their full participation in all levels of citizen life;
– to recognize the richness of the contribution of migrant populations to the process of
interculturality in our countries; and
– to admit to the persistence of racism, racial discrimination, xenophobia and
connected forms of intolerance in our societies and to reaffirm the need to combat
them.
ARTISTIC AND LITERARY CREATION
Literature and the arts are the foremost expression of the Iberoamerican identities
and the richness of our cultural diversity, and they represent an immense possibility
of expression that must be stimulated.
Artistic creativity is a source of senses, of identity, of heritage recognition and
enrichment, of generation of knowledge and transformation of our societies.
Therefore the fostering of literary and artistic production, the enjoyment thereof by all
citizens and universal access to education in the arts are fundamental.
CULTURAL AND CREATIVE INDUSTRIES
Cultural and creative industries are fundamental instruments for the creation and
spreading of culture, the expression and affirmation of identities and the generation
of richness and growth.
With the aim of guaranteeing more-democratic access to the goods and services that
said industries generate and to a more balanced exchange and the dissemination of
contents that express the cultural diversity of the Iberoamerican space, there is an
inclination to:
– support and foster the production of cultural contents and the structures of
distribution of cultural activities, goods and services in the Iberoamerican cultural
space;
7- establish mechanisms of cooperation that promote a distribution of its cultural goods
and services in the Iberoamerican space and abroad, with special attention to the
cinematographic and audiovisual sector, music and books;
– put together mechanisms that effectively enable the free transit of cultural goods in
the region, with the firm goal of promoting to the utmost cooperation and mutual
cultural enrichment of our peoples, by means of a fluid exchange of shows and
exhibitions for non-commercial purposes;
– promote incentives and ways of cooperation for the transfer of technology and
knowledge, which help strengthen these industries in those countries where less
progress is registered;
– propitiate the development and exchange of statistics and studies on cultural and
creative industries and other areas of the economics of culture; and
– favor accords for the shared production and distribution of cultural activities, goods
and services in the Iberoamerican cultural space and endeavor to secure preferential
access for countries that have incipient cultural and creative industries.
COPYRIGHT
Incentive and protection shall be provided for creations expressed in cultural,
scientific and educational works, assuming that the rights of the creators, balanced
with the guarantee of universal access to information, knowledge and culture, are
sources of development and well-being in nations.
Alternatives shall be promoted to deal with copyright protection, the challenge raised
by new technologies, massive access to and innovative forms of creation and
dissemination of cultural goods and services.
CULTURAL HERITAGE
Cultural heritage represents long experience of original, unrepeatable ways of coping
in the world, and it represents the evolution of Iberoamerican communities and
therefore constitutes the basic touchstone of their identity.
The Iberoamerican cultural heritage is made up of both the material and the
immaterial heritage, which must be the unwaivable object of special respect and
protection.
Cultural and linguistic manifestations in traditional communities, indigenous
communities and communities of African descent are part of the Iberoamerican
cultural heritage, and their rights are recognized.
Protection of the cultural heritage through its recognition, transmission, promotion,
and the performance of adequate measures needs the participation of society as a
whole and is an essential responsibility of the public authorities.
8The social appropriation of the heritage ensures both its preservation and its
enjoyment by citizens.
With the object of recognizing and protecting the Iberoamerican cultural heritage,
cooperation is promoted to avoid illegal trafficking in and exporting of cultural goods,
likewise to recover illegally exported goods.
CULTURE AND EDUCATION
Because of the close relationship between culture and education, it is necessary:
– to reinforce, in educational systems, the knowledge and valuing of Iberoamerican
cultural diversity;
– to propitiate, in educational plans and programs, the incorporation of thematic lines
oriented toward stimulating creativity and the formation of critical cultural audiences;
– to incorporate contents of Iberoamerican history and culture in curricula, reaffirming
its own identity-giving components, and to foster a regional perspective on learning;
– to propitiate, in zones where traditional and indigenous communities live, the
incorporation of their respective languages, values and bodies of knowledge in
educational plans and programs, with full social, cultural and regulatory recognition;
and
– to ensure the right of the entire population to literacy and basic education, likewise
to foster the cultivation of reading and access to books and to public libraries as
centers of cultural promotion.
CULTURE AND ENVIRONMENT
Culture, nature and environment are intimately related. To strengthen this
relationship, it is necessary:
– to foster the culture of sustainability.
– to coordinate measures for protecting and valuing the environmental heritage and
the cultural heritage.
– to promote the valuing of the environment as an integral part of the cultural heritage.
CULTURE, SCIENCE AND TECHNOLOGY
Iberoamerican cultural development requires the strengthening of science and
technology in the region, from a solidary standpoint, to the benefit of the general
interest.
To that end, it is in order:
9- to promote and strengthen national and regional policies and Iberoamerican
cooperation for the fostering and dissemination of research in science and
technology;
– to facilitate access to technological innovations and their benefits for all population
sectors; and
– to promote the development and use of new technologies as opportunities of
creation, production, dissemination and promotion of cultural goods and services,
likewise their contribution to the formation of new audiences and cultural exchange
among countries.
CULTURE AND COMMUNICATION
The communications media are stages for creation and important channels for the
dissemination and fostering of cultural diversity. Thus:
– plural access to communications technologies and media must be promoted for
communities and social groups;
– the creation of communications media must be favored in the Iberoamerican realm
for the expression of the different cultural manifestations in the region and in the
world:
– the value of the media’s mission as a cultural public service must be recognized;
and
– the development of citizen and community media must be fostered, to stimulate
dialogue among local communities and enrich the presence of diversity in the public
sphere.
CULTURE AND SOLIDARY ECONOMICS
Actions shall be promoted to support the creation, production and circulation of
cultural goods and services within the sphere of solidary economics.
Public policies on culture must recognize these creations in all their dimensions,
generating conditions for their development, promoting their valuation and
recognition, at the national level, in the Iberoamerican cultural space and in their
relationship with other regions of the world.
CULTURE AND TOURISM
The relationship between culture and tourism involves new actions, given the growth
of cultural objectives and interests in tourism services. This relationship generates
challenges and risks that require heritage protection. Moreover it produces
opportunities that must be take advantage of, for which:
10- tourist activities must treat traditional cultural expressions with respect and care,
preserving their authenticity;
– the benefits of tourist activities must contribute to the sustainability of both material
and immaterial cultural expressions; and
– the planning of public policies on culture must address the dynamics of the tourist
sector.
IV. IBEROAMERICAN CULTURAL SPACE
Iberoamerica is a dynamic, singular cultural space; in it are recognized a
considerable historical depth, a plurality of origins and varied manifestations.
The consolidation of an Iberoamerican space that recognizes the multiplicity of
nuances means voices engaged in dialogue with other cultures.
It is necessary to strengthen regional structures of cooperation with the goal of
creating better conditions for the incorporation of Iberoamerica in the global scene.
Within this framework the affirmations, ideas and values consecrated in this Cultural
Charter shall be promoted as guidelines in the construction of an Iberoamerican
cultural space.
11

  • Por

  • |
  • 12/06/2015
Compartir

Carta cultural iberoamericana – Versión francés

9 e Conférence latino-américaine de Culture
Montevideo, les 13 et 14 juillet 2006
“CHARTE CULTURELLE LATINO-AMÉRICAINE”
1CHARTE CULTURELLE LATINO-AMÉRICAINE
PRÉAMBULE
Les chefs d’état et de gouvernement des pays latino-américains,
tenant compte des principes énoncés à la Déclaration du 1 er sommet latino-
américain, tenu à Guadalajara (Mexique, 1991) et convaincus qu’“ils représentent un
vaste ensemble de nations partageant des racines et le riche patrimoine d’une
culture fondée sur la somme de peuples, de sangs et de croyances diverses”, et que
leur “désir de convergence se base non seulement sur un trésor culturel commun,
mais aussi, sur la richesse de leurs origines et de leur expression plurielle” ;
réaffirmant l’importance des instruments adoptés et des actions entreprises dans le
domaine de la culture en vue de les renforcer et d’élargir l’échange culturel par
l’Organisation des Nations Unies pour l’Éducation, la Science et la Culture
(UNESCO) en matière de culture et, plus précisément, des principes énoncés à la
“Déclaration sur la Diversité culturelle” (2001) et à la “Convention sur la Protection et
la Promotion de la Diversité des Expressions culturelles” approuvée à Paris (2005),
au cours de la 13 e Conférence générale de l’UNESCO, en particulier ses articles 12,
13 et 14 ;
reconnaissant et évaluant les programmes de développement culturel mis en oeuvre
par les organismes internationaux et les mécanismes de coopération régionale et, en
particulier, le rôle significatif que joue l’Organisation des États Ibéro-américains pour
l’Éducation, la Science et Culture (OEI), comme organisation pour le développement
de la coopération culturelle, ainsi que les fonctions qu’a commencé à exercer le
Secrétariat Général Ibéro-américain (SEGIB) en vue de développer la coopération
latino-américaine ;
convaincus que c’est dans les systèmes démocratiques où la culture et sa gestion
sont le mieux établies et développées et que ce cadre permet la libre création de
mécanismes d’expression et assure la pleine participation des peuples à la culture, et
en particulier, de leurs créateurs, de leurs porteurs et de leurs destinataires ;
convaincus également que la culture doit être exercée et développée dans un cadre
de liberté et de justice, de reconnaissance et de protection des droits de l’homme et
que l’exercice et la jouissance des manifestations et des expressions culturelles,
doivent être entendus comme des droits à caractère fondamental ;
considérant que l’exercice de la culture, entendu comme une dimension de la
citoyenneté, constitue un élément de base pour la cohésion et l’inclusion sociale et
qui génère en même temps confiance et estime de soi, non seulement aux individus,
mais aussi aux communautés et aux nations auxquelles ils appartiennent ;
conscients que le processus de mondialisation part de profondes iniquités et
asymétries et qu’il se développe dans un contexte de dynamiques hégémoniques et
2contre-hégémoniques, ce qui génère et approfondit autant de défis et de risques que
d’influences mutuelles et bénéfiques, dans les cultures des pays latino-américains.
manifestant leur contribution spécifique vers d’autres peuples et cultures du monde,
dans le but de stimuler la construction d’une culture de paix, centrée sur l’échange, le
dialogue interculturel afin d’arriver à une meilleure cohabitation au niveau national et
international ;
soulignant le fait que la diversité est une condition fondamentale pour l’existence
humaine et que ses expressions constituent un facteur précieux pour l’avancée et le
bien-être de l’humanité en général, diversité dont on doit profiter, que l’on doit
accepter, adopter et diffuser en permanence pour enrichir leurs sociétés ;
reconnaissant que la diversité culturelle se manifeste dans des entités organisatrices
de territoires et de mondes symboliques, d’identités inséparables de leur patrimoine
et du milieu dans lequel les biens ou œuvres sont créés, ainsi que de leurs contextes
naturels ;
réitérant le principe de dignité égale de toutes les cultures et la nécessité d’adopter
des mesures préventives pour la reconnaissance, la défense, la promotion et la
protection des cultures traditionnelles et celles des groupes considérés comme
minoritaires ;
reconnaissant le droit que les communautés locales et les populations indigènes
possèdent sur les bénéfices découlant de l’utilisation de leurs connaissances et des
technologies traditionnelles ;
réaffirmant que l’Amérique latine se présente comme un grand système où
apparaissent des éléments uniques et exceptionnels et qu’elle possède un
patrimoine culturel commun indispensable à promouvoir et à protéger ;
reconnaissant que la culture latino-américaine est diverse, plurielle, universellement
diffusée, qu’elle représente une expression singulière des peuples et qu’elle est
dotée d’une grande richesse culturelle dont une des manifestations les plus
significatives sont les langues et leurs transformations, produit d’une multiplicité
d’apports interculturels ;
convaincus que la dignification des peuples indigènes suppose la récupération et la
préservation de leurs langues comme facteur de renforcement de leurs identités ;
soulignant la valeur stratégique que possèdent la culture dans l’économie et sa
contribution fondamentale au développement économique, social et durable de la
région ;
convaincus que les activités, les biens et les services culturels sont porteurs de
valeurs et de contenus à caractère symbolique qui précèdent et dépassent la
dimension strictement économique ;
acceptant l’importance de la création intellectuelle et la nécessité d’équilibrer le droit
à la reconnaissance et la juste rétribution des créateurs, avec la garantie universelle
à la culture ;
3reconnaissant que la diversité culturelle se nourrit de la libre interaction et de
l’échange dans des conditions d’égalité entre toutes les cultures, de préférence,
grâce à la coopération internationale et est promue grâce à cette dernière ;
reconnaissant la présence de cultures émergentes résultant de phénomènes
économiques et sociaux tels que le déplacement interne, les migrations, les
dynamiques urbaines, le développement des technologies,, (cultures qui stimulent le
surgissement de nouvelles narratives et esthétiques et renforcent le dialogue
interculturel) ;
décidés à contribuer à la consolidation d’un espace culturel latino-américain , enrichi
par un trésor d’expériences et par la coopération entre les États latino-américains et
en tenant compte des déclarations émanant des réunions de ministres de la culture
et des responsables des politiques culturelles latino-américaines, des décisions
prises lors de la déclaration de San José de Costa Rica (2004), relative à “la
promotion et à la protection de la diversité culturelle à la base de la communauté
latino-américaine des nations” et à la recherche de “nouveaux mécanismes de
coopération culturelle latino-américaine, susceptibles de renforcer les identités et la
richesse de leur diversité culturelle et de promouvoir le dialogue interculturel”, les
décisions prises lors de la “Déclaration de Cordoue” (2005) où il fut proposé aux chef
d’État et de gouvernement du 15 e sommet latino-américain d’avancer dans
l’élaboration d’un projet de charte culturelle latino-américaine susceptible de
renforcer l’“espace culturel commun à leurs pays” et d’établir un “instrument
innovateur de coopération culturelle latino-américaine” et les décisions prises lors de
la “Déclaration de Salamanque” (2005) décidant d’“élaborer une charte culturelle
latino-américaine qui, depuis la perspective de la diversité de leurs expressions
culturelles, contribue à consolider l’espace latino-américain, à développer
intégralement l’être humain et à surmonter la pauvreté”
DÉCLARENT :
I – BUTS
– affirmer la valeur centrale de la culture comme base indispensable au
développement intégral de l’être humain et à l’éradication de la pauvreté et de
l’inégalité ;
– promouvoir et protéger la diversité culturelle qui constitue l’origine et la base de la
culture latino-américaine, ainsi que la multiplicité d’identités, de langues et de
traditions la composant et l’enrichissant ;
– consolider l’espace culturel latino-américain comme un domaine propre et singulier,
sur la base de la solidarité, du respect mutuel, de la souveraineté, de l’accès pluriel à
la connaissance et à la culture et de l’échange culturel ;
– faciliter les échanges de biens et de services dans l’espace culturel latino-américain
;
4- favoriser des liens de solidarité et de coopération de l’espace culturel
latino-
américain avec d’autres régions du monde, ainsi qu’encourager le dialogue
interculturel entre tous les peuples et
– encourager la protection et la diffusion du patrimoine culturel et naturel, matériel et
immatériel latino-américain par la coopération entre les pays.
II. PRINCIPES
PRINCIPE DE
CULTURELS
RECONNAISSANCE
ET
DE
PROTECTION
DES
DROITS
Les droits culturels doivent être entendus comme des droits à caractère fondamental
d’après les principes d’universalité, d’indivisibilité et d’indépendance. Leur exercice
se déroule dans le cadre du caractère intégral des droits de l’homme, de sorte que
ce même exercice permet et facilite à tous les individus et groupes, la réalisation de
leurs capacités créatives, ainsi que l’accès, la participation et la jouissance de la
culture. Ces droits constituent la base de la pleine citoyenneté et font des individus,
dans le collectif social, les protagonistes de la tâche dans le domaine de la culture.
PRINCIPE DE PARTICIPATION
La participation citoyenne est essentielle pour le développement des cultures dans
les domaines nationaux et dans l’espace culturel latino-américain. Des cadres
réglementaires et institutionnels facilitant cette participation dans toutes ses
manifestations doivent exister.
PRINCIPE DE SOLIDARITÉ ET DE COOPÉRATION
La solidarité entre les peuples et les pays promeut la construction de sociétés plus
justes et plus équitables, dans une communauté latino-américaine présentant moins
d’asymétries.
La coopération horizontale, basée sur le respect et le travail conjoint, est le canal
privilégié de l’espace culturel latino-américain.
PRINCIPE D’OUVERTURE ET D’ÉQUITÉ
On doit faciliter la coopération pour la circulation et les échanges en matière
culturelle avec réciprocité et équité au sein de l’espace culturel latino-américain.
PRINCIPE DE TRANSVERSALITÉ
5Dans l’ensemble des actions publiques, il est essentiel de tenir compte de la
dimension culturelle que ces dernières sont susceptibles de présenter pour le
développement de la diversité et la consolidation de l’espace culturel latino-
américain.
PRINCIPE DE COMPLÉMENTARITÉ
Les programmes et les actions culturels doivent refléter la complémentarité existant
entre les questions économiques, sociales et culturelles, en tenant compte de la
nécessité de fortifier le développement économique et social de l’Amérique latine.
PRINCIPE DE SPÉCIFICITÉ DES ACTIVITÉS, DES BIENS ET DES SERVICES
CULTURELS
Les activités, les biens et les services culturels sont porteurs de valeurs et de
contenus à caractère symbolique qui précèdent et dépassent la dimension
strictement économique.
PRINCIPE DE CONTRIBUTION AU DÉVELOPPEMENT DURABLE, À LA
COHÉSION ET À L’INCLUSION SOCIALE
Les processus de développement économique et social durables, ainsi que la
cohésion et l’inclusion sociale ne sont possibles que s’ils sont accompagnés de
politiques publiques prenant pleinement compte de la dimension culturelle et
respectant la diversité.
PRINCIPE DE RESPONSABILITÉ DES ÉTATS DANS LA CONCEPTION ET
L’APPLICATION DE POLITIQUES CULTURELLES
Les États ont le pouvoir et la responsabilité de formuler et d’appliquer des politiques
de protection et de promotion de la diversité et du patrimoine culturel dans l’exercice
de la souveraineté nationale.
III. DOMAINES D’APPLICATION
CULTURE ET DROITS DE L’HOMME
On reconnaît l’importance de renforcer le rôle de la culture dans la promotion et la
consolidation des droits de l’homme et l’on manifeste la nécessité selon laquelle la
conception et la gestion des politiques culturelles correspondent à l’observance, le
plein respect et à la vigueur des droits de l’homme.
L’on reconnaît également la nécessité d’adopter des mesures affirmatives pour
compenser des asymétries et assurer l’exercice de la pleine citoyenneté.
6CULTURES TRADITIONNELLES, INDIGÈNES, D’ORIGINE AFRICAINE ET DE
POPULATIONS MIGRANTES
Les cultures traditionnelles, indigènes, d’origine africaine et de populations migrantes
constituent, dans leurs multiples manifestations, une partie importante de la culture et
de la diversité culturelle latino-américaine et un patrimoine fondamental pour
l’humanité.
Dans ce but, il convient :
– d’adopter des mesures pour favoriser le développement de ces cultures et garantir
la protection, la préservation, la transmission ;
– de promouvoir les éléments artistico-traditionnels de ces cultures, la connaissance
de leurs valeurs, leurs techniques, leurs usages et leurs innovations et d’empêcher
leur appropriation indue au détriment des communautés auxquelles elles
appartiennent ;
– de reconnaître les origines des manifestations culturelles et le droit à décider sur
leurs connaissances, leurs innovations et leurs pratiques ;
– de garantir les conditions pour que soient effectifs le principe de juste rémunération
et une répartition équitable des bénéfices de l’utilisation de ces connaissances,
innovations et pratiques ;
– de reconnaître la valeur et la diversité du patrimoine culturel des indigènes, des
peuples descendant d’Afrique et des populations migrantes dans le but de faciliter
leur pleine participation à tous les niveaux de la vie citoyenne ;
– de reconnaître la richesse de l’apport des populations migrantes au processus de
l’interculturalité dans nos pays et
– d’admettre la persistance du racisme, la discrimination raciale, la xénophobie et les
formes connexes d’intolérances dans nos sociétés et réaffirmer la nécessité de les
combattre.
CRÉATION ARTISTIQUE ET LITTÉRAIRE
La littérature et les arts sont par excellence l’expression des identités latino-
américaines et de la richesse de notre diversité culturelle et représentent une énorme
possibilité d’expression qui doit être stimulée.
La créativité artistique est source de sens, d’identité, de reconnaissance et
d’enrichissement du patrimoine, de création de connaissance et de transformation de
nos sociétés. C’est pourquoi, il est essentiel de favoriser la production littéraire et
artistique, sa jouissance par tous les citoyens et l’accès universel à l’éducation dans
les arts.
7INDUSTRIES CULTURELLES ET CRÉATIVES
Les industries culturelles et créatives sont des instruments essentiels de création et
de diffusion de la culture, d’expression et d’affirmation des identités, ainsi que de la
création de richesse et de croissance.
Dans le but de garantir aussi bien un accès plus démocratique aux biens et aux
services qui génèrent ces industries qu’un échange plus équilibré et une diffusion de
contenus exprimant la diversité culturelle de l’espace latino-américain, on propose :
– de soutenir et d’encourager la production de contenus culturels et les structures de
distribution d’activités, de biens et de services culturels dans l’espace culturel latino-
américain ;
– d’établir des mécanismes de coopération promouvant une répartition de leurs biens
et services culturels dans l’espace latino-américain et à l’extérieur, en accordant une
attention particulière au secteur cinématographique et audiovisuel, à la musique et
au livre ;
– d’instrumenter des mécanismes permettant effectivement la libre circulation de
biens culturels dans la région, avec la ferme intention de promouvoir au maximum la
coopération et l’enrichissement culturel mutuel de nos peuples, grâce à un échange
fluide de foires et d’expositions à des fins non commerciales ;
– de promouvoir des intéressements et des voies de coopération pour le transfert de
technologie et la connaissance qui contribueront au développement de ces industries
dans les pays où l’on enregistre les avancées les moins importantes ;
– de favoriser le développement et l’échange de statistiques et d’études sur les
industries culturelles et créatives et autres secteurs de l’économie de la culture ; et
– de favoriser des accords de coproduction et de codistribution d’activités, de biens et
de services culturels dans l’espace culturel latino-américain et arriver à un accès
préférentiel pour des pays dont les industries culturelles et créatives sont naissantes.
DROITS D’AUTEUR
On favorisera et protégera les créations indiquées dans les oeuvres culturelles,
scientifiques et éducatives, en assumant que les droits des créateurs, équilibrés par
la garantie de l’accès universel à l’information, à la connaissance et à la culture, sont
des sources de développement et de bien-être dans les nations.
L’on promouvra des alternatives pour articuler la sécurité des droits d’auteur, le défi
posé par les nouvelles technologies, l’accès massif à des formes de création
innovatrices et la diffusion de biens et de services culturels.
PATRIMOINE CULTUREL
8Le patrimoine culturel représente une longue expérience de modes originaux et non-
renouvelables d’être dans le monde et représente l’évolution des communautés
latino-américaines et, de ce fait, constitue la référence de base de leur identité.
Aussi bien le patrimoine matériel que le patrimoine immatériel composent le
patrimoine culturel latino-américain et inéluctablement doivent faire l’objet de respect
et de protection spéciaux.
Les manifestations culturelles et linguistiques des communautés traditionnelles,
indigènes et descendant d’Afrique font partie du patrimoine culturel latino-américain
et on reconnaît leurs droits.
La protection du patrimoine culturel par sa reconnaissance, sa transmission, sa
promotion et le respect de mesures adéquates nécessite la participation de la société
dans son ensemble et est une responsabilité essentielle du pouvoir public.
L’appropriation sociale du patrimoine assure aussi bien sa préservation que sa
jouissance par les citoyens.
Afin de reconnaître et de protéger le patrimoine culturel latino-américain, l’on
promeut la coopération visant à éviter l’exportation et le trafic illicite de biens
culturels, ainsi qu’à récupérer les biens illégalement exportés.
CULTURE ET ÉDUCATION
En raison du lien étroit existant entre la culture et l’éducation, il faut :
– renforcer, dans les systèmes d’éducation, la connaissance et la mise en valeur de
diversité culturelle latino-américaine ;
– favoriser l’introduction dans les plans et les programmes d’éducation des lignes
thématiques orientées vers la stimulation de la créativité et la formation de publics
culturels critiques ;
– introduire des contenus de la culture et de l’histoire latino-américaine, en réaffirmant
leurs composantes propres et d’identité, dans les programmes et développer une
perspective régionale de l’apprentissage ;
– faire en sorte que, dans les régions où habitent des communautés traditionnelles et
indigènes, les plans et les programmes d’éducation introduisent leurs langues,
valeurs et connaissances respectives en pleine reconnaissance sociale, culturelle et
réglementaire ; et
– assurer le droit de toute la population à l’alphabétisation et à l’éducation de base,
ainsi que développer la culture de la lecture et l’accès au livre et aux bibliothèques
publiques comme centres de promotion culturelle.
CULTURE ET ENVIRONNEMENT
9Culture, nature et environnement sont intimement liés. Pour développer cette
relation, il faut :
– favoriser la culture de la durabilité,
– coordonner des mesures de protection et de valorisation des patrimoines
environnemental et culturel.
– promouvoir la valorisation de l’environnement comme partie intégrante du
patrimoine culturel.
CULTURE, SCIENCE ET TECHNOLOGIE
Le développement culturel latino-américain a besoin du développement de la science
et de la technologie dans la région, à partir d’une optique solidaire, dans l’intérêt
général.
Dans ce but, il faut :
– promouvoir et renforcer les politiques nationales et régionales et la coopération
latino-américaine pour favoriser et diffuser la recherche en science et en technologie
;
– faciliter l’accès de tous les secteurs de la population aux innovations
technologiques et à leurs bienfaits ; et
– promouvoir le développement et l’utilisation des nouvelles technologies comme
opportunités de création, de production, de diffusion et de promotion de biens et de
services culturels, ainsi que leur contribution à la formation de nouveaux publics et à
l’échange culturel ente les pays.
CULTURE ET COMMUNICATION
Les médias sont des lieux d’action pour la création et des canaux importants pour la
diffusion et l’encouragement à la diversité culturelle. En ce sens, on doit :
– promouvoir l’accès pluriel des communautés et des groupes sociaux aux
technologies et aux médias ;
– favoriser la création de médias dans le domaine latino-américain pour l’expression
des différentes manifestations culturelles dans la région et dans le monde.

valoriser la mission de service public culturel qui incombe aux médias ; et
– favoriser le développement des médias citoyens et communautaires susceptibles
de stimuler le dialogue entre les communautés locales et d’enrichir la présence de la
diversité dans le secteur public.
CULTURE ET ÉCONOMIE SOLIDAIRE
10L’on promouvra des actions visant à soutenir la création, la production et la
circulation de biens et de services culturels s’insérant dans le secteur de l’économie
solidaire.
Les politiques publiques culturelles doivent reconnaître ces créations dans toutes
leurs dimensions, en créant des conditions pour leur développement, en promouvant
leur mise en valeur et leur reconnaissance, tant au niveau national que dans l’espace
culturel latino-américain et dans sa relation avec d’autres régions du monde.
CULTURE ET TOURISME
Le rapport entre culture et tourisme implique de nouvelles actions, compte tenu de la
croissance des objectifs et des intérêts culturels dans les services touristiques. Ce
rapport crée des défis et des risques qui exigent la protection du patrimoine. De
même, il produit des opportunités dont on doit tirer profit. C’est pourquoi,
– les activités touristiques doivent respecter et prendre soin des expressions
culturelles traditionnelles, en préservant leur authenticité ;
– les bénéfices des activités touristiques doivent contribuer à la durabilité des
expressions culturelles, tant matérielles qu’immatérielles ; et
– la planification des politiques publiques de culture doit mettre l’accent sur la
dynamique du secteur touristique.
IV. ESPACE CULTUREL LATINO-AMÉRICAIN
L’Amérique latine est un espace culturel dynamique et singulier ; l’on y reconnaît une
profondeur historique notoire, une pluralité d’origines et de manifestations variées.
La consolidation d’un espace latino-américain reconnaissant la multiplicité de
nuances, va de pair avec des voix qui dialoguent avec d’autres cultures.
Il faut développer les structures régionales de coopération dans le but de créer de
meilleures conditions pour l’insertion de l’Amérique latine sur la scène globale.
C’est dans ce cadre que l’on promouvra les affirmations, les idées et les valeurs
consacrées dans la présente charte culturelle comme des lignes rectrices dans la
construction d’un espace culturel latino-américain.
11

  • Por

  • |
  • 12/06/2015
Compartir

Carta cultural iberoamericana – Versión gallego

Carta Cultural Iberoamericana
XVI Cumio Iberoamericano de Xefes de Estado e de
Goberno
Montevideo (Uruguai)
4 e 5 de novembro de 2006PRESENTACIÓN
Enrique V. Igrexas
Secretario xeral iberoamericano
Francisco Piñón
Secretario xeral da Organización de Estados Iberoamericanos para a Educación, a Ciencia e
a Cultura
Iberoamérica caracterízase pola súa gran diversidade cultural e lingüística. Que a
Comunidade Iberoamericana de Nacións constitúe unha comunidade cultural é,
probablemente, a idea forza que concita un maior consenso. A diversidade iberoamericana
non é unha simple suma de culturas diferentes. Pola contra, o conxunto de pobos
iberoamericanos maniféstase perante o mundo como un sistema cultural integrado,
caracterizado por unha dinámica entre unidade e diferenza, o que constitúe un poderoso
factor de capacidade creativa.
A Carta Cultural Iberoamericana adoptada polo XVI Cumio Iberoamericano de
Montevideo, favorecerá, sen dúbida, unha maior articulación e mellor cooperación entre os
países da rexión. É un proxecto político de gran magnitude que senta as bases para a
estruturación do «espazo cultural iberoamericano» e para a promoción dunha posición máis
forte e protagonista da comunidade iberoamericana diante do resto do mundo nun dos seus
recursos máis valiosos, a súa riqueza cultural.
Os beneficios concretos que se derivan do desenvolvemento desta carta cultural en cada
nación iberoamericana poden ser numerosos. Busca defender e favorecer o
desenvolvemento da nosa propia diversidade interior. Pretende promover novas fórmulas e
tratamentos comúns na rexión para que os países iberoamericanos se poidan expresar cara a
fóra con voces coordinadas nos asuntos culturais, especialmente, nos relativos ao dereito de
autor, ao patrimonio cultural ou ás industrias culturais.
A carta impulsa a cooperación cultural entre os países iberoamericanos e facilita
mecanismos para un mellor coñecemento da riqueza cultural propia, creando as condicións
para unha mellor circulación dos bens e produtos culturais da rexión.
É un compromiso voluntario de cooperación, que xorde da solidariedade entre Estados e a
súa visión integral da cultura queda patente na amplitude e variedade dos seus ámbitos de
aplicación: os dereitos humanos e os dereitos culturais, as culturas tradicionais, indíxenas,
de afrodescendentes e de poboacións migrantes, os ámbitos propios do sector cultural como
a creación artística e literaria, as industrias culturais, os dereitos de autor e o patrimonio
cultural, ou as relacións da cultura con outros ámbitos das políticas públicas, como a
educación, o ambiente, a ciencia e a tecnoloxía, a comunicación, a economía solidaria e o
turismo.
A Secretaría Xeral Iberoamericana e a Organización de Estados Iberoamericanos para a
Educación, a Ciencia e a Cultura, impulsarán, nos seus respectivos ámbitos de actuación ede xeito coordinado, os mecanismos e programas que lles dean corpo ao compromiso
político e ao mandato do XVI Cumio sumando a todos os actores sociais e culturais
implicados: os representantes da sociedade civil, os creadores, os emprendedores e as
administracións e institucións culturais Iberoamericanas.
Con esta declaración política, a Comunidade Iberoamericana de Nacións envía unha
mensaxe universal a favor da cooperación e a utilización da cultura como un instrumento,
cada vez máis poderoso, de dignificación dos cidadáns e de diálogo entre os pobos.CARTA CULTURAL IBEROAMERICANA
PREÁMBULO
Os xefes de Estado e de Goberno dos países iberoamericanos:
Tendo en conta os principios enunciados na declaración do I Cumio Iberoamericano,
celebrado en Guadalaxara (México, 1991), e convencidos de que «representamos un vasto
conxunto de nacións que comparten raíces e o rico patrimonio dunha cultura fundada na
suma de pobos, sangues e credos diversos», e de que o noso «propósito de converxencia se
sustenta non só nun acervo cultural común senón, así mesmo, na riqueza das nosas orixes e
da súa expresión plural»;
Reafirmando a importancia dos instrumentos adoptados e das accións emprendidas no
ámbito da cultura de cara ao seu fortalecemento e á ampliación do intercambio cultural, por
parte da Organización das Nacións Unidas para a Educación, a Ciencia e a Cultura
(UNESCO) en materia de cultura e, concretamente, dos principios enunciados na
«Declaración sobre a Diversidade Cultural» (2001) e na «Convención sobre a Protección e
Promoción da Diversidade das Expresións Culturais» aprobada na cidade de París (2005),
durante a XXXIII Conferencia Xeral da UNESCO, en especial os seus artigos 12, 13 e 14;
Recoñecendo e valorando os programas de desenvolvemento cultural realizados polos
organismos internacionais e mecanismos de cooperación rexional e, en especial, o
significativo papel que cumpre a Organización de Estados Iberoamericanos para a
Educación, a Ciencia e a Cultura (OEI), como organización para o desenvolvemento da
cooperación cultural, así como as funcións que comezou a desempeñar a Secretaría Xeral
Iberoamericana (SEGIB) para os efectos de fortalecer a cooperación iberoamericana;
Convencidos de que é nos sistemas democráticos onde a cultura e a súa xestión mellor se
establecen e desenvolven, e que ese marco permite a libre creación de mecanismos de
expresión e asegura a plena participación dos pobos na cultura e, en particular, dos seus
creadores, portadores e destinatarios;
Convencidos igualmente de que a cultura se debe exercer e desenvolver nun marco de
liberdade e xustiza, recoñecemento e protección dos dereitos humanos, e de que o exercicio
e o aproveitamento das manifestacións e expresións culturais deben ser entendidos como
dereitos de carácter fundamental;
Considerando que o exercicio da cultura, entendido como unha dimensión da cidadanía, é
un elemento básico para a cohesión e a inclusión social e que xera, ao mesmo tempo,
confianza e autoestima non só aos individuos, senón tamén ás comunidades e nacións ás
cales pertencen;
Conscientes de que o proceso de mundialización parte de profundas iniquidades e
asimetrías e que se desenvolve nun contexto de dinámicas hexemónicas econtrahexemónicas, xerando e afondando tanto desafíos e riscos, como influencias mutuas
e benéficas, nas culturas dos países iberoamericanos;
Manifestando a nosa contribución específica cara a outros pobos e culturas do mundo, co
propósito de estimular a construción dunha cultura de paz, centrada no intercambio, o
diálogo intercultural e a cooperación a prol de acadar unha mellor convivencia tanto
nacional como internacional;
Resaltando que a diversidade cultural é unha condición fundamental para a existencia
humana e que as súas expresións constitúen un valioso factor para o avance e o benestar da
humanidade en xeral, diversidade que debe ser gozada, aceptada, adoptada e difundida en
forma permanente para enriquecer as nosas sociedades;
Recoñecendo que a diversidade cultural se manifesta en identidades organizadoras de
territorios e de mundos simbólicos, identidades inseparables do seu patrimonio e do medio
no que os bens ou obras son creados, así como dos seus contextos naturais;
Reiterando o principio de igual dignidade de todas as culturas, e a necesidade de adoptar
medidas preventivas para o recoñecemento, a defensa, a promoción e a protección das
culturas tradicionais e as dos grupos considerados minoritarios;
Recoñecendo o dereito que as comunidades locais e as poboacións indíxenas posúen sobre
os beneficios que se derivan da utilización dos seus coñecementos e tecnoloxías
tradicionais;
Reafirmando que Iberoamérica se manifesta como un gran sistema onde aparecen
elementos únicos e excepcionais, e que é posuidora dun patrimonio cultural común e
diverso que resulta indispensable promover e protexer;
Recoñecendo que a cultura iberoamericana é diversa, plural, universalmente difundida e
que representa unha singular expresión dos pobos e está dotada dunha gran riqueza cultural,
unha de cuxas manifestacións máis significativas son as linguas e as súas transformacións
produto dunha multiplicidade de achegas interculturais;
Convencidos de que a dignificación dos pobos indíxenas supón a recuperación e
preservación das súas linguas como factor de fortalecemento das súas identidades;
Destacando o valor estratéxico que ten a cultura na economía e a súa contribución
fundamental ao desenvolvemento económico, social e sustentable da rexión;
Convencidos de que as actividades, bens e servizos culturais son portadores de valores e
contidos de carácter simbólico que preceden e superan a dimensión estritamente
económica;
Aceptando a importancia da creación intelectual e a necesidade de equilibrar o dereito ao
recoñecemento e a xusta retribución aos creadores, coa garantía do acceso universal ácultura;
Recoñecendo que a diversidade cultural se nutre e se promove a través da libre interacción
e o intercambio en condicións de igualdade entre todas as culturas, de preferencia, mediante
a cooperación internacional;
Recoñecendo a presenza de culturas emerxentes resultantes de fenómenos económicos e
sociais como o desprazamento interno, as migracións, as dinámicas urbanas, o
desenvolvemento das tecnoloxías; culturas que estimulan o xurdimento de novas narrativas
e estéticas, e reforzan o diálogo intercultural;
Decididos a contribuír á consolidación dun espazo cultural iberoamericano, enriquecido por
un acervo de experiencias e pola cooperación entre os Estados iberoamericanos; e
Tendo en conta as declaracións emanadas das Reunións dos ministros de Cultura e dos
responsables das políticas culturais iberoamericanas; o acordado na Declaración de San
Xosé de Costa Rica (2004), no relativo a «promover e protexer a diversidade cultural que
está na base da Comunidade Iberoamericana de Nacións», e a que se busquen «novos
mecanismos de cooperación cultural iberoamericana, que fortalezan as identidades e a
riqueza da nosa diversidade cultural e promovan o diálogo intercultural»; o acordado na
Declaración de Córdoba (2005), onde se lles propón aos xefes de Estado e de Goberno do
XV Cumio Iberoamericano avanzar na elaboración dun proxecto de Carta Cultural
Iberoamericana que fortaleza o «espazo cultural común aos nosos países» e estableza un
«instrumento innovador de cooperación cultural iberoamericana»; e o acordado na
Declaración de Salamanca (2005), que decide «elaborar unha Carta Cultural
Iberoamericana que, dende a perspectiva da diversidade das nosas expresións culturais,
contribúa á consolidación do espazo iberoamericano e ao desenvolvemento integral do ser
humano e á superación da pobreza»;
DECLARAN:
I FINS
• afirmar o valor central da cultura como base indispensable para o desenvolvemento
integral do ser humano e para a superación da pobreza e da desigualdade;
• promover e protexer a diversidade cultural que é orixe e fundamento da cultura
iberoamericana, así como a multiplicidade de identidades, linguas e tradicións que a
conforman e enriquecen;
• consolidar o espazo cultural iberoamericano como un ámbito propio e singular, con
base na solidariedade, o respecto mutuo, a soberanía, o acceso plural ao coñecemento e á
cultura, e o intercambio cultural;• facilitar os intercambios de bens e servizos culturais no espazo cultural iberoamericano;
• incentivar lazos de solidariedade e de cooperación do espazo cultural iberoamericano
con outras rexións do mundo, así como alentar o diálogo intercultural entre todos os pobos;
e
• fomentar a protección e a difusión do patrimonio cultural e natural, material e
inmaterial iberoamericano a través da cooperación entre os países.
II PRINCIPIOS
PRINCIPIO DE RECOÑECEMENTO E DE PROTECCIÓN DOS DEREITOS
CULTURAIS
Os dereitos culturais deben ser entendidos como dereitos de carácter fundamental segundo
os principios de universalidade, indivisibilidade e interdependencia. O seu exercicio
desenvólvese no marco do carácter integral dos dereitos humanos, de forma tal, que ese
mesmo exercicio lles permite e facilita, a todos os individuos e grupos, a realización das
súas capacidades creativas, así como o acceso, a participación e o aproveitamento da
cultura. Estes dereitos son a base da plena cidadanía e fan dos individuos, no colectivo
social, os protagonistas do quefacer no campo da cultura.
PRINCIPIO DE PARTICIPACIÓN
A participación cidadá é esencial para o desenvolvemento das culturas nos ámbitos
nacionais e no espazo cultural iberoamericano. Deben existir marcos normativos e
institucionais que faciliten esa participación en todas as súas manifestacións.
PRINCIPIO DE SOLIDARIEDADE E DE COOPERACIÓN
A solidariedade entre os pobos e países promove a construción de sociedades máis xustas e
equitativas, nunha Comunidade Iberoamericana con menores asimetrías.
A cooperación horizontal, baseada no respecto e o traballo mancomunado, é a canle
privilexiada do espazo cultural iberoamericano.
PRINCIPIO DE APERTURA E DE EQUIDADE
Débese facilitar a cooperación para a circulación e os intercambios en materia cultural conreciprocidade e equidade no seo do espazo cultural iberoamericano.
PRINCIPIO DE TRANSVERSALIDADE
No conxunto das actuacións públicas, é esencial tomar en conta a dimensión cultural que
poidan presentar para o fomento da diversidade e a consolidación do espazo cultural
iberoamericano.
PRINCIPIO DE COMPLEMENTARIEDADE
Os programas e as accións culturais deben reflectir a complementariedade existente entre o
económico, o social e o cultural, tendo en conta a necesidade de fortalecer o
desenvolvemento económico e social de Iberoamérica.
PRINCIPIO DE ESPECIFICIDADE DAS ACTIVIDADES, BENS E SERVIZOS
CULTURAIS
As actividades, bens e servizos culturais son portadores de valores e contidos de carácter
simbólico que preceden e superan a dimensión estritamente económica.
PRINCIPIO DE CONTRIBUCIÓN AO DESENVOLVEMENTO SUSTENTABLE, Á
COHESIÓN E Á INCLUSIÓN SOCIAL
Os procesos de desenvolvemento económico e social sustentables, así como a cohesión e
inclusión social, só son posibles cando son acompañados por políticas públicas que toman
plenamente en conta a dimensión cultural e respectan a diversidade.
PRINCIPIO DE RESPONSABILIDADE DOS ESTADOS NO DESEÑO E NA
APLICACIÓN DE POLÍTICAS CULTURAIS
Os Estados teñen a facultade e a responsabilidade de formular e aplicar políticas de
protección e promoción da diversidade e do patrimonio cultural no exercicio da soberanía
nacional.
III ÁMBITOS DE APLICACIÓN
CULTURA E DEREITOS HUMANOSRecoñécese a importancia de reforzar o papel da cultura na promoción e consolidación dos
dereitos humanos e maniféstase a necesidade de que o deseño e xestión das políticas
culturais se correspondan coa observancia, o pleno respecto e a vixencia dos dereitos
humanos.
Recoñécese, así mesmo, a conveniencia de adoptar accións afirmativas para compensar
asimetrías e asegurar o exercicio da plena cidadanía.
CULTURAS TRADICIONAIS, INDÍXENAS, DE AFRODESCENDENTES E DE
POBOACIÓNS MIGRANTES
As culturas tradicionais, indíxenas, de afrodescendentes e de poboacións migrantes nas súas
múltiples manifestacións son parte relevante da cultura e da diversidade cultural
iberoamericana, e constitúen un patrimonio fundamental para a humanidade.
Para tal fin, cómpre:
• adoptar medidas para fomentar o desenvolvemento destas culturas, e para garantir a
protección, preservación, transmisión;
• promover os elementos artístico-tradicionais destas culturas, o coñecemento dos
seus valores, técnicas, usos e innovacións e impedir a súa apropiación indebida en prexuízo
das comunidades ás que pertencen;
• recoñecer as orixes das manifestacións culturais e o dereito a decidir sobre os seus
coñecementos, innovacións e prácticas;
• garantir as condicións para que se faga efectivo o principio de xusta remuneración e
unha repartición equitativa dos beneficios da utilización deses coñecementos, innovacións e
prácticas;
• recoñecer o valor e a diversidade do patrimonio cultural dos indíxenas,
afrodescendentes, e poboacións migrantes co propósito de lles facilitar a súa plena
participación en todos os niveis da vida cidadá;
• recoñecer a riqueza da achega das poboacións migrantes ao proceso da
interculturalidade nos nosos países; e
• admitir a persistencia do racismo, a discriminación racial, a xenofobia e as formas
conexas de intolerancia nas nosas sociedades e reafirmar a necesidade de combatelos.
CREACIÓN ARTÍSTICA E LITERARIA
A literatura e as artes son por excelencia a expresión das identidades iberoamericanas e da
riqueza da nosa diversidade cultural, e representan unha inmensa posibilidade de expresiónque debe ser estimulada.
A creatividade artística é fonte de sentidos, de identidade, de recoñecemento e
enriquecemento do patrimonio, de xeración de coñecemento e de transformación das nosas
sociedades. Por iso, é fundamental o fomento da produción literaria e artística, o seu
usufruto por parte de toda a cidadanía e o acceso universal á educación nas artes.
INDUSTRIAS CULTURAIS E CREATIVAS
As industrias culturais e creativas son instrumentos fundamentais de creación e de difusión
da cultura, de expresión e afirmación das identidades, así como de xeración de riqueza e
crecemento.
Co propósito de garantir tanto un acceso máis democrático aos bens e servizos que xeran
estas industrias, como un intercambio máis equilibrado e unha difusión de contidos que
expresen a diversidade cultural do espazo iberoamericano, comprometémonos a:
• apoiar e fomentar a produción de contidos culturais e as estruturas de distribución
de actividades, bens e servizos culturais no espazo cultural iberoamericano;
• establecer mecanismos de cooperación que promovan unha distribución dos seus
bens e servizos culturais no espazo iberoamericano e no exterior, con especial atención ao
sector cinematográfico e audiovisual, á música e ao libro;
• crear mecanismos que habiliten efectivamente o libre tránsito de bens culturais na
rexión, co firme propósito de promover ao máximo a cooperación e o mutuo
enriquecemento cultural dos nosos pobos mediante un fluído intercambio de mostras e
exposicións con fins non comerciais;
• promover incentivos e vías de cooperación para a transferencia de tecnoloxía e
coñecemento que contribúan ao fortalecemento destas industrias naqueles países onde se
rexistran menores avances;
• propiciar o desenvolvemento e o intercambio de estatísticas e estudios sobre as
industrias culturais e creativas, e demais áreas da economía da cultura; e
• favorecer acordos de coprodución e codistribución de actividades, bens e servizos
culturais no espazo cultural iberoamericano, e procurar un acceso preferente para os países
que teñan industrias culturais e creativas incipientes.
DEREITOS DE AUTOR
Incentivaranse e protexerán as creacións expresadas nas obras culturais, científicas eeducativas, asumindo que os dereitos dos creadores, equilibrados coa garantía do acceso
universal á información, ao coñecemento e á cultura, son fontes de desenvolvemento e
benestar nas nacións.
Promoveranse alternativas para articular a protección dos dereitos de autor, o desafío
formulado polas novas tecnoloxías, o acceso masivo a innovadoras formas de creación e a
difusión de bens e servizos culturais.
PATRIMONIO CULTURAL
O patrimonio cultural representa unha longa experiencia de modos orixinais e irrepetibles
de estar no mundo, e representa a evolución das comunidades iberoamericanas e, por iso,
constitúe a referencia básica da súa identidade.
Integran o patrimonio cultural iberoamericano tanto o patrimonio material como o
inmaterial, que deben ser obxecto irrenunciable de especial respecto e protección.
As manifestacións culturais e lingüísticas das comunidades tradicionais, indíxenas e de
afrodescendentes son parte do patrimonio cultural iberoamericano e sonlles recoñecidos os
seus dereitos.
A protección do patrimonio cultural a través do seu recoñecemento, transmisión,
promoción, e o cumprimento de medidas axeitadas necesita da participación da sociedade
no seu conxunto e é responsabilidade esencial do poder público.
A apropiación social do patrimonio asegura tanto a súa preservación como o uso e
aproveitamento pola cidadanía.
Co obxecto de recoñecer e de protexer o patrimonio cultural iberoamericano, promóvese a
cooperación para evitar a exportación e o tráfico ilícito de bens culturais, así como para
recuperar os bens ilegalmente exportados.
CULTURA E EDUCACIÓN
Pola estreita relación existente entre a cultura e a educación, é necesario:
• reforzar, nos sistemas educativos, o coñecemento e a valoración da diversidade
cultural iberoamericana;
• propiciar a incorporación nos plans e programas de educación de liñas temáticas
orientadas ao estímulo da creatividade e á formación de públicos culturais críticos;• incorporar contidos da cultura e da historia iberoamericana, reafirmando os seus
compoñentes propios e identitarios, nos currículos e fomentar unha perspectiva rexional da
aprendizaxe;
• propiciar que, nas zonas onde habitan comunidades tradicionais e indíxenas, os
plans e programas de educación incorporen as súas respectivas linguas, valores e
coñecementos con pleno recoñecemento social, cultural e normativo; e
• asegurar o dereito de toda a poboación á alfabetización e educación básica, así como
fomentar o cultivo da lectura e o acceso ao libro e ás bibliotecas públicas como centros de
promoción cultural.
CULTURA E AMBIENTE
Cultura, natureza e ambiente están intimamente relacionados. Para fortalecer esta relación é
necesario:

fomentar a cultura da sustentabilidade;
• coordinar medidas de protección e valorización do patrimonio ambiental e do
patrimonio cultural;

promover a valorización do ambiente como parte integrante do patrimonio cultural.
CULTURA, CIENCIA E TECNOLOXÍA
O desenvolvemento cultural iberoamericano precisa do fortalecemento da ciencia e a
tecnoloxía na rexión, dende un enfoque solidario, en beneficio do interese xeral.
Para tal fin, corresponde:
• promover e fortalecer as políticas nacionais e rexionais, e a cooperación
iberoamericana para o fomento e a difusión da investigación en ciencia e tecnoloxía;
• facilitar o acceso de todos os sectores da poboación ás innovacións tecnolóxicas e
aos seus beneficios; e
• promover o desenvolvemento e a utilización das novas tecnoloxías como
oportunidades de creación, produción, difusión e promoción de bens e servizos culturais,
así como a súa contribución á formación de novos públicos e ao intercambio cultural entre
os países
CULTURA E COMUNICACIÓNOs medios de comunicación son escenarios para a creación, e canles importantes para a
difusión e o fomento da diversidade cultural. En tal sentido débese:
• promover o acceso plural das comunidades e dos grupos sociais ás tecnoloxías e aos
medios de comunicación;
• favorecer a creación de medios de comunicación no ámbito iberoamericano para a
expresión das distintas manifestacións culturais na rexión e no mundo;
• poñer en valor a misión de servizo público cultural que lles corresponde aos medios
de comunicación; e
• fomentar o desenvolvemento dos medios de comunicación cidadáns e comunitarios
que estimulen o diálogo entre as comunidades locais e enriquezan a presenza da
diversidade na esfera pública.
CULTURA E ECONOMÍA SOLIDARIA
Promoveranse accións para apoiar a creación, produción e circulación de bens e servizos
culturais que se insiran na esfera da economía solidaria.
As políticas públicas culturais deben recoñecer estas creacións en todas as súas dimensións,
xerando condicións para o seu desenvolvemento, promovendo a súa valorización e
recoñecemento, tanto no nivel nacional coma no espazo cultural iberoamericano, e na súa
relación con outras rexións do mundo.
CULTURA E TURISMO
A relación entre cultura e turismo implica novas accións, dado o crecemento dos obxectivos
e intereses culturais nos servizos turísticos. Esta relación xera desafíos e riscos que esixen a
protección do patrimonio. Así mesmo, produce oportunidades que deben ser aproveitadas,
para o que:
• as actividades turísticas deben ter un trato respectuoso e coidadoso das expresións
culturais tradicionais, preservando a súa autenticidade;
• os beneficios das actividades turísticas deben contribuír á sustentabilidade das
expresións culturais, tanto materiais como inmateriais; e
• a planificación das políticas públicas de cultura debe incidir na dinámica do sector
turístico.IV ESPAZO CULTURAL IBEROAMERICANO
Iberoamérica é un espazo cultural dinámico e singular; nel recoñécese unha notable
profundidade histórica, unha pluralidade de orixes e variadas manifestacións.
A consolidación dun espazo iberoamericano que recoñece a multiplicidade de matices, leva
consigo voces que dialogan con outras culturas.
É necesario fortalecer as estruturas rexionais de cooperación coa finalidade de crear
mellores condicións para a inserción de Iberoamérica no escenario global.
Neste marco promoveranse as afirmacións, ideas e valores consagrados na presente Carta
Cultural como liñas reitoras na construción dun espazo cultural iberoamericano.

  • Por

  • |
  • 12/06/2015
Compartir

Carta cultural iberoamericana – Versión euskera

Kultur gutun
iberoamerikarra
Estatuburu eta Gobernuburuen
XVI. Goi Bilera Iberoamerikarra
Montevideo. Uruguay
2006, azaroak 4 eta 5
1AURKEZPENA
Enrique V. Iglesias
Idazkari Nagusi Iberoamerikarra
Francisco Piñón
Estatu Iberoamerikarren Erakundeko Hezkuntza, Zientzia eta Kulturarako Idazkari
Nagusia
Iberoamerikaren ezaugarrietako bat bertako kultura eta hizkuntzen aniztasun handia
dugu. Nazioen Komunitate Iberoamerikarrak kultur komunitate bat osatzen duela dioen
iritzia izango da, ziurrenik, adostasun handiena erdiesten duena. Iberoamerikako
aniztasuna ez da kultura desberdinen arteko batuketa bat bakarrik. Aitzitik,
Iberoamerikako herrien osotasun hori kultur sistema bateratu baten gisa agertzen da
munduaren aurrean, eta bere ezaugarria batasunaren eta desberdintasunaren arteko
dinamika hori denez, sormenerako faktore oso indartsua da.
Montevideoko XVI. Goi Bilera Iberoamerikarrak onartu duen Kultur Gutun
Iberoamerikarrak, zalantzarik gabe, erregio horretako herrialdeen arteko lankidetza eta
artikulazio hobea ahalbidetuko du. Tamaina handiko proiektu politikoa da beraz,
“Kultur eremu iberoamerikarra” egituratzeko eta Komunitate Iberoamerikarra
munduaren aurrean egoera indartsuagoan eta garrantzitsuagoan kokatzeko oinarriak
finkatuko dituena, bere baliabide baliotsuenetako batez, hots, bertako kultur
aberastasunaz baliaturik.
Kultur gutun hau nazio iberoamerikar bakoitzean garatzeak dakartzan onura zehatzak
oso ugariak izan daitezke. Gure barne-dibertsitate horren garapena defendatzea eta
erraztea da bere xedea. Erregio honetan formula eta tratamendu komunak sustatu nahi
ditu, herrialde iberoamerikarrak ahots koordinatu batez ager daitezen kultur gaietan,
bereziki egilearen eskubideari, kultur ondareari edo kultur industriei loturiko gaietan.
Agiri honek herrialde iberoamerikarren arteko kultur lankidetza bultzatzen du eta
bertako kultur aberastasuna hobeto ezagutzeko baliabideak eskaintzen ditu, erregio
honetako kultur ondasun eta produktuak batetik bestera hobeto mugitzeko baldintzak
sortzearekin batera.
Lankidetzarako borondatezko konpromiso bat da, Estatuen arteko elkartasunetik sortua,
eta kulturaz duen ikuspegi integrala argi eta garbi geratzen da horrek dituen aplikazio-
eremuen ugaritasunean: giza eskubideak eta kultur eskubideak, kultura tradizionalak,
indigenak, afrikarren ondorengoak eta populazio migratzaileak, kultur sektorearen
berezko eremuak hala nola sorkuntza artistikoa eta literarioa, kultur industriak, egile
eskubideak eta kultur ondarea, edo politika publikoen beste eremu batzuekin kulturak
dituen harremanak, esaterako, hezkuntzarekin, ingurumenarekin, zientzia eta
teknologiarekin, komunikazioarekin, ekonomia solidarioarekin eta turismoarekin.
Idazkaritza Nagusi Iberoamerikarrak eta Estatu Iberoamerikarren Erakundeko
Hezkuntza, Zientzia eta Kulturarako Idazkaritza Nagusiak, bakoitzak bere jarduera-
eremuan eta modu koordinatuan, XVI. Goi Bilera honen konpromiso politikoa eta
irizpidea gorpuzteko baliabideak eta programak sustatuko dituzte, gizarte eta kultur
2arloko eragile guztiak bilduz: gizarte zibilaren ordezkariak, sortzaileak, ekintzaileak eta
Iberoamerikako administrazio eta kultur erakundeak.
Adierazpen politiko honen bidez, Nazioen Komunitate Iberoamerikarrak lankidetzaren
aldeko mezu unibertsal bat zabaldu nahi du, kultura baliabide gero eta indartsuagoa izan
dadin herritarrak duintzeko eta herrien artean elkarrizketa sustatzeko orduan.
3KULTUR GUTUN IBEROAMERIKARR A
HITZAURREA
Herrialde iberoamerikarretako Estatuburu eta Gobernuburuok:
Guadalajaran (Mexiko, 1991) egindako I. Goi Bilera Iberoamerikarraren Adierazpenean
jasotako printzipioak kontuan izanik, eta “herri, odol eta sinesmen desberdinen
batasunean oinarritutako kultura baten sustraiak eta ondare aberatsa partekatzen dugun
nazio multzo zabala ordezkatzen dugula” jakinik, eta halaber, “batasunerako borondate
hori ez dagoenez kultur ondasun komunean bakarrik oinarritua, baizik eta gure jatorrien
aberastasunean eta adierazpide anizkoitzean”;
Kulturaren alorrean baliatutako tresnen eta abian jarritako ekintzen garrantzia berretsiz,
horiek indartzeari eta kultur trukeak zabaltzeari begira, Hezkuntza, Zientzia eta
Kulturarako Nazio Batuen Erakundeak (UNESCO) kulturaren alorrean eta, zehazkiago,
“Kultur Aniztasunari buruzko Adierazpenean” (2001) jasotako printzipioak, eta halaber,
“Kultur Adierazpenen Aniztasuna Babestu eta Sustatzeari buruzko Biltzarrean”, Parisko
hirian (2005) UNESCOren XXXIII. Batzar Nagusian onetsi zena, eta bereziki, bertako
12, 13 eta 14. artikuluak;
Nazioarteko erakundeek egindako kultur garapenerako programak eta erregio mailako
lankidetza-mekanismoak aitortuz eta balioetsiz, eta bereziki, Hezkuntza, Zientzia eta
Kulturarako Estatu Iberoamerikarren Erakundeak (EIE) kultur lankidetza garatzeko
erakunde gisa betetzen duen eginkizun esanguratsua, eta halaber, Idazkaritza Nagusi
Iberoamerikarrak (SEGIB) Iberoamerikako lankidetza indartzeari begira bere gain hartu
dituen funtzioak;
Konbentziturik kultura eta kulturaren kudeaketa ongien sistema demokratikoetan
gauzatzen eta garatzen direla, eta esparru horrek adierazpen-baliabideak libreki sortzea
ahalbidetzen duela eta herriek eta, bereziki, sortzaileek, eramaileek eta hartzaileek
kulturan parte har dezatela bermatzen duela;
Konbentziturik, halaber, kultura askatasunezko eta justiziazko marko batean, hots, giza
eskubideak aitortzen eta babesten dituen marko batean gauzatu eta garatu behar dela, eta
kultur adierazpen eta agerkariak gauzatzea eta erabiltzea funtsezko eskubidetzat hartuak
izan behar dutela;
Kultura herritartasunaren dimentsio gisa ulerturik, gizarte-kohesioa lortzeko eta
gizarteratzeko funtsezko elementua dela kontuan izanik, eta aldi berean, konfiantza eta
auto-estimua ahalbidetzen diela, gizabanakoei ez ezik, baita horiek parte direneko
komunitate eta nazioei ere;
Jakinaren gainean mundializazio-prozesuak desoreka eta asimetria sakonak dituela bere
abiapuntuan, eta dinamika hegemonikoen eta kontrahegemonikoen testuinguruan
garatzen dela, eta halaber, hainbat erronka eta arrisku, elkarrekiko eragin eta onura
dakartzala eta sakontzen dituela herrialde iberoamerikarretako kulturetan;
Munduko beste herri eta kultura batzuei egiten diegun ekarpen berezia azpimarratuz,
betiere bakearen kultura eraiki dadila sustatzeko asmoz egiten duguna, trukean, kulturen
4arteko elkarrizketan eta lankidetzan oinarritua, nazio eta nazioarte mailan elkarrekin
hobeto bizi gaitezen lortzeari begira;
Kultur aniztasuna giza existentziarako funtsezko baldintza dela azpimarratuz, eta
kontuan izanik bere adierazpideak faktore baliotsua direla gizaki guztion aurrerapen eta
ongizaterako, aniztasun hori etengabe erabili, onartu, geureganatu eta zabaldu behar
dugularik gure gizarteak aberatsagoak izan daitezen;
Aitortuz kultur aniztasuna lurralde eta mundu sinbolikoak gorpuzten dituzten
nortasunetan gauzatzen dela, eta nortasun horiek beren ondaretik eta ondasun edo obra
horiek sortuak diren ingurunetik edo beren natur testuinguruetatik bereiztezinak direla;
Kultura guztiek duintasun berbera dutela dioen printzipioa azpimarratuz, eta kontuan
izanik prebentzio-neurriak hartu behar direla kultura tradizionalak eta gutxiengotzat
jotzen diren taldeenak aitortu, defendatu, sustatu eta babesteko;
Tokian tokiko komunitateek eta populazio indigenek beren ezagutza eta teknologia
tradizionalak erabiliz lortzen dituzten onuren gaineko eskubidea dutela aitortuz;
Iberoamerika sistema handi bat bezala agertzen dela berretsiz, bertan elementu
paregabeak eta ez-ohikoak daudela, eta kultur ondare komun eta era askotakoaren jabe
dela, ezinbestean sustatu eta babestu beharrekoa dena;
Iberoamerikako kultura anizkoitza, berezia, unibertso osoan zabaldua dagoela aitortuz,
herrien adierazpen berezia irudikatzen duena eta kultur aberastasun handiaz hornitua
dagoena, horren adierazpen esanguratsuenetako bat hizkuntzak eta beren aldaerak
direlarik, kulturen arteko ekarpenen aniztasunaren emaitza gisa harturik.
Konbentziturik herri indigenak duintzeak herri horien hizkuntzak berreskuratzea eta
babestea dakarrela, beren nortasuna indartzeko faktore gisa.
Kulturak ekonomian duen balio estrategikoa eta erregioaren garapen ekonomiko, sozial
eta iraunkorrari egiten dion funtsezko ekarpena nabarmenduz;
Konbentziturik kultur arloko jarduera, ondasun eta zerbitzuek izaera sinbolikoa duten
hainbat balio eta eduki biltzen dituztela, zehatz-mehatz horien alderdi ekonomikoa
baino lehenagokoak direnak eta hura gainditzen dutenak.
Sorkuntza-lan intelektualak eta eskubidea sortzaileen aitortzarekin eta bidezko
ordainketarekin orekatu beharrak duen garrantzia onartuz, kultura denon eskura egon
dadila bermatuz;
Kultur aniztasuna elkarreragin librearen eta trukeen bitartez elikatzen eta sustatzen dela
aitortuz, kultura guztien arteko berdintasunezko baldintzetan, nazioarteko lankidetzaren
bitartez;
Hainbat fenomeno ekonomiko eta sozialen ondorioz, hala nola barne-desplazamenduak,
migrazioak, hiri-dinamikak, teknologien garapena eta abar, sortutako kulturen
presentzia aitortuz; kultura horiek narratiba eta estetika berriak sor daitezela bultzatzen
dituzten aldetik eta kulturen arteko elkarrizketak sendotzen dituzten aldetik;
5Kultur eremu iberoamerikar bat finkatzen laguntzeko erabakimenaz, batzuen eta besteen
esperientziak hurbilduz eta Estatu Iberoamerikarren arteko lankidetzaren bidez
aberastua; eta
Kontuan izanik Kulturako Ministroen Bilerek eta Kultur Politika Iberoamerikarren
Arduradunek egindako Adierazpenak; Costa Ricako San Joseko Adierazpenean (2004)
itundutakoa, “Nazioen Komunitate Iberoamerikarraren oinarrian dagoen kultur
aniztasuna sustatzea eta babesteari” dagokionez, eta halaber, “Iberoamerikan kultur
lankidetzarako mekanismo berriak, gure kultur aniztasunaren nortasunak eta
aberastasuna indartuko dituztenak eta kulturen arteko elkarrizketa sustatuko dutenak”;
“Cordobako Adierazpenean” (2005) itundutakoa, non XV. Goi Bilera
Iberoamerikarreko Estatuburu eta Gobernuburuei proposatzen baitzaie Kultur Gutun
Iberoamerikar baten proiektuaren prestakuntzan aurrerapenak egin ditzaten, “gure
herrialdeek duten kultur eremu komuna” indartuko duena eta “kultur lankidetza
iberoamerikarrerako tresna berritzailea” finkatuko duena; eta bidenabar, “Salamancako
Adierazpenean” (2005) itundutakoa, non erabaki baitzen “Kultur Gutun Iberoamerikar
bat prestatzea, gure kultur adierazpenen aniztasunaren ikuspegitik, Iberoamerikako
lurraldea finkatzen eta gizakia erabat garatzen eta pobrezia gainditzen lagunduko
duena”;
ADIERAZTEN DUTE:
I. HELBURUAK
– kulturaren funtsezko balioa berrestea, gizakia osoki garatzeko eta pobrezia eta
desberdintasuna gainditzeko ezinbesteko oinarri gisa.
– kultur aniztasuna sustatzea eta babestea, kultura iberoamerikarraren jatorri eta
oinarri den aldetik, eta halaber, hori osatzen eta aberasten duten nortasun, hizkuntza eta
tradizioen aniztasuna ere.
– kultur eremu iberoamerikarra sendotzea, eremu propio eta berezi gisa,
elkartasunean, elkarrekiko errespetuan, subiranotasunean, ezagutza eta kultura denok
eskuratzeko gaitasunean eta kultur trukean oinarriturik;
– kultur arloko ondasun eta zerbitzuen trukeak erraztea kultur eremu
iberoamerikarraren barruan.
– kultur eremu iberoamerikarrak munduko beste erregio batzuekin elkartasunezko
eta lankidetzazko loturak eduki ditzala sustatzea, eta halaber, kulturen arteko
elkarrizketa bultzatzea herrialde guztien artean, eta
– kultur eta natur ondare iberoamerikarra, materiala nahiz ez-materiala, babestu eta
zabaldu dadila sustatzea, herrialdeen arteko lankidetzaren bitartez.
6II. PRINTZIPIOAK
KULTUR ESKUBIDEAK ONARTU ETA BABESTEAREN PRINTZIPIOA
Kultur eskubideak funtsezko eskubide gisa ulertu behar dira, unibertsaltasun,
zatiezintasun eta interdependentziaren printzipioei jarraiki. Giza eskubideen izaera
integralaren markoan garatzen da, eta era horretan, jarduera horrek berak gizabanako eta
multzo guztiei beren gaitasun sortzaileak gauzatzeko aukerak eta erraztasunak ematen
dizkie, eta halaber, kultura eskuratzea, parte hartzea eta erabiltzea ahalbidetzen die.
Eskubide horiek erabateko herritartasunaren oinarria dira eta gizabanakoak kulturaren
eremuko jardueren protagonista bilakatzen ditu gizarte-kolektiboaren baitan.
PARTE HARTZEAREN PRINTZIPIOA
Herritarren parte-hartzea funtsezkoa da nazio-eremuan eta kultur eremu
iberoamerikarrean kulturak garatzeko. Parte hartze hori beren adierazpide guztietan
erraztuko duten arau-markoak eta erakunde-markoak ahalbidetu behar dira.
ELKARTASUNAREN ETA LANKIDETZAREN PRINTZIPIOA
Herrien eta herrialdeen arteko elkartasunak gizarte zuzenagoak eta berdintasun
handiagokoak eraikitzea sustatzen du, asimetria txikiagoak dituen Komunitate
Iberoamerikar baten barruan.
Lankidetza horizontala, errespetuan eta lan mankomunatuan oinarritua, kultur eremu
iberoamerikarraren baliabide pribilegiatua da.
ZABALTASUNAREN ETA OREKAREN PRINTZIPIOA
Kulturaren alorrean trukeak egiteko eta hartu-emanak izateko lankidetza erraztu behar
da, elkarrekikotasunez eta orekaz, kultur eremu iberoamerikarraren baitan.
ZEHARKAKOTASUNAREN PRINTZIPIOA
Jarduera publikoen osotasunean funtsezkoa da kultur eremu iberoamerikarrean
aniztasuna sustatzeko eta sendotzeko eduki dezakeen kultur ikuspegia.
OSAGARRITASUNAREN PRINTZIPIOA
Kultur programa eta ekintzek ekonomia, gizarte eta kulturaren alderdien artean egon
behar duen osagarritasuna islatu behar dute, Iberoamerikaren garapen ekonomikoa eta
soziala indartu beharra dagoela kontuan izanik.
KULTUR
ARLOKO
JARDUERA,
ONDASUN
BERARIAZKOTASUNAREN PRINTZIPIOA
ETA
ZERBITZUEN
7Kultur arloko jarduera, ondasuna eta zerbitzuek izaera sinbolikoa duten balio eta
edukiak dauzkate beren baitan, alderdi ekonomikoak baino lehenagokoak direnak eta
hura gainditzen dutenak.
GARAPEN IRAUNKORRARI,
LAGUNTZEKO PRINTZIPIOA
KOHESIOARI
ETA
GIZARTERATZEARI
Garapen ekonomiko eta sozial iraunkorren prozesuak, eta halaber, gizarte-kohesioa eta
gizarteratzea, kulturaren alderdia erabat kontuan hartzen duten eta aniztasuna
errespetatzen duten politika publikoekin batera doazenean bakarrik gauza litezke.
KULTUR POLITIKAK DISEINATZEN ETA APLIKATZEN ESTATUEK DUTEN
ERANTZUKIZUNAREN PRINTZIPIOA
Estatuek, nazio-subiranotasuna gauzatzean, kultur ondarea eta aniztasuna babesteko eta
sustatzeko politikak prestatu eta aplikatzeko ahalmena eta erantzukizuna dute.
III. APLIKAZIO-EREMUAK
KULTURA ETA GIZA ESKUBIDEAK
Giza eskubideak sustatu eta sendotzeko orduan kulturaren eginkizuna indartzearen
garrantzia onartzen da, eta kultur politiken diseinuak eta kudeaketak giza eskubideak
zaindu, erabat errespetatu eta indarrean mantentzearekin bat etorri behar dutela
adierazten da.
Era berean, asimetriak konpentsatzeko eta erabateko herritartasuna gauzatu dadila
bermatzeko ekintza berresleak abiaraztea egoki dela onartzen da.
KULTURA
TRADIZIONALAK,
INDIGENAK,
ONDORENGOENAK ETA POPULAZIO MIGRATZAILEENAK
AFRIKARREN
Kultura tradizionalak, indigenak, afrikarren ondorengoenak eta populazio
migratzaileenak, beren adierazpen-modu desberdinetan, kultura iberoamerikarraren eta
kultur aniztasunaren parte oso garrantzitsua dira, eta gizateria osoarentzat funtsezko
ondare ditugu.
Helburu horri begira, egoki da:
– kultura hauek garatu daitezela sustatzeko eta babestu, zaindu eta zabalduko direla
bermatzeko neurriak hartzea;
– kultura hauen elementu artistiko eta tradizionalak sustatzea, beren balio, teknika,
erabilera eta berrikuntzak ezagutzea, eta horietaz bidegabeki jabetu daitezela eragoztea,
horien jabe diren komunitateen kaltetan;
8- kultur adierazpenen jatorriak eta beren ezagutza, berrikuntza eta praktiken
inguruan erabakiak hartzeko eskubidea onartzea;
– ezagutza, berrikuntza eta praktika horiez baliatzeak ekarritako onuren bidezko
ordainketaren printzipioa eta berdintasunezko banaketarena gauzatzeko baldintzak
bermatzea;
– indigenen, afrikarren ondorengoen eta populazio migratzaileen kultur ondarearen
balioa eta aniztasuna aitortzea, hiriko bizitzako maila guztietan erabat parte har dezaten
errazteari begira;
– populazio migratzaileek gure herrialdeetan kultur artekotasunerako prozesuari egin
dioten ekarpenen aberastasuna onartzea; eta
– arrazakeria, arraza-bereizkeria, xenofobia eta antzeko intolerantzia-moduak
oraindik ere gure gizarteetan daudela onartzea eta horiei aurre egin beharra berrestea.
SORKUNTZA ARTISTIKOA ETA LITERARIOA
Literatura eta arteak nortasun iberoamerikarren eta gure kultur aniztasunaren
aberastasunaren berezko adierazpidea dira, eta sustatu beharreko adierazpen-aukera
itzela dira.
Sormen artistikoak zentzuak eta nortasuna pizten ditu, ondarea aitortu eta aberasten du,
ezagutza sortu eta gure gizarteak eraldatzen ditu. Horregatik, funtsezkoa da sorkuntza
literarioa eta artistikoa sustatzea, herritar guztiek erabiltzea eta arte-hezkuntza denontzat
eskuragarri izatea.
KULTURAREN ETA SORKUNTZAREN INDUSTRIAK
Kulturaren eta sorkuntzaren industriak funtsezko baliabideak dira kultura sortu eta
zabaltzeko, nortasunak adierazteko eta berresteko eta aberastasuna eta hazkundea
sortzeko.
Industria horiek sortzen dituzten ondasun eta zerbitzuak demokrazia zabalagoarekin
eskuratu daitezela bermatzeko xedez, eremu iberoamerikarreko kultur aniztasuna
adieraziko duten edukiak modu orekatuagoan trukatzeko eta gehiago zabaltzeko
baliabide gisa harturik, honako jarduerak bultzatuko dira:
– kultur eremu iberoamerikarrean kultur edukiak sor daitezela eta kultur arloko
jarduera, ondasun eta zerbitzuak banatzeko egiturak eratu daitezela sustatzea eta
bultzatzea;
– eremu iberoamerikarrean nahiz kanpoan bertako kultur ondasunak eta zerbitzuak
ezagutzera ematen laguntzen duten lankidetza-mekanismoak ezartzea, zinemagintzaren
eta ikus-entzunezkoen, musikaren eta libururen sektoreari arreta berezia eskainiz.
9- erregio honetan kultur ondasunak batetik bestera libreki mugi daitezela
ahalbidetzen duten mekanismoak egituratzea, gure herrien arteko lankidetza eta kultur
aberastasuna ahalik gehiena sustatzeko helburu nagusiarekin, gure erakusketak helburu
ez-komertzialekin arintasunez trukatuz;
– teknologia eta ezagutzak ezagutzera emateko pizgarriak eta lankidetza-bideak
sustatzea, aurrerapen gutxiago izan dituzten herrialdeetan industria hauek indartzen
lagunduko dutenak;
– kulturaren eta sorkuntzaren industrien inguruko eta kulturaren ekonomiako
gainerako eremuen inguruko estatistikak eta azterketak trukatu eta garatu ditzatela
sustatzea; eta
– kultur eremu iberoamerikarrean kultur arloko jarduera, ondasun eta zerbitzuak
elkarrekin ekoitzi eta elkarrekin banatzeko erabakiak sustatzea, eta kulturaren eta
sorkuntzaren industria hasberria den herrialdeei lehentasunez eskuratzeko aukera
ematea.
EGILE ESKUBIDEAK
Kultura, zientzia eta hezkuntza arloko obretan adierazitako sorkuntza-lanei pizgarriak
emango zaizkie eta babestu egingo dira, sortzaileen eskubideak nazioen garapenerako
eta ongizaterako iturri direla aitortuz, betiere informazioa, ezagutza eta kultura
denontzat eskuragarri egon daitezela bermatuz.
Alternatibak sustatuko dira egilearen eskubideak babesteko, teknologia berriek
ekarritako erronkei aurre egiteko, sorkuntza-modu berritzaileak denontzat eskuragarri
izateko eta kultur ondasun eta zerbitzuak ezagutzera emateko.
KULTUR ONDASUNA
Kultur ondarea munduaren aurrean agertzeko modu orijinal eta errepikaezinen
esperientzia luzea da, berak erakusten digu komunitate iberoamerikarrek izandako
bilakaera, eta horrexegatik da beren nortasunaren oinarrizko erreferentzia.
Kultur ondare iberoamerikarraren parte dira bai ondare materiala eta bai ez-materiala
ere, eta bata nahiz bestea, nahitaez errespetatu eta babestu beharrekoak dira.
Komunitate tradizionalen, indigenen eta afrikarren ondorengoen kultur eta hizkuntz
adierazpenak kultur ondare iberoamerikarraren parte dira, eta beren eskubideak
aitortuak dituzte.
Kultur ondarea aitortuz, ezagutzera emanez, sustatuz eta neurri egokiak betez babesteko
beharrezkoa da gizarte osoak parte hartzea, eta hori botere publikoaren funtsezko
erantzukizuna da.
Gizartea ondareaz jabetzeak bermatuko digu ondare hori babestea eta herritarrek
horretaz baliatu eta erabiltzea.
10Kultur ondare iberoamerikarra aitortu eta babesteko helburuarekin, lankidetza sustatzen
da, kultur ondasunen legez kanpoko esportazioa eta trafikoa eragozteko eta legez kanpo
esportatutako ondasunak berreskuratzeko.
KULTURA ETA HEZKUNTZA
Kulturaren eta hezkuntzaren artean dagoen harreman estua dela eta, beharrezkoa da:
– hezkuntza-sistemetan, Iberoamerikako kultur aniztasunari buruzko ezagupenak eta
balioespenak indartzea;
– hezkuntza-planetan eta hezkuntza-programetan publiko kultural kritikoen sormena
eta heziketa bultzatzeko gaiak barneratu daitezela ahalegintzea;
– kultura eta historia iberoamerikarraren edukiak barneratzea, ikasketa-planetan
beren osagai berezkoak eta nortasunarekin loturikoak berretsiz eta ikasketaren erregio-
ikuspegia sustatuz:
– komunitate tradizionalak eta indigenak bizi diren tokietan, heziketa-planetan eta
heziketa-programetan beren hizkuntzak, balioak eta ezagupenak barneratu ditzatela
erraztea, gizarte, kultur eta araugintza mailan erabateko onarpena eskainiz; eta
– herritar guztiei alfabetatzeko eta oinarrizko hezkuntza jasotzeko eskubidea
bermatzea, eta halaber, irakurketa landu dadila eta liburuak irakur daitezela sustatzea,
eta liburutegi publikoak kulturaren sustapenerako zentro gisa bultzatzea.
KULTURA ETA INGURUMENA
Kultura, natura eta ingurumena hertsiki loturik daude. Harreman hori sendotzeko
beharrezkoa da:
– iraunkortasunaren kultura sustatzea;
– ingurumen-ondarea eta kultur ondarea babesteko eta balioesteko neurriak
koordinatzea.
– ingurumenaren balioespena sustatzea, kultur ondarearen parte gisa.
KULTURA, ZIENTZIA ETA TEKNOLOGIA
Iberoamerikaren kultur garapenerako beharrezkoa da erregio horretan zientzia eta
teknologia indartzea, ikuspegi solidario batetik, interes orokorraren mesederako.
Helburu horri begira, egoki da:
11- nazio eta erregio mailako politikak sustatu eta indartzea, eta halaber, zientzia eta
teknologiaren inguruko ikerketak sustatu eta ezagutzera emateko Iberoamerikan
lankidetza bultzatzea;
– herritarren sektore guztiei berrikuntza teknologikoak eta horien onurak
eskuratzeko erraztasunak ematea; eta
– teknologia berriak garatu eta erabil daitezela sustatzea, kultur ondasunak eta
zerbitzuak sortu, ekoitzi, ezagutzera eman eta sustatzeko aukera gisa, eta halaber,
publiko berriak sortzen laguntzea eta herrialdeen artean kultur trukeak egitea.
KULTURA ETA KOMUNIKAZIOA
Hedabideak sormenerako eszenatokiak dira, eta kultur aniztasuna ezagutzera emateko
eta sustatzeko baliabide garrantzitsuak. Alde horretatik, beharrezkoak dira honako
ekintzak:
– komunitateek eta gizarte-taldeek teknologiak eta hedabideak eskuratu ahal izan
ditzatela erraztea;
– eremu iberoamerikarrean hedabideak sor daitezela ahalbidetzea, erregio horretan
eta munduan kultur adierazpide desberdinek leku bat izan dezaten;
– hedabideei dagokien kultur zerbitzu publikoaren eginkizuna balioestea; eta
– herritarren eta komunitateen hedabideak garatu daitezela sustatzea, tokiko
komunitateen arteko elkarrizketa bultzatzen dutenean eta testuinguru publikoan
aniztasunaren presentzia aberasten dutenean.
KULTURA ETA EKONOMIA SOLIDARIOA
Ekonomia solidarioaren esparruan barneratzen diren kultur ondasun eta zerbitzuen
sorkuntza, ekoizpena eta zirkulazioa errazteko ekintzak sustatuko dira.
Kultur politika publikoek beren alderdi guztietan aitortu behar dituzte sorkuntza hauek,
horiek garatzeko baldintzak sortuz, horien balioespena eta aitorpena sustatuz, bai nazio
mailan eta bai kultur eremu iberoamerikarrean ere, eta halabe, munduko beste erregio
batzuekin duen harremanean.
KULTURA ETA TURISMOA
Kultura eta turismoaren arteko harremanak ekintza berriak sorrarazten ditu, turismo-
zerbitzuetan kulturaren helburuak eta interesak hazi egiten direlako. Harreman horrek
desafio eta arrisku berriak dakartza, ondarea babestea eskatzen dutenak. Halaber,
aprobetxatu beharrekoak diren aukerak eskaintzen ditu, eta horretarako:
– turismo-jarduerek errespetuz eta kontu handiz jokatu behar dute tradiziozko kultur
adierazpenekin, beren benetakotasuna zainduz;
12- turismo-jardueren onurek, bai materialek eta bai ez-materialek ere, kultur
adierazpenen iraunkortasunean lagundu behar dute, eta
– kulturaren politika publikoak planifikatzen direnean, kontuan hartu beharra dago
turismo-sektorearen dinamika.
IV KULTUR EREMU IBEROAMERIKARRA
Iberoamerika kultur eremu dinamiko eta berezia da; bertan, sakontasun historiko
nabarmena, jatorrien ugaritasuna eta era askotako adierazpenak nabari dira.
Ñabarduren ugaritasun hori onartuko duen eremu iberoamerikar bat finkatzeak beste
kultura batzuekin mintzatzen diren ahotsak daudela esan nahi du.
Beharrezkoa da lankidetzarako erregio-egiturak indartzea, Iberoamerika eszenategi
orokorrean txertatzeko baldintza hobeak sortzeko helburuz.
Marko horretan sustatuko dira Kultur Gutun honetan aldarrikatzen diren baieztapen,
ideia eta balioak, kultur eremu iberoamerikarraren eraikuntzarako ildo gidari gisa
hartuta.
13

  • Por

  • |
  • 12/06/2015
Compartir

Carta cultural iberoamericana – Versión catalán

XVI Cimera Iberoamericana
de Caps d’Estat i de Govern
Montevideo, Uruguai
4 i 5 de novembre de 2006
1PRESENTACIÓ
Enrique V. Iglesias
Secretari general Iberoamericà
Francisco Piñón
Secretari general de l’Organització d’Estats Iberoamericans per a l’Educació, la
Ciència i la Cultura
Iberoamèrica es caracteritza per una gran diversitat cultural i lingüística. Que la
Comunitat Iberoamericana de Nacions constitueix una comunitat cultural és,
probablement, la idea força que concita més consens. La diversitat iberoamericana no
és una simple suma de cultures diferents. Al contrari, el conjunt de pobles
iberoamericans es manifesta davant el món com un sistema cultural integrat,
caracteritzat per una dinàmica entre unitat i diferència, fet que constitueix un factor
poderós de capacitat creativa.
La Carta cultural iberoamericana adoptada per la XVI Cimera Iberoamericana de
Montevideo afavorirà, sens dubte, una articulació i una cooperació més bones entre els
països de la regió. És un projecte polític de gran magnitud que fonamenta les bases per
a l’estructuració de l’“espai cultural iberoamericà” i per a la promoció d’una posició
més forta i més protagonista de la Comunitat Iberoamericana davant la resta del món
en un dels seus recursos més valuosos, la riquesa cultural.
Els beneficis concrets que es deriven del desenvolupament d’aquesta Carta cultural a
cada nació iberoamericana poden ser nombrosos. Vol defensar i afavorir el
desenvolupament de la nostra pròpia diversitat interior. Pretén promoure noves
fórmules i tractaments comuns en la regió perquè els països iberoamericans puguin
expressar-se cap enfora amb veus coordinades en els afers culturals, especialment en
els relatius al dret d’autor, al patrimoni cultural o a les indústries culturals.
La Carta impulsa la cooperació cultural entre els països iberoamericans, facilita
mecanismes per a un més bon coneixement de la riquesa cultural pròpia i crea les
condicions per a una millor circulació dels béns i productes culturals de la regió.
És un compromís voluntari de cooperació que sorgeix de la solidaritat entre estats, i la
seva visió integral de la cultura es fa palesa en l’amplitud i varietat dels seus àmbits
d’aplicació: els drets humans i els drets culturals, les cultures tradicionals, les
indígenes, les d’afrodescendents i les de poblacions migrants, els àmbits propis del
sector cultural com la creació artística i literària, les indústries culturals, els drets
d’autor i el patrimoni cultural, o les relacions de la cultura amb altres àmbits de les
polítiques públiques, com són l’educació, el medi ambient, la ciència i la tecnologia, la
comunicació, l’economia solidària i el turisme.
La Secretaria General Iberoamericana i l’Organització d’Estats Iberoamericans per a
l’Educació, la Ciència i la Cultura impulsaran en els respectius àmbits d’actuació i de
manera coordinada els mecanismes i programes que donin cos al compromís polític i
al mandat de la XVI Cimera sumant-hi tots els actors socials i culturals implicats: els
representants de la societat civil, els creadors, els emprenedors i les administracions i
institucions culturals iberoamericanes.
2Amb aquesta declaració política, la Comunitat Iberoamericana de Nacions envia un
missatge universal a favor de la cooperació i de la utilització de la cultura com un
instrument, cada cop més poderós, de dignificació dels ciutadans i de diàleg entre els
pobles.
3CARTA CULTURAL IBEROAMERICANA
PREÀMBUL
Considerant que l’exercici de la cultura, entès com una dimensió de la ciutadania, és
un element bàsic per a la cohesió i la inclusió social, i que genera alhora confiança i
autoestima no sols als individus, sinó també a les comunitats i nacions a les quals
pertanyen;
Conscients que el procés de mundialització parteix d’inequitats i asimetries fondes i es
desenvolupa en un context de dinàmiques hegemòniques i contrahegemòniques, que
generen i aprofundeixen tant desafiaments i riscos com influències mútues i
benèfiques en les cultures dels països iberoamericans;
Manifestant la nostra contribució específica vers altres pobles i cultures del món, amb
el propòsit d’estimular la construcció d’una cultura de pau, centrada en l’intercanvi, el
diàleg intercultural i la cooperació a fi d’aconseguir una convivència més bona en
l’àmbit nacional i l’internacional;
Remarcant que la diversitat cultural és una condició fonamental per a l’existència
humana, i que les seves expressions constitueixen un factor valuós per a l’avenç i el
benestar de la humanitat en general, una diversitat que ha de ser fruïda, acceptada,
adoptada i difosa de manera permanent per enriquir les nostres societats;
Reconeixent que la diversitat cultural es manifesta en identitats organitzadores de
territoris i de mons simbòlics, identitats inseparables del seu patrimoni i del mitjà en
què els béns o obres són creats, i també dels seus contextos naturals;
Reiterant el principi d’igual dignitat de totes les cultures i la necessitat d’adoptar
mesures preventives per al reconeixement, la defensa, la promoció i la protecció de les
cultures tradicionals i les dels grups considerats minoritaris;
Reconeixent el dret que les comunitats locals i les poblacions indígenes posseeixen
sobre els beneficis que es deriven de la utilització dels seus coneixements i tecnologies
tradicionals;
Reafirmant que Iberoamèrica es manifesta com un gran sistema on apareixen elements
únics i excepcionals, i que és posseïdora d’un patrimoni cultural comú i divers que és
indispensable promoure i protegir;
Reconeixent que la cultura iberoamericana és diversa, plural, universalment difosa i
que representa una singular expressió dels pobles i està dotada d’una gran riquesa
cultural, de la qual riquesa una manifestació de les més significatives és la de les
llengües i les seves transformacions producte d’una multiplicitat d’aportacions
interculturals;
Convençuts que la dignificació dels pobles indígenes implica la recuperació i
preservació de les seves llengües com un factor d’enfortiment de les seves identitats;
4Destacant el valor estratègic que la cultura té en l’economia i la contribució
fonamental que fa al desenvolupament econòmic, social i sostenible de la regió;
Convençuts que les activitats, béns i serveis culturals són portadors de valors i
continguts de caràcter simbòlic que precedeixen i superen la dimensió estrictament
econòmica;
Acceptant la importància de la creació intel·lectual i la necessitat d’equilibrar el dret al
reconeixement i a la justa retribució als creadors, amb la garantia de l’accés universal a
la cultura;
Reconeixent que la diversitat cultural es nodreix i es promou a través de la lliure
interacció i de l’intercanvi en condicions d’igualtat entre totes les cultures, de manera
preferent mitjançant la cooperació internacional;
Reconeixent la presència de cultures emergents resultants de fenòmens econòmics i
socials com són el desplaçament intern, les migracions, les dinàmiques urbanes, el
desenvolupament de les tecnologies; unes cultures que estimulen el sorgiment de
noves narratives i estètiques i reforcen el diàleg intercultural;
Decidits a contribuir a la consolidació d’un espai cultural iberoamericà, enriquit per un
cabal d’experiències i per la cooperació entre els estats iberoamericans; i
Tenint en compte les declaracions emanades de les reunions de ministres de cultura i
dels responsables de les polítiques culturals iberoamericanes; el que es va acordar en la
Declaració de San José de Costa Rica (2004), de “promoure i protegir la diversitat
cultural que és en la base de la Comunitat Iberoamericana de Nacions”, i que se
cerquin “nous mecanismes de cooperació cultural iberoamericana, que enforteixin les
identitats i la riquesa de la nostra diversitat cultural i promoguin el diàleg
intercultural”; el que es va acordar en la Declaració de Còrdova (2005), on es proposa
als caps d’Estat i de Govern de la XV Cimera Iberoamericana d’avançar en
l’elaboració d’un projecte de Carta cultural iberoamericana que enforteixi l’“espai
cultural comú en els nostres països” i estableixi un “instrument innovador de
cooperació cultural iberoamericana”; i el que es va acordar en la Declaració de
Salamanca (2005), que decideix “ela- borar una Carta cultural iberoamericana que des
de la perspectiva de la diversitat de les nostres expressions culturals, contribueixi a la
consolidació de l’espai iberoamericà i al desenvolupament integral de l’ésser humà i a
la superació de la pobresa”,
DECLAREN:
I. FINS
• afirmar el valor central de la cultura com a base indispensable per al
desenvolupament integral de l’ésser humà i per a la superació de la pobresa i la
desigualtat;
5• promoure i protegir la diversitat cultural que és origen i fonament de la cultura
iberoamericana, i també la multiplicitat d’identitats, llengües i tradicions que la
conformen i enriqueixen;
• consolidar l’espai cultural iberoamericà com un àmbit propi i singular, basat en la
solidaritat, el respecte mutu, la sobirania, l’accés plural al coneixement i a la cultura i
l’intercanvi cultural;
• facilitar els intercanvis de béns i serveis culturals en l’espai cultural iberoamericà;
• incentivar els llaços de solidaritat i cooperació de l’espai cultural iberoamericà amb
altres regions del món, i també encoratjar el diàleg intercultural entre tots els pobles; i
• fomentar la protecció i la difusió del patrimoni cultural i natural, material i
immaterial iberoamericà a través de la cooperació entre els països.
II PRINCIPIS
PRINCIPI DE RECONEIXEMENT I DE PROTECCIÓ DELS DRETS
CULTURALS
Els drets culturals han de ser entesos com drets fonamentals, segons els principis
d’universalitat, indivisibilitat i interdependència. S’exerciten en el marc del caràcter
integral dels drets humans, de tal manera que aquest mateix exercici permet i facilita a
tots els individus i grups la realització de les seves capacitats creatives i també l’accés,
la participació i el gaudi de la cultura. Aquests drets són la base de la plena ciutadania i
fan dels individus, en el col·lectiu social, els protagonistes del quefer en el camp de la
cultura.
PRINCIPI DE PARTICIPACIÓ
La participació ciutadana és essencial per al desenvolupament de les cultures en els
àmbits nacionals i en l’espai cultural iberoamericà. Han d’existir marcs normatius i
institucionals que facilitin aquesta participació en totes les seves manifestacions.
PRINCIPI DE SOLIDARITAT I DE COOPERACIÓ
La solidaritat entre els pobles i països promou la construcció de societats més justes i
equitatives, en una Comunitat Iberoamericana amb menys asimetries. La cooperació
horitzontal, basada en el respecte i el treball mancomunat, és el canal privilegiat de
l’espai cultural iberoamericà.
PRINCIPI D’OBERTURA I D’EQUITAT
S’ha de facilitar la cooperació per a la circulació i els intercanvis en matèria cultural
amb reciprocitat i equitat en el si de l’espai cultural iberoamericà.
6PRINCIPI DE TRANSVERSALITAT
En el conjunt de les actuacions públiques, és essencial tenir en compte la dimensió
cultural que aquestes actuacions puguin comportar, per fomentar la diversitat i
consolidar l’espai cultural iberoamericà.
PRINCIPI DE COMPLEMENTARIETAT
Els programes i les accions culturals han de reflectir la complementarietat existent
entre l’àmbit econòmic, el social i el cultural, tenint en compte la necessitat d’enfortir
el desenvolupament econòmic i social d’Iberoamèrica.
PRINCIPI D’ESPECIFICITAT DE LES ACTIVITATS, BÉNS I SERVEIS
CULTURALS
Les activitats, béns i serveis culturals són portadors de valors i continguts de caràcter
simbòlic que precedeixen i superen la dimensió estrictament econòmica.
PRINCIPI DE CONTRIBUCIÓ AL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE, A
LA COHESIÓ I A LA INCLUSIÓ SOCIAL
Els processos de desenvolupament econòmic i social sostenibles, i també la cohesió i
inclusió social, només són possibles quan van acompanyats de polítiques públiques
que tenen en compte plenament la dimensió cultural i respecten la diversitat.
PRINCIPI DE RESPONSABILITAT DELS ESTATS EN EL DISSENY I
L’APLICACIÓ DE POLÍTIQUES CULTURALS
Els estats tenen la facultat i la responsabilitat de formular i aplicar polítiques de
protecció i promoció de la diversitat i del patrimoni cultural en l’exercici de la
sobirania nacional.
III ÀMBITS D’APLICACIÓ
CULTURA I DRETS HUMANS
Es reconeix la importància de reforçar el paper de la cultura en la promoció i
consolidació dels drets humans i es manifesta la necessitat que el disseny i gestió de
les polítiques culturals s’adigui amb l’observança, el ple respecte i la vigència dels
drets humans.
Es reconeix, igualment, la conveniència d’adoptar accions afirmatives per compensar
asimetries i assegurar l’exercici de la plena ciutadania.
CULTURES TRADICIONALS, INDÍGENES, D’AFRODESCENDENTS I DE
POBLACIONS MIGRANTS
7Les cultures tradicionals, indígenes, d’afrodescendents i de poblacions migrants en les
seves múltiples manifestacions són part rellevant de la cultura i de la diversitat cultural
iberoamericana, i constitueixen un patrimoni fonamental per a la humanitat.
Amb aquest fi, pertoca:
• adoptar mesures per fomentar el desenvolupament d’aquestes cultures, i per garantir-
ne la protecció, la preservació i la transmissió;
• promoure els elements artístics tradicionals d’aquestes cultures, el coneixement dels
seus valors, tècniques, usos i innovacions i impedir-ne l’apropiació indeguda en
perjudici de les comunitats a què pertanyen;
• reconèixer els orígens de les manifestacions culturals i el dret de decidir sobre els
seus coneixements, innovacions i pràctiques;
• garantir les condicions perquè es faci efectiu el principi de justa remuneració i un
repartiment equitatiu dels beneficis de la utilització dels esmentats coneixements,
innovacions i pràctiques;
• reconèixer el valor i la diversitat del patrimoni cultural dels indígenes,
afrodescendents i poblacions migrants amb el propòsit de facilitar-los la participació
plena en tots els nivells de la vida ciutadana;
• reconèixer la riquesa de l’aportació de les poblacions migrants al procés
d’interculturalitat en els nostres països; i
• admetre la persistència del racisme, de la discriminació racial, de la xenofòbia i de
les formes connexes d’intolerància en les nostres societats, i refermar la necessitat de
combatre’ls.
CREACIÓ ARTÍSTICA I LITERÀRIA
La literatura i les arts són, per excel·lència, expressió de les identitats iberoamericanes
i de la riquesa de la nostra diversitat cultural, i representen una immensa possibilitat
d’expressió que ha de ser estimulada. La creativitat artística és font de sentits,
d’identitat, de reconeixement i enriquiment del patrimoni, de generació de
coneixement i de transformació de les nostres societats. Per això, és bàsic el foment de
la producció literària i artística, que en gaudeixi tota la ciutadania i que hi hagi accés
universal a l’educació en les arts.
INDÚSTRIES CULTURALS I CREATIVES
Les indústries culturals i creatives són instruments fonamentals de creació i de difusió
de la cultura, d’expressió i afirmació de les identitats, i també de generació de riquesa i
creixement.
8Amb el propòsit de garantir tant un accés més democràtic als béns i serveis que
generen les indústries esmentades, com un intercanvi més equilibrat i una difusió de
continguts que expressin la diversitat cultural de l’espai iberoamericà, cal tendir a:
• fomentar i donar suport a la producció de continguts culturals i a les estructures de
distribució d’activitats, béns i serveis culturals en l’espai cultural iberoamericà;
• establir mecanismes de cooperació que promoguin una distribució dels seus béns i
serveis culturals en l’espai iberoamericà i en l’exterior, parant especial atenció en el
sector cinematogràfic i audiovisual, en la música i el llibre;
• instrumentar mecanismes que habilitin efectivament el lliure trànsit de béns culturals
en la regió, amb el propòsit ferm de promoure al màxim la cooperació i l’enriquiment
cultural mutu dels nostres pobles, mitjançant un intercanvi fluid de mostres i
exposicions amb fins no comercials;
• promoure incentius i vies de cooperació per a la transferència de tecnologia i
coneixement que contribueixin a l’enfortiment d’aquestes indústries en aquells països
on es registren menys avenços;
• propiciar el desenvolupament i l’intercanvi d’estadístiques i estudis sobre les
indústries culturals i creatives, i altres àrees de l’economia de la cultura; i
• afavorir acords de coproducció i codistribució d’activitats, béns i serveis culturals en
l’espai cultural iberoamericà, i procurar que els països amb indústries culturals i
creatives incipients hi tinguin un accés preferencial.
DRETS D’AUTOR
S’incentivaran i protegiran les creacions expressades en les obres culturals,
científiques i educatives, tot assumint que els drets dels creadors, equilibrats amb la
garantia de l’accés universal a la informació, al coneixement i a la cultura, són fonts de
desenvolupament i benestar en les nacions.
Es promouran alternatives per articular la salvaguarda dels drets d’autor, el
desafiament plantejat per les noves tecnologies, l’accés massiu a formes de creació
innovadores i la difusió de béns i serveis culturals.
PATRIMONI CULTURAL
El patrimoni cultural comporta una llarga experiència de maneres originals i
irrepetibles d’estar al món, representa l’evolució de les comunitats iberoamericanes i,
per això, constitueix la referència bàsica de la identitat.
Integren el patrimoni cultural iberoamericà tant el patrimoni material com
l’immaterial, i tots dos han de ser objecte irrenunciable d’especial respecte i protecció.
9Les manifestacions culturals i lingüístiques de les comunitats tradicionals, indígenes i
afrodescendents són part del patrimoni cultural iberoamericà i se’ls reconeix els seus
drets.
La protecció del patrimoni cultural a través del reconeixement, la transmissió, la
promoció i l’acompliment de mesures adequades requereix la participació de la
societat en el seu conjunt i és responsabilitat essencial del poder públic.
L’apropiació social del patrimoni assegura tant que es preservi com que hi tingui accés
la ciutadania i en pugui gaudir. Amb l’objectiu de reconèixer i de protegir el patrimoni
cultural iberoamericà es promou la cooperació, per evitar l’exportació i el tràfic il·lícit
de béns culturals, i també per recuperar els béns il·legalment exportats.
CULTURA I EDUCACIÓ
Per l’estreta relació que hi ha entre la cultura i l’educació, cal:
• reforçar en els sistemes educatius el coneixement i la valoració de la diversitat
cultural iberoamericana;
• propiciar en els plans i programes d’educació la incorporació de línies temàtiques
orientades a l’estímul de la creativitat i a la formació de públics culturals crítics;
• incorporar continguts de la cultura i de la història iberoamericana, refermar els seus
components propis i identitaris en els currículums i fomentar una perspectiva regional
de l’aprenentatge;
• propiciar que en les zones on habiten comunitats tradicionals i indígenes els plans i
programes d’educació incorporin les llengües respectives i els seus valors i
coneixements, amb ple reconeixement social, cultural i normatiu; i
• assegurar el dret de tota la població a l’alfabetització i educació bàsica i fomentar el
cultiu de la lectura i l’accés al llibre i també a les biblioteques públiques, com a centres
de promoció cultural.
CULTURA I MEDI AMBIENT
Cultura, natura i ambient estan íntimament relacionats. Per enfortir aquesta relació cal:
• fomentar la cultura de la sostenibilitat;
• coordinar mesures de protecció i valoració del patrimoni ambiental i del patrimoni
cultural;
• promoure la valoració del medi ambient com a part integrant del patrimoni cultural.
CULTURA, CIÈNCIA I TECNOLOGIA
10Per al desenvolupament cultural iberoamericà cal l’enfortiment de la ciència i la
tecnologia de la regió, des d’un enfocament solidari, en benefici de l’interès general.
Amb aquest fi, pertoca:
• promoure i enfortir les polítiques nacionals i regionals i la cooperació iberoamericana
per al foment i la difusió de la recerca en ciència i tecnologia;
• facilitar l’accés de tots els sectors de la població a les innovacions tecnològiques i als
seus beneficis; i
• promoure el desenvolupament i la utilització de les noves tecnologies com
oportunitats de creació, producció, difusió i promoció de béns i serveis culturals, i fer
també que contribueixin a la formació de nous públics i a l’intercanvi cultural entre els
països.
CULTURA I COMUNICACIÓ
Els mitjans de comunicació són escenaris per a la creació i canals importants per a la
difusió i el foment de la diversitat cultural. En aquest punt cal:
• promoure l’accés plural de les comunitats i dels grups socials a les tecnologies i als
mitjans de comunicació;
• afavorir la creació de mitjans de comunicació en l’àmbit iberoamericà per a
l’expressió de les diverses manifestacions culturals a la regió i al món;
• donar valor a la missió de servei públic cultural que correspon als mitjans de
comunicació; i
• fomentar el desenvolupament dels mitjans de comunicació ciutadans i comunitaris
que estimulin el diàleg entre les comunitats locals i enriqueixin la presència de la
diversitat en l’esfera pública.
CULTURA I ECONOMIA SOLIDÀRIA
Es promouran accions per donar suport a la creació, producció i circulació de béns i
serveis culturals que s’insereixin en l’esfera de l’economia solidària. Les polítiques
culturals públiques han de reconèixer aquestes creacions en totes les dimensions,
generar condicions per al seu desenvolupament i promoure la seva valoració i
reconeixement, tant en l’àmbit nacional com en l’espai cultural iberoamericà, i en la
seva relació amb altres regions del món.
CULTURA I TURISME
11La relació entre cultura i turisme implica noves accions, atès el creixement dels
objectius i interessos culturals en els serveis turístics. Aquesta relació genera
desafiaments i riscos que exigeixen la protecció del patrimoni. Igualment, genera
oportunitats que cal aprofitar i, per tant:
• les activitats turístiques han de tenir un tracte respectuós i curós de les expressions
culturals tradicionals i preservar la seva autenticitat;
• els beneficis de les activitats turístiques han de contribuir a la sostenibilitat de les
expressions culturals, tant materials com immaterials; i
• la planificació de les polítiques públiques de cultura ha d’incidir en la dinàmica del
sector turisme.
IV ESPAI CULTURAL IBEROAMERICÀ
Iberoamèrica és un espai cultural dinàmic i singular; s’hi coneix una notable fondària
històrica, una pluralitat d’orígens i manifestacions diverses.
La consolidació d’un espai iberoamericà que reconeix la multiplicitat de matisos
comporta veus que dialoguen amb altres cultures.
Cal enfortir les estructures regionals de cooperació amb la finalitat de crear condicions
més bones per a la inserció d’Iberoamèrica en l’escenari global.
En aquest marc, es promouran les afirmacions, idees i valors consagrats en la Carta
cultural com línees rectores en la construcció d’un espai cultural iberoamericà.
12